Jo, Félix

El 14 de juliol del 2022, el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de la llei orgànica del 2021 per la qual el Govern va retirar les facultats de nomenament al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en funcions (caducat el 4 de desembre del 2018). Amb la reforma es va retornar al Consell la capacitat per elegir els magistrats del Tribunal Constitucional per substituir Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol, amb un mandat que va vèncer el 12 de juny del 2022. El Senat va donar llum verda a la reforma el 20 de juliol. La nova llei donava fins al 13 de setembre –és a dir una mica menys de tres mesos des de la seva aprovació– per fer aquests nomenaments. Al seu torn, els altres dos magistrats amb mandat caducat des del 12 de juny– Pedro González-Trevijano (president) i Antonio Narváez, havien de ser designats pel Govern. El Govern no va nomenar els seus candidats immediatament un cop caducat el mandat de González-Trevijano i Narváez –designats pel Govern de Mariano Rajoy feia nou anys– perquè en aquest moment la seva pròpia llei del 2021 impedia que el CGPJ fes els nomenaments. I al canviar la llei el juliol passat, quan tècnicament el CGPJ ja podia nomenar magistrats per al TC, va donar els gairebé tres mesos, amb l’agost pel mig, per fer els quatre nomenaments de forma coincident o simultània. El ple del CGPJ va debatre dijous passat 8, després del discurs del president del Tribunal Suprem i el CGPJ, Carlos Lesmes, en què va exhortar, el dimecres 7, el Partit Popular –el seu president Alberto Nuñez Feijóo seia a pocs metres, davant Lesmes i el Rei– a renovar el CGPJ sense afegir «condicions successives» i amb la «llei vigent». L’esmentat ple, per imposició del sector conservador, no va analitzar els possibles candidats i va deixar clar que els nomenaments no es farien abans del 13 de setembre o el mateix 13, incomplint el termini del legislador. Però va acordar fer els nomenaments amb un «reglament» que no té res de nou. Ara la pregunta que hauran de resoldre el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el president Pedro Sánchez, és: ¿nomenarà el Consell de Ministres de dimarts vinent 13 els dos magistrats que li corresponen? Fonts consultades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA assenyalen que el Govern no farà els nomenaments i donarà un temps de cortesia, durant el setembre, per coincidir amb els que hagi de fer el CGPJ. Proposta de Feijóo Mentre el CGPJ acordava el procediment, Feijóo va enviar una nova proposta al Govern en què exigeix, a més de les seves reivindicacions anteriors, noves condicions. El PP fa «com si» recollís el guant llançat per Lesmes, però en realitat ha fet el contrari del que va ser el principal missatge del seu discurs: el PP ha afegit «condicions successives» i aquestes, a més, contravenen la Constitució. A Bolaños no se li escapa que la proposta d’una negociació conjunta de la renovació dels dos òrgans (el TC i el CGPJ) no és possible. Perquè el PP no té res a veure amb la renovació del TC. Aquí és el Govern –no el PSOE– qui ha de nomenar dos magistrats, com ho va fer el Govern de Rajoy el 2013. I en el CGPJ, el PP participa perquè l’elecció es fa a través del Congrés i el Senat. Però en el TC el PP no té cap paper. El que pretén el PP amb la nova pseudoferta és mantenir les condicions que ja van posar fa uns mesos i afegir-ne d’altres que pretenen, més que renovar el CGPJ, pertorbar el procés ja en curs de renovació del TC. Això, per exemple, ho prova l’exigència de derogar la norma que va limitar les facultats del CGPJ en funcions el 2021. Si es renova el CGPJ, aquesta norma ja no té cap funció. Perquè el que buscava, precisament, era la renovació, que el PP bloquejava. Llevat que el PP pretengui que es derogui per després –un cop més– no renovar i que el Consell actual en funcions recuperi les facultats anteriors. Amb el nou Consell, la norma que vol derogar, no té aplicació. Una, la de vincular el TC i el CGPJ, és inconstitucional. Perquè és donar una veu al PP sobre el TC on no té res a fer; i l’altra, derogar la norma assenyalada, és incongruent. Entre les noves exigències el PP afirma –una cosa que reflecteix la seva desesperació– que hi haurà una majoria massa pronunciada en el TC i no és bo que el TC tingui una majoria pròxima a un govern que la ciutadania no confirmarà en les pròximes eleccions. Tanmateix, la majoria que ha tingut el PP durant cinc anys li ha permès esprémer com una llimona el TC per aplaudir cada resolució del ple que criticava al Govern, i amb l’objectiu de clavar «clatellades». Un tribunal que va gaudir d’una majoria superior a la que s’espera ara si es produeixen els nomenaments. El tauler d’escacs ¿Quin és el paisatge en el tauler d’escacs que Félix Bolaños té sobre la taula? És un tauler en què la fitxa a moure ha de ser molt cautelosa. El més probable és que el Govern expressi el seu malestar perquè no s’ha complert la llei que plantejava el termini del 13 de setembre. Però que, en vista de l’acord en el CGPJ per fer els nomenaments, el Govern manifesta la seva voluntat de donar un marge de cortesia i confia que el president del Tribunal Suprem i el CGPJ, Carlos Lesmes, faci que aquesta demora sigui puntual, que no es torni a l’incompliment i obri un nou parèntesi sine die. El Govern té la idea de donar marge al CGPJ, sense cap ultimàtum, fins a finals de setembre. Perfil baix. No vol ser acusat de pressionar, i prefereix donar un marge de confiança a Lesmes perquè es nomeni en el termini més breu possible. Aquest moure fitxa té riscos perquè el PP i els vocals conservadors no s’estan quiets. Tot i així, el Govern no entra ara a parlar de les noves condicions que ha posat el PP, tot i que fonts consultades reconeixen que si s’estableixen i revisen algunes propostes es podrien pactar. Però no hi ha negociació possible perquè Feijóo les planteja ara just en el moment que es fa la renovació del TC i ja s’ha aconseguit que sigui aquest Consell qui nomeni els dos magistrats. El Govern prefereix esperar que el CGPJ nomeni primer els seus candidats. D’una banda, si el Govern nomena els seus sense saber qui nomena, el CGPJ pot quedar en l’aire. Pot passar que un magistrat proposat pels vocals progressistes no sigui nomenat pel Consell, però el podria repescar el Govern. I també és el tema de la paritat entre dones i homes, i el de les disciplines. Si el CGPJ no nomena, per exemple, un laboralista, que fa falta perquè el TC actual no en té cap, al Govern li interessa fer-ho (caldrà abordar els recursos contra la modificació de la reforma laboral de Rajoy). Per tant, el Govern podria cobrir els possibles forats. Però hi ha una altra raó. Si fa primer els nomenaments i no s’espera que els faci el CGPJ, el sector conservador pot dilatar els seus i denunciar que s’està pressionant el CGPJ. I en aquest context: ¿com prendran possessió els dos magistrats nomenats pel Govern? Pedro González-Trevijano ja li ha fet saber al Govern que la «seva» majoria actual no deixarà entrar aquests magistrats si alhora el CGPJ no ha nomenat els seus. A més, si es rebutgen els dos magistrats nomenats pel Govern en el TC, aquest acte no té recurs. I se n’haurien de nomenar d’altres. El Govern pot fer, doncs, els seus dos nomenaments en el següent Consell de Ministres posterior a la data en què el CGPJ faci els seus, de manera que els quatre magistrats prenguin possessió en un acte únic i els conservadors no cavin més trinxeres al madrileny carrer de Doménico Scarlatti. Tot i que ja en preparen una altra per a l’endemà de l’acte de presa de possessió, quan s’ha de celebrar, segons la llei, el ple destinat a elegir president i vicepresident. Un cop confirmada la majoria de l’anomenat sector progressista, ¿què es pot fer? Els conservadors ja tenen experiència. Ho van fer amb la magistrada Encarnación Roca oferint-li la vicepresidència i una vegada acceptada la van guanyar per al seu bàndol debilitant els progressistes.

El més llegit