Oriol Junqueras: «El PSOE agraeix que hi hagi independentistes que no apostin per la taula de diàleg»

Oriol Junqueras sembla ja plenament integrat en la bicefàlia que ha establert juntament amb el president Pere Aragonès. Es podria dir, fins i tot, que alliberat de la cotilla que li suposava ser l’única veu del partit. Especialment quan escampa certa contundència cap als socis de Govern, i tanmateix adversaris, de Junts. Previsiblement tornarà a ser reelegit president d’ERC, ¿quin objectiu es marca fins al 2027? El paper d’ERC és irrellevant amb el país, l’objectiu mai el plantegem sobre què ha d’aconseguir ERC sinó què ha d’aconseguir el país. L’objectiu és avançar en el camí de l’amnistia, de l’exercici de l’autodeterminació, de la república catalana. Entre moltes altres raons, perquè ens dona millors eines per servir les necessitats econòmiques i socials de la gent. El que ha passat aquest divendres a Rodalies és la millor mostra de per què treballem per una república independent: per tenir totes les eines i garantir una economia pròspera i uns serveis públics eficients. Perquè la gent treballadora d’aquest país pugui arribar a l’hora a la feina i per avançar cap a un model de mobilitat sostenible que faci front a l’emergència climàtica. De 10 diputats el 2011, a 33 el 2021, juntament amb la presidència de la Generalitat. ¿ERC ha sigut la gran beneficiada del procés? Qui se n’ha beneficiat és indubtablement Catalunya, perquè està més ben posicionada que mai per aconseguir la independència. Cada vegada que ens dirigim a la comunitat internacional, en privat i en públic, mostren la seva voluntat d’acompanyar-nos en la lluita antirepressiva i en la negociació. S’ha de distingir la negociació com a eina política per resoldre el conflicte polític de les concrecions que tingui en cada moment, en aquest cas, una taula entre governs. La negociació com a estratègia política és la que ens obre les portes de la comunitat internacional. Per això no l’abandonarem. ERC considera que el discurs amb què l’ANC convoca la manifestació de la Diada és «excloent». ¿És també contraproduent per a l’independentisme? Interpretem que la convocatòria es fa en contra d’una part de l’independentisme que, a més, és la que guanya més eleccions. I creiem que l’adversari és l’Estat. ¿Li preocupa l’aparició d’una dialèctica antipartits dins l’independentisme? En el conjunt del món occidental aquesta dialèctica contra la política és bastant habitual. Creiem que no ajuda, ni aquí ni en enlloc. No em toca valorar si algú ha caigut en aquesta temptació. En tot cas, el que dic és que és millor que no passi. «En una democràcia, l’única direcció col·legiada legítima és la que deriva dels resultats electorals» Junts apel·la al pacte de Govern per reclamar una direcció col·legiada de l’independentisme. ¿Hi està d’acord o creu que el comandament correspon al president? En una democràcia, l’única direcció col·legiada que és legítima és la que deriva dels resultats electorals. Alhora, si algú té una alternativa, que la plantegi, però estem convençuts que la millor és la del Govern i la de la presidència de la Generalitat. Esperem que tothom estigui a l’altura i sàpiga estar del seu costat. Si Junts surt del Govern, ¿ERC governaria en solitari o avançaria les eleccions? Estic a favor que hi hagi coordinació en el Congrés i estic convençut que aquesta coordinació es basa en el respecte la majoria democràtica. Al Congrés hi ha 13 diputats d’ERC i 4 de Junts. Som conscients que aquests debats interns [els de Junts] acaben afectant el conjunt de la societat. Seria millor que no fos així, que tinguessin els debats dins els seus òrgans interns i no els traslladessin a la societat. ERC sempre està preparada per servir el país. No ens hem amagat mai i no ho farem ara. Quant a la taula, es pot recordar que el primer dels compromisos en la formació del Govern és que tothom ajudaria en aquesta taula de diàleg. Si Junts demana el compliment del pacte, significa que ara col·laboraran i canviaran la designació dels seus membres. L’independentisme és més fort si anem junts. L’ONU va dictaminar que s’havien vulnerat els seus drets polítics. ¿Pensa reclamar-ho a l’Estat? No només els meus, sinó els de tots els nostres electors. És una resolució d’una importància extraordinària que s’afegeix a d’altres que ja hi ha hagut en l’àmbit internacional. Com més resolucions hi hagi en aquesta direcció, més fàcil serà defensar les moltes raons de la nostra causa. Si Europa condemna Espanya, ¿hi pot haver un altre 1-O? Nosaltres tenim dues tasques fonamentals: defensar la causa democràtica de l’independentisme i limitar els abusos contra la democràcia que han fet els aparells repressius de l’Estat. I el fet que hi hagi una taula de diàleg, tot i que tingui moltes limitacions, és en si mateix un èxit, perquè ens permet interlocutar amb la comunitat internacional des del reconeixement fet pel Govern central i l’Estat d’un conflicte polític, i per tant, de l’existència d’un «altre bàndol». «És evident que el cas de Borràs i el meu són casos absolutament diferents. Nosaltres hem sigut perseguits i empresonats per impulsar i coordinar un referèndum d’autodeterminació de Catalunya» Hi ha qui troba analogies entre el seu cas –i els de Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull– amb el de Laura Borràs. Li desitjo el millor en el seu cas personal. Però és evident que el seu i el meu són casos absolutament diferents, perquè nosaltres vam ser empresonats per impulsar i coordinar un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. I és una evidència tan gran que no fa falta ni recordar-ho. ¿Quant temps esperarà l’independentisme perquè la taula de negociació qualli algun acord sobre l’autodeterminació i l’amnistia? El temps no és una variable independent del conflicte polític, sinó que depèn de la força democràtica que siguem capaços d’acumular. Com més força democràtica tinguem i més limitat i erosionat estigui l’Estat per sentències i resolucions internacionals, més curt serà aquest temps. Això no vol dir necessàriament que es resolgui en aquesta taula concreta. L’estratègia de la negociació es pot concretar en moltes taules diferents. Amb el Govern central, els partits, la comunitat internacional... Som conscients de les moltes limitacions d’aquesta taula, que deriven del fet que el Govern central se la voldria estalviar. Per això el Govern central agraeix tant que hi hagi independentistes que no posin tots els seus esforços en aquesta taula de diàleg. ¿Com preveu la negociació dels pròxims Pressupostos Generals de l’Estat amb el Govern central? Com en tants aspectes de la vida, en qualsevol possible acord juga un paper molt important la confiança que hi hagi. Si Pedro Sánchez es vanagloria d’haver aplicat el 155, és obvi que això no crea un clima de confiança, sinó tot el contrari. Tampoc hi ajuda si el Ministeri d’Interior justifica la infiltració en les JERC amb l’argument del terrorisme quan tothom, començant pel líder del PSC, Salvador Illa, sap que és fals. Ni quan el Govern central no compleix les inversions acordades. Hi ha una part de la societat catalana que encara no és conscient que el Partit Socialista no sempre contribueix a crear un clima de confiança, sinó que l’erosiona. I si el nostre empresonament va ser injust, com afirmen tots els organismes internacionals que s’hi pronuncien, ¿com no hauria de ser injust el possible empresonament de tants altres companys (l’anomenada «segona línia» de càrrecs) i, per tant, com es pot crear un clima de confiança? El que reclamem és simple: on hi hagi injustícia, que hi hagi justícia. «Una part de la societat catalana no és conscient que el Partit Socialista erosiona la confiança» No fa la sensació que aquesta pressió internacional arribi a l’esfera política. ¿O és que té lloc sota la taula? És evident que hi ha posicionaments que, per ser efectius, han de ser discrets. I alguns d’aquests posicionaments es veuen, tot i que no els puguem explicar. Si en les pròximes municipals ERC no aconsegueix trencar l’hegemonia del PSC a l’àrea metropolitana, ¿canviarà de tàctica? Els objectius d’ERC es reuneixen en el seu acrònim: justícia social, república i independència d’aquest país. I persistirem en aquest camí. Tothom intueix que els nostres resultats seran ascendents arreu del país, també a l’àrea metropolitana. I d’aquí neix la temptació d’algunes forces de pactar entre elles per evitar que aquesta pujada es tradueixi en més presència institucional nostra. Ho hem vist a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació, on hi ha hagut un pacte entre forces que són aparentment contradictòries i que cada dia asseguren que són incompatibles entre elles. «El PSC i Junts tenen sempre la temptació de pactar entre elles per evitar que ERC tingui més presència» ¿Tem que aquestes aliances es repeteixin? Jo constato que aquesta temptació la tenen tant Junts com el PSC. Junts va regalar la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC. No és una especulació, és una obvietat extraordinària. Convido els lectors d’EL PERIÓDICO que entrin a Google i ho comprovin.

Oriol Junqueras: «El PSOE agraeix que hi hagi independentistes que no apostin per la taula de diàleg»

El líder d’ERC adverteix Pedro Sánchez que presumir del 155 «no genera confiança»

El més llegit