La cimera entre ERC i Junts enverina la crisi al Govern

El vertiginós principi de curs polític, especialment pel que fa a les relacions entre els socis de Govern, ha propiciat, en només 15 dies, un ultimàtum per part de Junts i el desmarcatge d’ERC de la unitat independentista al voltant de la manifestació de l’ANC. L’afegitó a la Diada, la sorprenent proposta de l’Assemblea de fer una declaració d’independència la tardor del 2023, ha sigut la gota que ha fet vessar el got en aquesta tortuosa relació entre socis, no tant pel fons, ja que les dues parts la van rebutjar, sinó en les formes. Per tot això, Pere Aragonès i Laura Borràs, presidenta de Junts, s’han reunit aquest dimecres amb les seves respectives comitives, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Sobre la taula, d’allò general, les relacions per si mateixes, a allò concret, la creació d’aquest ‘estat major’ de l’independentisme, que uns coneixen com a «direcció estratègica» (Junts) i els altres, com a «espai estratègic de consens» (ERC), i les dues altres exigències de Junts: la unitat en el Congrés i el Senat, i que a la taula de diàleg tan sols s’abordi l’amnistia i l’autodeterminació. L’àpat discret, previst des de la setmana passada, s’ha allargat durant més de sis hores al palau de Pedralbes. Fonts presents afirmen que ha sigut «dura i exigent», però que ha sigut el primer pas per tornar a bastir ponts i pacificar el Govern. A la cita han acudit, a més d’Aragonès i Borràs, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà; la portaveu d’Esquerra, Marta Vilalta; el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové i el director de l’oficina d’estratègia i comunicació del president i del Govern, Sergi Sabrià, per part republicana. A l’altre costat, a la part postconvergent, el secretari general de Junts, Jordi Turull; el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró; el portaveu del partit, Josep Rius, i el líder del grup parlamentari, Albert Batet. Segons fonts de Junts, el partit va posar sobre la taula com a prioritat que s’articuli una nova direcció estratègica del procés, amb la presència de les forces polítiques independentistes i de les entitats, tot i que veus d’Esquerra mantenen que abans hi ha d’haver «confiança i lleialtat» entre els socis. Rebuig unànime La paradoxa és que la cimera al més alt nivell es produeix després de l’unànime rebuig de la DUI de l’ANC. I no només del Govern, també de l’AMI i de la CUP, cosa que deixa sola l’Assemblea. Ningú més aposta per fixar terminis per a la independència i molt menys el 2023, a un any vista i enmig d’un cicle electoral que els mesurarà a les urnes. Que l’entitat independentista elevés l’aposta i en la reunió amb el president passés de l’ultimàtum «independència o eleccions» a exigir una DUI pel 2023 «va restar credibilitat» a l’entitat, opina un destacat dirigent del procés. «Si a la Diada, amb milers de persones al carrer, no ho dius, és que no era sobre la taula», afegeix. I és que l’enèsima disputa parteix del relat, de la contundència, de l’accent: «A Catalunya hi ha un Govern de coalició, no monocolor», recalquen els postconvergents, «així que les coses s’han de parlar i pactar», apunten fonts postconvergents. «El debat sobre el calendari és ridícul, el que s’ha de fer és buscar un espai estratègic i crear les condicions», defensa aquesta veu de Junts. Ara bé, que la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, emmarqués les trobades del vicepresident en l’entorn «privat, quan va rebre les entitats al seu despatx» i que rebutgés sense matisos el pla de l’ANC, es va interpretar com un atac. Els republicans al·leguen que la cita de Puigneró no apareixia reflectida a l’agenda oficial, «com ocorre amb les reunions privades». El dos contra la tres Però el que més cou és que Vilagrà sigui vista com la número dos del Govern, no com la número tres. «És molt difícil governar amb tant soroll», afegeixen els postconvergents, i recorden que han posat sobre la taula tres condicions per mantenir-se en el Consell Executiu. Sobre la figura de Puigneró, les veus republicanes es limiten a assenyalar que els primers que s’han de creure la figura del vicepresident són els propis postconvergents. Quant a l’ultimàtum, ERC considera que les demandes de Junts no tenen prou entitat per merèixer una crisi o «xantatge» com el que porten a terme. «Amb la tardor hivern que s’acosta, amb una crisi que colpejarà molts i a molts que no s’ho esperen, l’últim que es pot plantejar és trencar l’Executiu que ha de fer-hi front», remarquen aquestes fonts. Precisament això es pretenia remeiar en la cita d’aquest dimecres. L’objectiu és encarrilar una solució pactada perquè Junts no surti del Govern i sense que ERC cedeixi les seves principals banderes –la del diàleg i el poder de la seva representativitat a Madrid–. La data límit per forjar un pacte: el debat de política general, així que les negociacions continuen.

La cimera entre ERC i Junts enverina la crisi al Govern

Els republicans exigeixen «lleialtat» a la postconvergència, que insisteix a coordinar l’estratègia independentista

El més llegit