Salvador Illa: «Junts li dona més problemes a Pere Aragonès que jo mateix»

El cap de l’oposició arrenca el curs polític sense corbata i amb un nou llibre sobre la gestió de la pandèmia sota el braç. És precisament aquest perfil, el de la governabilitat, el que pretén accentuar Salvador Illa, amb una aroma preelectoral que s’inaugurarà amb el xoc independentista de la Diada i durant el debat de política general al Parlament. El líder del PSC es reivindica com a sinònim d’estabilitat, allargant la mà a l’Executiu per gestionar una tardor marcada per la inflació, per la urgència dels Pressupostos i pel «conflicte crònic» a Catalunya. L’independentisme arriba a la Diada completament dividit. ¿Els enfrontaments entre ERC i Junts beneficien el PSC? No ho sé, però segur que no beneficien Catalunya, més aviat la perjudiquen. Tenim un Govern amb un conflicte crònic intern que paralitza moltes vegades l’acció de govern i estem veient, en aquest inici de curs, que aquesta baralla interna s’exporta al Parlament i la Diada. A mi això em preocupa. Si baixa la participació en la manifestació de l’ANC, ¿es confirmarà, com va dir el president Pedro Sánchez, que la taula de diàleg «neutralitza» el conflicte? En una democràcia hem d’acollir-nos al que la ciutadania vota, però hi ha indicadors de l’estat d’opinió de la ciutadania. Amb independència de com vagi la Diada, detecto la demanda de centrar les energies en qüestions rellevants, com ho són afrontar les conseqüències de l’atac que està patint Europa, el preu de l’energia i la inflació. Amb referència al conflicte, el camí és el diàleg. La bilateral i la taula entre governs estan en marxa, però el president Pere Aragonès no ha activat la taula entre partits catalans, cosa que comença a afectar la seva credibilitat. Aragonès no ha activat la taula entre partits catalans, cosa que comença a afectar la seva credibilitat ¿Fa bé el president no anant a la manifestació de l’ANC? Respecto la seva decisió. L’única cosa que demano és respecte per tothom. Tan català és el que hi va com el que no. Catalunya té moltes maneres de pensar i és bo que en la Diada s’exhibeixi la pluralitat. ¿Què li demanarà en el debat de política general? Encara no l’he preparat, però serà un debat important. Li donen més problemes els socis d’investidura que jo mateix. El PSC té una línia de treball coherent i no tinc intenció de trencar-la. Ha proposat resoldre l’«anomalia» de l’Estatut. ¿Desplegarà aquesta idea tot i que no estigui en marxa la taula entre partits catalans? Hi ha molta gent que està d’acord amb la independència, però també molta que no, i sembla que a alguns els costi reconèixer-ho. El nostre plantejament és que no es pot obviar que l’Estatut vigent és diferent del que la ciutadania va ratificar a les urnes. En algun moment s’haurà de resoldre. També ha plantejat que s’ha de reformar ja el model de finançament. ¿El PSC defensarà el principi d’ordinalitat tot i que no agradi al PSOE? Està acordat des del 2014 en la Declaració de Granada. Defensarem que Catalunya rebi el que li toca i que un debat que és molt complicat no alteri les posicions en aquest sentit. El que està acordat és el que està acordat. ¿Ho reclamaran tot i que hi hagi altres comunitats autònomes que ho rebutgin? No ho dubtin, aquest debat del sistema de finançament transcendeix lògiques i ve molt marcat per la situació de cada comunitat. És un debat complex i difícil, que fins i tot fa mandra, però que s’ha de fer. El PSC l’afrontarà defensant els interessos de Catalunya igual que Juan Manuel Moreno Bonilla defensa els d’Andalusia i Ximo Puig els de València. Faltaria més. Ningú entendria que no ho fes. Si l’independentisme aspira a l’autodeterminació i l’amnistia, ¿què busca l’altra banda de la taula de diàleg? Respecto el que ells demanen, però les últimes eleccions les vaig guanyar jo i jo no demano això. Demano no deixar ningú enrere, que ens asseguem a parlar, millorar l’autogovern i el finançament. És tan legítim com l’altra cosa. Demano no deixar ningú enrere, que ens asseguem a parlar, millorar l’autogovern i el finançament Els indults, el retorn d’Anna Gabriel o l’arxiu de la causa dels talls a l’AP-7 convocats per Tsunami Democràtic, ¿són fruit del diàleg? S’ha d’emmarcar com a resultat del camí que fa la justícia i com a persones que han pres les seves pròpies decisions. En tot cas, jo me n’alegro que les coses vagin així. La política ocupa el seu espai i les coses es posen al seu lloc. No m’alegro del patiment de ningú. Vostè va guanyar les eleccions del 14-F i no va poder governar, ¿la conclusió és que només entenent-se amb ERC ho podria fer? Ho he dit sempre: no formaré part d’un govern que té la independència com a objectiu. Però això no m’impedeix arribar a acords i buscar punts d’entesa amb ERC, Junts o els altres. ¿El preocupen pronunciaments internacionals com el de l’ONU per la suspensió dels líders del procés? ¿El Govern central hauria d’eliminar l’article 384.bis de la Lecrim? S’ha d’estar atent a tots els pronunciaments que hi ha i s’ha de millorar el que es pugui. Les reformes concretes li corresponen al Congrés. Però tot el que sigui millorar partint de l’experiència viscuda, em sembla que és un exercici positiu. ¿Com interpreta el pronunciament del president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, carregant contra la desjudicialització a què s’ha compromès el Govern? Quan es parla de desjudicialitzar no ho interpreto com una invasió de competències del poder executiu i el legislatiu sobre el judicial, ni com una esmena a les seves decisions. L’indult parcial no és una desautorització al poder judicial, és l’exercici d’una competència que les lleis atribueixen al Govern. Qui ho interpreti com una esmena està equivocat. La situació al Parlament, després de la suspensió de Laura Borràs, està enquistada. ¿El PSC intentarà activar la seva revocació utilitzant el reglament? El PSC actuarà amb la màxima responsabilitat i esperit de col·laboració per no perjudicar el Parlament. Correm el risc de deixar-lo sense una presidència amb funcions. Això és molt greu. Torno a interpel·lar ERC, Junts i la CUP perquè resolguin aquest tema. Ens sorprèn que alguns donin lliçons de catalanitat, patriotisme i amor a Catalunya i no siguin capaços de resoldre-ho. Ens sorprèn que alguns donin lliçons de catalanitat, patriotisme i amor a Catalunya i no siguin capaços de resoldre la interinitat del Parlament S’ha ofert reiteradament per aprovar els Pressupostos, però fins ara Aragonès rebutja el seu suport. ¿Troba més receptivitat en el conseller d’Economia, Jaume Giró? No voldria posar en un compromís el senyor Giró perquè al final aquestes decisions passen pel president. Seria molt injust que jo digués que el conseller té marge en aquest tema. Jo crec que no. No puc fer més del que estic fent. El posicionament d’Aragonès és legítim, però crec que s’equivoca perquè jo vaig de debò. Sense el PSC no s’hauria resolt el tema del català a les aules. Per les raons que siguin, prefereix la CUP, que ja li va dir que no. També hi ha els comuns. La nostra proposta no és excloent amb altres grups. Diu que s’ha d’obrir una nova etapa a Barcelona, però el PSC forma part del govern liderat per Ada Colau. ¿No és una contradicció? A Barcelona s’ha d’obrir una nova etapa i això no és contradictori amb què estiguem estabilitzant el govern de la ciutat. És la demanda que hi ha en la ciutadania i ho diem amb respecte per tothom. Jaume Collboni encara no ha sigut ratificat com alcaldable del PSC. He sigut molt explícit donant la meva opinió. Ell és la persona. Però el nostre partit té mecanismes de presa de decisions per escollir càrrecs i s’ha de donar la veu als militants.

Salvador Illa: «Junts li dona més problemes a Pere Aragonès que jo mateix»

El líder del PSC critica al president que no compti amb els socialistes per tirar endavant els Pressupostos catalans

El més llegit