El suport a la independència de Catalunya arriba al nivell més baix de tot el procés

El presagi es va complir i la Diada del 2022, la del desè aniversari del procés, va ser la més tensa de la dècada en el si de l’independentisme, que va exhibir la desunió que reconeixien en aquest diari els quatre líders que ha tingut en aquest decenni l’ANC. La manifestació de l’Assemblea, amb les seves presències i les seves absències, va plasmar al carrer aquesta divisió i, amb un seguiment molt allunyat d’aquelles grans mobilitzacions, va evidenciar també el que la demoscòpia i les urnes reflecteixen des del 2012: els independentistes són molts, però ara són menys que abans. És cert que les estimacions de la demoscòpia i el veredicte de les urnes demostren que les opcions independentistes han crescut des del 2010, any de la retallada de l’Estatut, fins a situar-se a l’epicentre del tauler polític. Però emergeixen en paral·lel dues realitats: els suports són enormement volàtils en funció de la conjuntura i de les tortuositats del procés i el secessionisme només ha trepitjat de moment el cim del 50% dels vots (i amb matisos) en una de les 12 convocatòries electorals celebrades des del veredicte de l’Estatut (les autonòmiques del 2021). Diem amb matisos perquè, malgrat el mantra del 52%, la suma dels tres partits independentistes amb representació al Parlament (ERC, Junts i la CUP) va quedar en el 48,05% el febrer de l’any passat. Des del juny del 2011, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO) pregunta als catalans què votarien en cas de celebrar-se un referèndum sobre la independència. El sí va començar sent la resposta majoritària i va tocar sostre després de la primera Diada massiva, i va arribar al 57% l’octubre del 2012. Només es va mantenir per sobre del 50% fins a la consulta del 9-N del 2014, i després en va quedar per sota fins i tot amb els episodis convulsos de la tardor del 2017. De fet, a partir del 2015, el percentatge ha anat oscil·lant entre el 41% i el 48%, però el no s’ha imposat en nombroses ocasions, sobretot en els moments d’impàs en el full de ruta sobiranista. En l’últim baròmetre, el juliol passat, el sí se situava en el 40,9%, la cota més baixa de tot el procés. De manera inversament proporcional, el ‘no’ a la secessió ha anat també fluctuant durant l’última dècada i ha arribat al seu nivell més alt en el sondeig del juliol, amb un 52,2%, sent la tercera vegada des del 2015 que els detractors de la independència sobrepassen el 50% a l’enquesta del Govern. No obstant, el CEO també inclou en les seves enquestes trimestrals una pregunta que fa des de la seva creació, el 2005: «Creu que Catalunya hauria de ser...». Les diferències amb la pregunta anterior és que en aquest cas es donen quatre opcions de resposta –autonomia, estat independent, estat dins d’una Espanya federal i regió espanyola– i no es col·loca l’enquestat davant la tessitura d’un referèndum, sinó que se li demana quin és el seu model territorial preferit. Reflecteix, doncs, una resposta més sentimental. La primera vegada que es va preguntar, el juny del 2005, amb la reforma estatutària en potència, tan sols el 13,6% apostava per la secessió, l’autonomia era la via favorita amb el 40,8% i l’opció federal aconseguia el 31,3%. Passats 10 anys, l’estat independent el demana el 34,1% (el percentatge més baix de la dècada del procés), a l’autonomia s’hi ancoren el 29,9% (la segona dada més alta des del 2012) i el federalisme queda en el 21,5%. També en aquest cas les fluctuacions han sigut una constant. L’statu quo i la via federal es van disputar la primera plaça fins a la irrupció del procés. El juny del 2012, amb el pacte fiscal penjant d’un fil i la primera Diada massiva al punt de caramel, va tenir lloc el gran tomb: l’independentisme es va impulsar del 29% al 34%, i li va prendre la medalla d’or al federalisme. Quatre mesos després, passat l’Onze de Setembre, el percentatge ja era del 44,3%. El sostre fins al moment se situa en el 48,5% el novembre del 2013, i des de la convulsa tardor de l’1-O i la DUI, la cota queda sempre per sota del 40%. Si passem de les enquestes a la realitat de l’escrutini electoral, el cert és que l’independentisme aconsegueix guanyar a les urnes, però no creix en adeptes. De fet, en les últimes eleccions catalanes, va perdre una gran quantitat de suports, en gran manera, per l’enfonsament de la participació. En nombres absoluts, ERC, Junts, CUP i PDECat van sumar 1.443.273 vots, cosa que va representar el seu pitjor registre en unes autonòmiques. Respecte a les autonòmiques del 2017, en les quals es va batre el rècord de participació i de vot independentista (2.079.764 sufragis), va suposar un retrocés de 636.491 paperetes. Però no només van rebaixar la cota en uns comicis catalans. En les eleccions europees del 2019 hi va haver 1.720.550 vots secessionistes; en les generals, 1.642.063; i en les municipals, 1.583.469.

El suport a la independència de Catalunya arriba al nivell més baix de tot el procés

Des de la primera Diada massiva, el 2012, el ‘sí’ ha retrocedit 16 punts i el ‘no’ l’avantatja ara de 11 punts

ESPECIAL MULTIMÈDIA | Debat entre els líders de l’ANC: la desunió allunya la independència

El més llegit