Convergència no va decidir fins ben entrat juliol si participava en la manifestació. Encara vivia coalitzada la conservadora Unió Democràtica d’un Josep Antoni Duran i Lleida totalment contrari a la independència. La recentment creada Assemblea Nacional Catalana (ANC) estava aconseguint omplir centenars d’autobusos. L’ambient previ era propici a l’emprenyament: s’havia retallat l’Estatut, governava el PP i s’imposaven les retallades socials, tant al palau de la Generalitat com a la Moncloa. Així, en bona mesura es va gestar una manifestació que va desbordar tots els plans fins al punt que, com confessa la llavors líder de l’ANC, Carme Forcadell, es van rebre pressions polítiques i empresarials perquè la convocatòria no fos netament secessionista.