Reconstrucció del cessament de Puigneró: de la qüestió a la pèrdua de confiança en 24 hores

Pere Aragonès va encaixar, dimarts, les paraules d’Albert Batet, en les quals exigia que es donés compliment a les tres demandes que Junts reclama des de fa un mes o bé se sotmetés a una qüestió de confiança, amb estupor. Feia com qui diu 12 hores que estava braç a braç amb el vicepresident Jordi Puigneró al costat seu, en el debat de política general, i va mirar d’amagar les seves emocions. No sabia res de l’as a la màniga que els postconvergents traurien. «No es va tractar d’un enuig personal, sinó que immediatament va entendre que la jugada posava en perill tot el Govern, també els consellers de Junts. Era un atac molt greu a la institució», detalla una font republicana. Va evitar replicar en aquell moment a Batet i es va donar temps fins al torn del seu correligionari d’ERC, Josep Maria Jové. De fet, es va donar 24 hores per saldar la qüestió. Durant aquella nit, el president, òbviament, va començar l’intercanvi d’impressions i d’òptiques amb el seu equip més pròxim. L’endemà al matí, dimecres, Aragonès va ampliar el cercle a membres del seu partit, entre ells, Oriol Junqueras i Marta Rovira i es va reunir amb Laura Vilagrà, consellera de Presidència. En aquelles hores del matí arriba la informació fidedigna que Puigneró coneixia la jugada de la qüestió de confiança de Junts. Amb Junqueras, afirmen fonts republicanes, no hi hauria contacte ulterior fins a la matinada, quan es van intercanviar uns missatges de text. Aragonès i Vilagrà van decidir convocar el Govern per descobrir fins on arribava el que els republicans ja titllaven de «deslleialtat». Es va acordar, així mateix, citar el secretari general de Junts, Jordi Turull, per a una trobada a soles, sense Laura Borràs, immediatament després de la reunió dels consellers. Els membres de Junts que ocupen cadira en el Consell Executiu van dinar (excepte Jaume Giró, que, segons fonts postconvergents, tenia agenda oficial a la Vall de Bianya) amb Turull, Borràs, Batet i Josep Rius. Durant l’àpat, van pactar que tots havien de mantenir l’aposta per la qüestió de confiança sense fissures, al témer que algun pogués defensar la seva permanència en el Govern o relativitzar l’amenaça que havia llançat el partit. L’interrogatori Els consellers, encapçalats per Puigneró, van entrar junts al Palau de la Generalitat. Amb aquesta unitat rocosa i de suport a les accions del seu partit va començar la reunió. A partir d’aquí ja difereixen les versions. Segons fonts republicanes diversos consellers de Junts van modular el discurs. Alguns es van lamentar de ser enmig d’una pugna entre la lleialtat deguda al president com a membres de l’Executiu i l’obediència al partit. D’altres, potser els més mediàtics, no es van moure de les aigües ambigües de l’adscripció a l’afirmació que va fer Junts i la voluntat de solucionar els desacords. Puigneró va admetre que sí que coneixia per endavant que Batet tenia previst mostrar la carta de la moció de confiança. Va ser l’únic. Però fonts de JxCat insisteixen que els seus consellers no es van moure gens ni mica de l’adscripció total a l’afirmació del partit. Després del Consell Executiu, Aragonès es va traslladar a la Casa dels Canonges, on l’esperava, prop de 45 minuts, Turull. Reforçat pel reconeixement de Puigneró, el president, segons els republicans, va explicar al número dos de Junts que meditava fer cessar el vicepresident. Segons els postconvergents, en aquesta primera part de la reunió, no es va dir res semblant. El comunicat Sí que coincideixen a ERC i a Junts que el to de Turull va ser sempre conciliador i d’afany en la recerca de solucions. Un to semblant a què van mostrar els consellers ja al final del Consell Executiu. Una hora i una mica més de reunió després es va fer una pausa. Turull es va dirigir al despatx de Puigneró i Aragonès es va citar amb el seu equip. És durant aquesta aturada quan Junts va fer públic un comunicat (a les 20.11 hores) en el qual explicava que els consellers es van mantenir fidels al que dictava el partit: «Han apostat pel compliment de l’acord firmat entre Junts i ERC [...] en la mateixa línia que es va expressar Batet» al Parlament, la vigília. Fonts republicanes asseguren que aquest comunicat va enutjar, de nou Aragonès, perquè es contradeia «amb el que ell havia vist». Segons els postconvergents, en aquesta primera part, tots dos havien pactat reconduir la situació, per la qual cosa dedueixen que, en el descans, el president conversa amb «algú» i torna a la reunió amb la decisió de fer cessar el vicepresident. Segons fonts de Palau, aquest «algú» no existeix (no és Junqueras) i consideren una maldat que els postconvergents tornin a la cantarella de la presumpta tutoria del president d’ERC al president de la Generalitat. Turull sí que va demanar que Borràs fos al Palau i va arribar acompanyada del seu cercle de confiança, però no va entrar a la sala amb Aragonès en cap moment. Després de l’aturada, es va reprendre la reunió amb Turull i el republicà li va criticar les diferents versions dels membres de Junts i la literalitat del text enviat a la premsa. És llavors quan es va reafirmar en la destitució de Puigneró. Van mantenir un ampli debat, sempre amb bones maneres, malgrat la «perplexitat» del secretari general. Turull va intentar l’inevitable, rebaixar la tensió i buscar una solució intermèdia. No n’hi va haver perquè Aragonès tenia la decisió presa, així que va citar Puigneró al seu despatx i li va comunicar que firmaria la seva destitució. El llavors vicepresident, apunten fonts d’Esquerra, va mostrar poca «resistència», menys, per exemple, que la que havia mostrat el mateix Turull. Borràs, Turull i Puigneró van sortir de Palau junts, per acompanyar qui va ser el seu màxim representant en el Govern, i sense respondre a les preguntes dels periodistes. Els equips de la Generalitat van començar a preparar la Galeria Gòtica perquè l’anunci fos solemne, que exhibís el cop d’autoritat d’Aragonès.

Reconstrucció del cessament de Puigneró: de la qüestió a la pèrdua de confiança en 24 hores

Aragonès i Turull van mirar de reconduir la situació, però la versió de Junts sobre la posició dels seus consellers va espatllar l’entesa

El més llegit