La Moncloa prepara una estratègia contra les campanyes de notícies falses i atacs als processos electorals

Un sistema d’alerta primerenca contra les campanyes de notícies falses, un increment dels verificadors de notícies falses en el periodisme, la redacció d’un estatut legal de l’usuari de la informació a Espanya, establir una «alfabetització mediàtica» als centres educatius... són algunes de les mesures més destacades que ha rebut la Moncloa com a propostes civils per aturar els atacs en forma de riuades de notícies falses contra la democràcia i l’ordre públic. El Departament de Seguretat Nacional (DSN), òrgan assessor de la Presidència del Govern, ha culminat un procés de consulta i recollida de dades i perspectives d’experts per elaborar el que provisionalment denominen a la Moncloa una Estratègia Nacional de Lluita contra les Campanyes de Desinformació. I entre les principals conclusions d’aquests treballs previs hi figura l’impuls de mesures que reforcin l’anomenada «resiliència electoral». Una de les recomanades és el final de la prohibició de publicar enquestes en els cinc dies previs a la votació. No en va, aquesta pluja d’idees acaba en l’inici d’un període especialment carregat d’eleccions, que mantindrà en alerta als experts en cadenes de notícies falses dels serveis d’intel·ligència. Arreu del món les campanyes electorals són tingudes com a flanc d’especial vulnerabilitat, exposat a ingerències informatives hostils organitzades. En un any Arran d’unes primeres converses del director del Departament de Seguretat Nacional, Miguel Ángel Ballesteros, amb associacions periodístiques, de la comunicació corporativa, la xarxes socials i les plataformes digitals, es van constituir cinc grups de treball, cadascuns dels quals ha comptat amb un coordinador i interlocutor institucional del Ministeri d’Afers Estrangers i d’Interior i doblement la Moncloa, a través de la Secretaria d’Estat de Comunicació i del DSN. Fonts d’aquest departament confirmen a aquest diari que ja s’ha iniciat «el treball d’elaboració d’una estratègia de baix a dalt». Calculen que es trigarà un any a redactar-la i descarten, per la seva inoportunitat, presentar-la als voltants de les pròximes eleccions generals. «Aprovar l’estratègia serà ja tasca del pròxim govern que es constitueixi», indiquen. Testimonis clau a l’escenari de la desinformació, com Google, Facebook, Microsoft i Twitter, han enviat representants per participar en els treballs junt amb experts de l’Institut Elcano, Reporters sense Fronteres, de diverses universitats i plataformes de defensa de la llibertat d’informació. Entre les propostes elevades al Govern, i dirigides a les plataformes de xarxes socials, figura la possibilitat que, a les campanyes electorals, Twitter i Facebook hagin d’identificar clarament els missatges que són propaganda política. També que els partits polítics extremin la cibervigilància en aquells períodes per evitar falsejaments d’identitat. Entre les mesures generals, figura una campanya d’alfabetització mediàtica que se centri en els col·lectius més vulnerables a la notícia falsa: els avis i els més joves. El Govern ha sigut animat a publicar periòdicament informes de seguiment d’aquest tipus de fenomen, i a què una llei separi clarament que del que s’esbrini en aquesta vigilància s’ha de mantenir secret. Evitar la polèmica La Moncloa ha volgut evitar que neixi envoltada de polèmica una estratègia d’aquest tipus, tan pròxima a l’àmbit de drets fonamentals com el de la lliure expressió o el d’informació. El projecte de redacció d’una estratègia espanyola de seguretat contra les campanyes de notícies falses es va convertir en «necessitat ja evident» per al DSN, indiquen fonts d’aquest departament, durant el període dur de la pandèmia, quan dirigents militars i policials havien d’incloure en les seves aparicions televisives advertències contra les mentides. L’elaboració d’una estratègia va arrencar a finals del 2020 impulsada per la llavors vicepresidenta Carmen Calvo i enmig d’una estrepitosa polèmica. El 5 de novembre d’aquell any, el Ministeri de Presidència va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat un Procediment d’Actuació contra la Desinformació, aprovat pel Consell de Seguretat Nacional, i que immediatament va ser qualificat per l’oposició de dretes com a eina de censura al servei de Pedro Sánchez. La part més delicada d’aquella ordre ministerial va ser la disposició del Govern al «monitoratge i vigilància», que figurava en un «nivell 1» de seguretat, i els intents d’encomanar el seguiment de possibles campanyes de notícies falses a un «comitè de situació» dependent de la Moncloa. Successió d’atacs Al marge de polèmiques, el DSN té identificats diversos i continuats episodis d’ingerències desinformatives a Espanya, constatades com a campanyes organitzades de notícies falses o tergiversacions en la pandèmia –contra les vacunes o la credibilitat o honestedat de les autoritats sanitàries– i, abans, i amb semblant intensitat, durant el període de tensió deslligat per l’esclat del procés a Catalunya, a la tardor del 2017. En aquesta ocasió, una part de les desinformacions detectades, i dirigides a alterar la pau ciutadana, són atribuïdes pels investigadors a un origen rus. Aquest dimarts ha mirat també a Moscou l’alt representant europeu per a la política exterior, Josep Borrell. Ho ha fet enviant un vídeo de salutació en un acte de presentació del resultat dels treballs dels cinc grups, l’informe ‘La Lluita contra les campanyes de desinformació en l’àmbit de la seguretat nacional: propostes de la societat civil’, editat per Presidència del Govern i mostrat aquest dimarts per la Federació d’Associacions de la Premsa FAPE a Madrid. Borrell s’ha referit a la guerra d’Ucraïna com a camp de batalla de la desinformació. L’alt representant ha animat Espanya a reforçar l’alerta «contra les ingerències estrangeres», i ha recordat que «el Kremlin castiga amb 15 anys de presó la difusió de les que considera notícies falses, quan el més gran emissor de notícies falses és el Kremlin», referides als perquès de la invasió i la situació a Ucraïna. De tots els escenaris de la guerra híbrida, són els episodis de desinformació els que tenen més perplexos els militars: és difícil identificar l’enemic, no hi ha un manual per combatre’ls i el mer fet de fernar-los provoca problemes polítics, pels seus importants xocs amb els drets ciutadans i el risc d’implantació de la censura. L’elaboració d’aquesta estratègia ve impulsada també des de la UE, pel seu Pla d’Acció contra la Desinformació, i pel pla d’Acció per a la Democràcia Europea, del 2018 i el 2020 respectivament.

El més llegit