Junts refreda l’ultimàtum i es dona més temps per negociar amb ERC

Junts refreda l’ultimàtum per evitar quedar lligat de mans. No ho ha explicat públicament, però la idea és la següent: si en els pròxims dies hi ha bona voluntat per part d’ERC per complir els tres compromisos que JxCat li reclama –unitat a Madrid, que la taula de diàleg se centri en l’amnistia i l’autodeterminació i una coordinació estratègica del procés–, la decisió sobre sortir o no del Govern quedarà ajornada durant un temps tot i que les exigències a Esquerra no s’hagin complert encara. La postconvergència veu o vol veure en ERC bona voluntat i amb això entén que es pot posposar la consulta interna a les bases del partit sobre si abandonar l’Executiu. Una sortida que Junts majoritàriament no desitja, però vol que, a canvi, el president Pere Aragonès es comprometi a treballar pel compliment del que van acordar en el pacte de legislatura. Els republicans, per la seva banda, es mantenen ferms en negar l’arrel mateixa de l’ultimàtum, encara més després d’una nova cimera celebrada aquest dilluns de forma discreta, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. És a dir, que siguin quines siguin les queixes de Junts aquestes no poden esquitxar l’estabilitat del Consell Executiu: «No hi ha crisi de Govern, sinó una crisi a Junts que afecta al gabinet que lidera Aragonès», va asseverar la portaveu republicana, Marta Vilalta. I, potser, en el pitjor dels moments. Un gest d’Aragonès La pressió en el partit de Jordi Turull i Laura Borràs és la següent: arrencar un gest a Aragonès. Malgrat que existeixen diferències entre els que ja ni haurien entrat en el Govern i els que no voldrien sortir-ne sota cap circumstància, la direcció està compactada sota una idea: no s’arribarà aquesta vegada a l’abisme de la ruptura, no és convenient en l’actual context socioeconòmic, no és una opció raonable, però ERC ha de posar una pista d’aterratge. Per exemple, respecte a la constitució d’una direcció estratègica. També a l’hora de superar recels, com determinades accions del Govern a la taula de diàleg amb el Govern, no consultades a Junts. O l’aversió dels republicans a qualsevol indici de coordinació a Madrid. Una coordinació, la de les Corts, que se cenyiria als assumptes que afectin el Govern, no a la resta de l’agenda de temes. I que no requeriria que els dos líders a Madrid, Gabriel Rufián (ERC) i Míriam Nogueras (Junts) s’haguessin de posar d’acord, sinó que els números dos o tres de cada grup fossin els encarregats d’això. Sobre la direcció estratègica, tampoc Junts posa condicions tancades, sinó que pretén abordar en aquest fòrum les qüestions clau del procés. I, en relació amb la taula de diàleg, el malestar a Junts consisteix a veure com s’aborden qüestions sectorials que haurien de negociar-se en la comissió bilateral i que es debaten sense comunicació prèvia entre els socis del Govern. Dues reunions clau Dues reunions clauLa direcció executiva de Junts es reunirà dimarts vinent a mitja tarda per avaluar el discurs amb què Aragonès obrirà, aquell mateix dia, el debat de política general al Parlament. La postconvergència actuarà en funció de si el president allarga la mà a la reconciliació. En qualsevol cas, la cúpula es tornarà a citar dijous, abans de les votacions de les resolucions, que tindran lloc divendres. Aquí és on el partit decidirà el sentit del vot, és a dir, si vota amb ERC. Junts pressionarà amb resolucions perquè es compleixin els tres punts del pla sobiranista pactat amb els republicans, a més de plans socioeconòmics. Precisament, donat el moment econòmic que es viu i, sobre tot el que s’acosta tenint en compte «les mesures que cal aplicar» per fer més suportable la crisi que amenaça, la portaveu d’Esquerra va exigir als seus socis «que defineixin el seu paper», en un sentit o un altre, dins del gabinet d’Aragonès. Amb tot, Vilalta es va ocupar de traçar una pista d’aterratge a Junts si aquests, com es va veure en l’àpat posterior –entre els màxims dirigents de les dues formacions, sense Aragonès, de viatge a Nova York–, diluïen el paper del debat de política general de la setmana que ve com a espasa de Dàmocles temporal. Així, la republicana va mostrar la disposició del seu partit per discutir i retocar el que sigui necessari –«està molt bé parlar de la metodologia i de la comunicació entre els dos partits», va dir–, però això no hauria d’impactar en la feina del Govern. És a dir, primer «lleialtat» i a partir d’allà, amb calma, trobar una solució per a les demandes postconvergents, singularment la que té més aparences de solucionar-se, com és la refundació de l’estat major. El debat de política general, planegen al Palau de la Generalitat, ha de mostrar, assenyalen, la cara més empàtica de l’Executiu davant la crisi que s’acosta. «La prioritat del debat és treballar per ser útils a la ciutadania. La gent no pot esperar que Junts decideixi si segueix o no a l’Executiu», va entonar Vilalta.

Junts refreda l’ultimàtum i es dona més temps per negociar amb ERC

Republicans i postconvergents celebren una nova trobada discreta en la qual JxCat ja no vincula el compliment de les seves exigències al debat de política general al Parlament

El més llegit