La celebració de la Diada va consagrar una triple fractura dins de l’independentisme: la dels partits que són al capdavant del Govern –ara en una contrarellotge per salvar la coalició–, la que hi ha entre el moviment al carrer i les institucions i la que existeix també entre les entitats que en els últims anys han fet de locomotora del procés. Sense sutura a la vista, resulta paradoxal que, en poc més d’una setmana, els diferents actors celebrin el cinquè aniversari del moment de màxima comunió independentista, que és la que va permetre que l’1-O hi hagués urnes i que, dos dies més tard, el 3-O, una vaga general parés bona part de l’activitat a Catalunya.