La ‘via canadenca’ de Pere Aragonès connecta amb el pla sobiranista de Xavier Domènech en els comuns

A una tardor carregada d’efemèrides de cinquens aniversaris, hi ha moments que corren el risc de caure al sac foradat del desmemoriament. Un d’aquests té com a protagonista el que va ser l’arquitecte d’En Comú Podem, Xavier Domènech, i connecta directament amb la proposta per avançar cap a l’autodeterminació que ha cartografiat el president Pere Aragonès en el debat de política general. Perquè fa just també cinc anys que l’exlíder dels comuns va llançar el seu «gran acord de país». Era el 27 de novembre, l’autonomia de Catalunya s’havia suspès amb l’aplicació del 155 i els líders de l’1-O eren o a la presó o fora de l’Estat. L’aposta de Domènech era tornar a un context d’acumulació de forces del sobiranisme amb una «llei de claredat» per definir les condicions que havia de tenir un referèndum amb garanties i, per tant, pactat. La terminologia utilitzada pel llavors cap de llista d’En Comú Podem connecta directament amb la que avui ha desgranat el president. Per Domènech, es tractava de deixar enrere una via unilateral que havia sigut un fracàs, de recollir el llegat de la gran mobilització que entenia que havia sigut l’1-O i la vaga general del 3-O per arribar a un referèndum reconegut per totes les parts del litigi. La seva llei de claredat, que partia de la concepció d’una Espanya confederal, s’inspirava en la via canadenca i tenia per objectiu debatre i acordar de manera àmplia els elements imprescindibles perquè un referèndum interpel·lés una gran majoria de la població. Els escenaris ¿Quina pregunta cal fer? ¿Amb quines respostes possibles? (Ja llavors admetia que potser no s’havia de reduir a un sí i un no sobre la independència) ¿Quines majories són necessàries per considerar aplicable el resultat d’aquesta votació? En definitiva, plantejava que, per encarar el pols amb el Govern central pel dret a decidir amb el màxim de força possible, calia arribar a establir cara a cara amb la Moncloa una proposta definida abans a Catalunya i amb un aval polític i social inqüestionablement robust. Només així, va plantejar, es podia tenir alguna opció, per difícil que fos, de trencar l’anomenat «búnquer del 78» que amb el PSOE com a escuder clau s’oposa a la celebració del referèndum. I això que pocs anys abans havia sigut el PSC el que havia apel·lat a una via canadenca que va acabar caient dels seus esquemes, com ho va fer abans la defensa del dret a decidir, en el seu congrés del 2016. Quan Domènech va llançar la seva proposta era Mariano Rajoy qui governava Espanya sense imaginar que seria desnonat de la Moncloa per Pedro Sánchez set mesos després. Ha plogut molt des d’aleshores. Domènech va deixar la política el setembre del 2018, els comuns van viure una escissió i un canvi de lideratges i la proposta canadenca es va anar diluint i quedant desplaçada de l’agenda del partit en l’etapa post Domènech. Avui, el grup de Jéssica Albiach posa més l’accent en la desjudicialització del conflicte, amb la reforma de la sedició com a principal objectiu. Aragonès ha buscat avui apel·lar a aquests orígens dels comuns amb Domènech al capdavant, capitalitzar una proposta que mai va anar més enllà del terreny verbal. En l’estratègia dels republicans perquè l’independentisme guanyi múscul mentre s’asseu a la taula de diàleg amb el Govern central, els comuns sempre han sigut concebuts com a determinants, com la porta d’entrada per guanyar nous partidaris del dret a l’autodeterminació. El marc es pretén situar en el sobiranisme per anar més enllà d’un independentisme que no ha sigut capaç, cinc anys després, de refer la confiança per avançar en el seu objectiu. Tot i que l’agenda de la taula de diàleg estigui ara centrada en la desjudicialització, ERC aspira a tenir la complicitat dels comuns en l’objectiu d’arribar a un referèndum. Si s’han teixit complicitats amb ells en el terreny de la gestió per aprovar els Pressupostos, el president vol que també a l’eix nacional siguin aliats, un terreny que ara més que abans pot provocar maldecaps a l’espai que comanden dirigents com Albiach i Ada Colau. Unides Podem està ara al Govern espanyol amb el PSOE i la vicepresidenta segona del Govern i futura candidata estatal, Yolanda Díaz, no parla, almenys per ara, d’aquest assumpte. Es pot dir que, tot i que Domènech està fora de la primera línia de la política, ara està en el nucli assessor de Díaz, per a qui és un referent per impulsar la plataforma Sumar com un moviment que transcendeixi sigles. Aragonès ho sap i ha trucat a aquesta porta.

La ‘via canadenca’ de Pere Aragonès connecta amb el pla sobiranista de Xavier Domènech en els comuns

L’exlíder d’En Comú Podem va defensar fa cinc anys una llei de claredat amb ampli suport per definir les característiques d’un referèndum d’autodeterminació

El més llegit