La Moncloa compta amb el suport d’ERC als Pressupostos malgrat la tensió interna del Govern català

El Ministeri d’Hisenda continua embastant els Pressupostos del 2023 per presentar-los a finals de setembre o a principis d’octubre, en funció de quant costi tancar un acord intern amb els socis de Govern. Les negociacions amb Unides Podem continuen tot i que ara com ara amb molt pocs avenços. Mentrestant, el Govern central ja ha mantingut contactes amb dos dels seus principals suports parlamentaris, el PNB i ERC, i sap que tots dos estan oberts a mantenir-hi converses. No significa que donin un «xec en blanc», expliquen des de l’Executiu, perquè «no ho fan mai. Però la seva disposició ofereix garanties per creure que els comptes del 2023 tindran prou vots, una vegada que aconsegueixi el pacte previ amb Unides Podem. ERC torna a ser en el centre de l’equació, després que la Moncloa va aconseguir tapar la profunda ferida que va suposar conèixer que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) havia espiat càrrecs independentistes. En l’Executiu van arribar a calcular que haurien d’aprovar els Pressupostos sense ERC, amb el suport actiu d’EH Bildu i els partits petits, que l’abril passat ja els va valer per tirar endavant la bonificació de la gasolina. Malgrat això, primer la defenestració de la directora del CNI, Paz Esteban, i després, la reunió de Pedro Sánchez i Pere Aragonès, van aconseguir recompondre la interlocució. Ara la desestabilització ve directament de Catalunya, amb l’amenaça de Junts d’abandonar el Govern català. Un perill que no tothom acaba de veure. A la Moncloa es mostren molt cauts i expressen el seu «respecte als debats interns que tingui qualsevol govern». «La relació amb la Generalitat és bona», asseguren. «Hi ha una col·laboració lleial en el dia a dia i esperem que així continuï sent». Aquesta és la lectura purament institucional, però en l’àmbit polític l’anàlisi no ofereix gaires diferències. No hi ha temor que això enteli l’estreta convivència amb ERC, malgrat que precisament, el suport que aquesta formació dona al Govern central i el seu intent de resoldre la crisi catalana amb una taula de diàleg entre l’Estat i la Generalitat, són objecte de contínues crítiques per part de Junts. «No afecta» el Govern català «Són assumptes diferents, no influeix», en la comunicació que es produeix a Madrid, expliquen des del PSC. «No afecta», corroboren fonts de l’Executiu central, que sí que reconeixen que «la situació catalana és inestable i impredictible». Tot i que, afegeixen, «creiem que l’aposta d’ERC per un diàleg fluid amb el Govern espanyol és ferma». Però l’equilibri per al Govern central no és fàcil. El partit que es podria veure més beneficiat de la sortida de Junts de la Generalitat és el PSC, el suport del qual seria vital perquè Aragonès pogués aprovar els pròxims Pressupostos. O potser no, perquè en termes electorals, el que més convé als socialistes catalans és la baralla constant en el si de l’independentisme. Si alguna cosa no canvia a Catalunya és la mala relació entre ERC i Junts, que continuen provocant inestabilitat, apuntaven fa temps a la Moncloa. En l’Executiu central són molt conscients que en un futur no gaire llunyà, si algú pot obtenir rèdits d’aquesta pugna, és Salvador Illa. En tot cas, també a Madrid, tot són conjectures sobre quina decisió prendrà finalment Junts, que viu la seva pròpia baralla interna entre els qui encara formen part del naufragi de Convergència i els grupuscles de l’independentisme de base. Una font d’aquesta formació apunta que a vuit mesos de les eleccions municipals la pressió dels alcaldes i del candidat ‘in pectore’ a l’alcaldia de Barcelona, Xavier Trias, serà màxima perquè Junts no deixi la Generalitat. Però en el Govern central, cap dels dos socis de coalició s’atreveix a fer pronòstics. «Res és descartable», afirma un dirigent socialista. En cas de fer-ho, apunta un altre, «no crec que sigui abans del debat de política general» de finals de mes. Desestabilització Fonts d’ERC afirmen que ara «a ningú li interessa la desestabilització de Catalunya», però admeten que l’actitud de Junts contra Aragonès, la perenne reivindicació que només ells són els «autèntics independentistes» i les crítiques a la taula de diàleg «sense oferir-hi cap alternativa», el que fa és «regalar-li vots a Illa». La sortida de Junts de la Generalitat deixaria Aragonès a mercè del PSC i això, simplificant la situació, podria ajudar la Moncloa a reduir la dependència d’ERC. Els dos governs estarien necessitats de l’altre partit. Això per a Pedro Sánchez podria ser idíl·lic. Però altres fonts de l’Executiu aporten una visió menys entusiasta. ERC, defensen, gestiona malament les situacions de crisi i resulta impredictible. «Si la premsa independentista el pressiona pot optar per engegar a passeig el PSOE». L’amenaça d’escissió del Govern català arriba en mal moment, quan la negociació dels Pressupostos encara unes setmanes vitals, tot i que l’Executiu central continuï comptant amb el suport d’ERC. Amb el pacte amb Unides Podem per crear els comptes del 2023 encara sense tancar i dues lleis molt importants –la de vivenda i la llei mordassa–, vitals per als socis parlamentaris del Govern central, pendents també d’acord.

La Moncloa compta amb el suport d’ERC als Pressupostos malgrat la tensió interna del Govern català

A Madrid no s’atreveixen a pronosticar si Junts acabarà finalment abandonant la Generalitat | La seva sortida la deixaria en mans del suport parlamentari del PSC però en el Govern central són conscients que ERC resulta impredictible en situacions d’estrès

El més llegit