La jutge del penal número 30 de Madrid, Hortensia de Oro-Pulido, va impedir aquest dijous a l’exdiputat de la CUP Antonio Baños declarar en català, al no ser llengua cooficial de la comunitat madrilenya i no generar-li cap indefensió, ja que entén i pot expressar-se perfectament en castellà. Baños, que s’enfronta a una petició fiscal de quatre mesos de presó per un delicte de desobediència greu al negar-se a contestar a Vox en el judici del procés, va respondre que es negava a declarar «en una llengua estrangera».
La vista va ser breu, perquè pràcticament es va limitar a veure el vídeo del judici de l’1-O en el qual el president d’aquesta vista i de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, el va advertir de les conseqüències penals que la seva actitud li podia portar i que «el tribunal no volia activar». El magistrat va intentar que respongués les preguntes que li formulava Vox a través de la presidència, però quan Baños va preguntar si a través del president estava realment responent a Vox, Marchena rectifica i posa fi al sistema que havia improvisat per no haver d’actuar davant la negativa del testimoni a contestar al partit d’extrema dreta.
A continuació, la fiscal Olga Herranz va rebaixar la petició de pena per assimilar-la a la sol·licitada per a la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant pels mateixos fets, de tal manera que tots dos s’enfronten a quatre mesos de presó i no a sis, com proposava inicialment el ministeri públic abans que les actuacions contra l’aforada fossin remeses al Tribunal Suprem.
La defensa, per la seva banda, va sol·licitar la lliure absolució de l’exdiputat a l’entendre que no va cometre desobediència, perquè es veu que amb claredat vol ajudar a aclarir els fets que es jutjaven, però va demanar un aclariment davant el poc habitual utilitzat per Marchena perquè respongués a Vox.
Així com que no es tractaria en cap cas d’un delicte greu, sobretot, a l’haver abonat ja una multa de 2.500 euros per no contestar a l’acusació popular. L’advocat va deixar constància de la seva protesta per no haver permès al seu client declarar en català, a diferència del Tribunal Suprem, on Reguant sí que ho va poder fer, extrem en el qual la jutge va assenyalar que la diferència podia deure’s a la jurisdicció nacional de l’alt tribunal i de l’Audiència Nacional davant la d’un jutjat madrileny.