La pugna entre socis

Revisió als tres punts de l’ultimàtum de Junts a ERC: ¿qui té raó?

Les dues forces fan servir l’acord que va permetre la investidura de Pere Aragonès per acusar-se mútuament de deslleialtat

El 29 d’agost, el primer dia del curs polític, Jordi Turull i Laura Borràs van comparèixer per plantejar un ultimàtum a Pere Aragonès. Les seves demandes tenen a veure amb tres punts de l’acord de Govern entre postconvergents i republicans que els primers consideren àmpliament incomplerts. El conjunt de JxCat va agitar l’amenaça de la sortida de l’Executiu llevat que el president, en el debat de política general, s’autoesmeni. ERC sempre ha atribuït el llançament de l’ultimàtum a una tàctica de Junts per «externalitzar les seves lluites intestines entre els exconvergents i els activistes». Les dues parts s’acusen d’incomplir un pla de Govern redactat de manera que tots trobin parts a què acollir-se. Aquests són els tres punts i les posicions, fins al moment diametralment oposades, dels socis, i tanmateix enemics.