El PP aconsegueix trencar la unitat del PSOE en plena batalla fiscal

La carrera llançada pel PP la setmana passada per abaixar impostos ha tingut un dels efectes que buscaven els conservadors: trencar la unitat de discurs del PSOE. Pedro Sánchez no ha pogut evitar els nervis dels seus barons, que s’enfrontaran a eleccions autonòmiques el mes de maig vinent, i està veient com s’estan afegint a la competició promoguda pels populars. El socialista Ximo Puig (País Valencià) va començar aquest dimarts i el seu company de files Javier Lambán (Aragó) no descarta fer-ho si posa d’acord el seu quadripartit (PSOE, PAR, CHA i Podem). El president valencià aplicarà una de les mesures que Alberto Núñez Feijóo exigeix des del mes d’abril passat: la deflactació de l’IRPF. Això és, ajustar els trams d’aquest impost per evitar que l’augment del sou per compensar la inflació comporti un salt d’esglaó que acabi perjudicant el contribuent. Puig va anunciar aquest dimarts, durant el debat sobre l’estat de la seva comunitat, que farà una rebaixa de l’IRPF retroactiva a les rendes de fins a 60.000 euros, augmentarà els mínims exempts (se’n beneficiaran 33.000 contribuents) i augmentarà el 10% en totes les deduccions fiscals autonòmiques (la inflació anual d’agost va arribar al 10,5%). Solbes, el 2008 L’última deflactació de l’IRPF la va impulsar Pedro Solbes, el 2008, en el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Des d’aleshores, la inflació ha escalat més d’un 20% a Espanya, però l’estructura de l’impost no ha variat, per la qual cosa s’ha produït una pujada fiscal silenciosa. En aquests moments són set comunitats les que han comunicat ajustos en aquest tribut en la part que és de la seva competència: Comunitat Valenciana, Andalusia, Madrid, Múrcia, Castella i Lleó, Galícia i Euskadi. El Govern intentarà posar fre a aquesta via d’aigua que se li ha obert amb Puig i té previst presentar dijous vinent la seva proposta fiscal. En el pla s’inclouran detalls sobre el nou impost a les grans fortunes i la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, va assegurar que la filosofia global és «avançar en la justícia social» i que «paguin els que més tenen». Sobre la taula té una mesura per apujar l’IRPF del 23% al 27% el tipus al qual tributen ingressos a partir de 140.000 euros. Rodríguez va demanar «responsabilitat» a totes les comunitats, per tant també a Puig, perquè no desatenguin el sosteniment de l’estat del benestar (sanitat, educació, dependència...), que es recolza en els impostos dels ciutadans. La ministra va evitar xocar amb el president valencià, una cosa que també va intentar Patxi López, portaveu del PSOE al Congrés, al justificar la seva decisió d’abaixar impostos en la pressió de Compromís, socis en l’Executiu autonòmic. Els equilibris que van haver de fer Rodríguez i López per no desacreditar la decisió de Puig de deflactar l’IRPF després de descartar aquesta mesura sol·licitada per Feijóo durant mesos va procurar un altre dia d’alegria al PP. Després que el Govern central hagués abaixat l’IVA a la llum i el gas, una demanda dels conservadors, els populars tornen a considerar que el PSOE va a rebuf amb l’ajust de l’IRPF per mitigar l’impacte de la inflació. La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, va aprofitar per dir que el «sanchisme» comença «a tenir clars símptomes de debilitat», per no haver pogut controlar Puig, i va demanar al president del Govern que aprovi la deflactació de l’IRPF amb caràcter general, que no és el tram autonòmic.

El PP aconsegueix trencar la unitat del PSOE en plena batalla fiscal

La pressió de Feijóo a través de les seves autonomies fa efecte i Puig anuncia que modificarà els trams de l’IRPF per compensar l’elevada inflació

El Govern central intenta tapar la via d’aigua i ultima un paquet amb mesures fiscals que presentarà aquest dijous vinent

El més llegit