El que el jutge García Castellón es nega a fer amb Cospedal i s’atreveix amb Dina Bousselham

La doble vara de mesurar feta realitat. El 20 de maig passat, una de les acusacions del cas Kitchen –la peça número 10 de la causa Tàndem-Villarejo-, la del PSOE, va sol·licitar al jutge Manuel García Castellón, en vista de la filtració d’àudios de converses entre l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal i el comissari José Manuel Villarejo –arriben fins al 2017, mesos abans de la detenció del comissari– una investigació sobre aquestes proves a què les parts personades no han tingut accés. L’escrit apuntava la possibilitat de reobrir la causa –ja tancada– per aclarir la situació de les noves proves que les parts desconeixien. I, en cas d’existir, la seva incorporació. ¿Formen aquests àudios part de les actuacions? ¿Són àudios que no han sigut desencriptats encara? ¿És procedent fer un informe pericial sobre el seu contingut? Uns dies després, el jutge García-Castellón va dictar una providència en què preguntava a la Fiscalia Anticorrupció la seva posició respecte de l’escrit de l’acusació popular. En altres termes, ¿s’adheriran els fiscals a la sol·licitud que s’incorporin els àudios, cas d’haver-n’hi en la causa, al sumari? A mitjans de juliol passat, fonts de la Fiscalia Anticorrupció consultades per aquest diari van assenyalar que s’estava estudiant la resposta. «S’ha d’establir el perímetre que va traçar la secció tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional al desestimar el nostre recurs en què es demanava tornar a imputar María Dolores de Cospedal i continuar investigant la branca política de l’operació Kitchen. I decidir en conseqüència», va explicar la font. Tres mesos sense resposta Han passat més de tres mesos des de la pregunta formulada pel jutge i ningú sembla haver mogut fitxa. No s’ha investigat si els àudios filtrats formen part del material que es troba en el sumari o estan pendents de desencriptar. Aquests àudios donen resposta, precisament, a una de les raons al·legades per la secció tercera de la Sala Penal, per rebutjar una nova imputació de Cospedal, a saber, que els indicis contra ella no eren «inequívocs» i constituïen proves allunyades del temps en què va tenir lloc (2013-2016) l’operació policial extrajudicial –el cas Kitchen– per controlar i robar materials compromesos per al llavors president del Govern, Mariano Rajoy, i el PP en poder de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. El jutge podia, pel seu compte, haver ordenat investigar la localització d’aquests àudios i la seva incorporació a la causa. Però no va fer res. L’abril passat, l’Associació de Juristes Europeus Prolege, pròxima al PP, personada en la causa Dina –peça número 10 del cas Tàndem-Villarejo– sobre el robatori d’un telèfon mòbil de Dina Bousselham, exassessora de l’exsecretari general de Podem Pablo Iglesias, i la difusió del seu contingut en diversos mitjans de comunicació –prèvia entrega d’un ‘pendrive’ per dos periodistes al comissari Villarejo– va sol·licitar al jutge García Castellón l’enviament de les actuacions relacionades amb l’exassessora i el seu marit, Ricardo Sa Ferreira, als jutjats de Madrid per delictes de fals testimoni i denúncia falsa. Les declaracions de tots dos, segons l’esmentada acusació popular, haurien afectat la imatge d’una de les publicacions que van difondre informacions amb el contingut del telèfon mòbil de la víctima, entre les quals el digital ‘OkDiario’. El jutge va donar trasllat de l’escrit de Prolege al ministeri fiscal el 26 d’abril del 2022. Segons la interlocutòria de García Castellón del dijous 1 de setembre, la Fiscalia Anticorrupció va enviar el seu informe el 5 de juliol del 2022 «pel qual es dona resposta a les peticions» de Prolege. L’opinió dels fiscals ¿Què s’afirma en l’informe dels fiscals? El jutge García Castellón simplement no ho diu. ¿Estan a favor de la nova investigació que encomana el jutge després de tres anys d’investigacions en l’Audiència Nacional? El que el jutge omet és que la Fiscalia Anticorrupció s’hi oposa. Segons el seu escrit, les dues peticions de Prolege havien de ser rebutjades. No s’havia d’obrir una nova peça dins el cas Dina ni deduir testimoni per enviar a dos jutjats de Madrid per fals testimoni i denúncia falsa. Segons els fiscals, hi ha hagut «vaguetats i contradiccions» en les declaracions de Bousselham i el seu marit. Però remarquen: «No es pot considerar que amb això s’hagi alterat de cap manera el resultat» de la investigació que s’ha portat a terme durant tres anys. Però, a més, els fiscals posen el dit a la nafra –saben amb quin jutge se les gasten– a l’afegir: «Resulta altament previsible» que tant Bousselham com Sa Ferreira seran cridats a declarar al judici oral –de la peça Dina–, sobre això «no s’estima procedent [que] per un delicte de fals testimoni». El jutge García Castellón va processar l’octubre del 2020 tres investigats en aquesta causa: Villarejo i els periodistes Alberto Pozas i Luis Rendueles (els que li van entregar el ‘pendrive’ amb el contingut del telèfon de Dina Bousselham). Ho va fer a l’elevar una exposició raonada per obrir una causa contra el llavors vicepresident del Govern, Pablo Iglesias. El gener passat, va rebutjar prorrogar la investigació a falta només de cridar a declarar Bousselham i Sa Ferreira. Tant la secció tercera de la Sala Penal primer com la Sala Segona del Tribunal Suprem li van clavar sengles clatellades i el van apressar perquè cités Bousselham per preguntar-li, ja que resultava perjudicada per les filtracions, quines eren les seves pretensions. Però el jutge es va prendre el seu temps. I va citar la parella a prestar declaració com a testimonis el març passat. I encara no hi ha acusació presentada, ni, per tant, interlocutòria d’obertura de judici oral del jutge. Però en canvi ja ha decidit instar la persecució per fals testimoni i denúncia falsa a dos jutjats de Madrid. Persecucions i filtracions El fals testimoni, això ho sap el jutge, no es comet en la instrucció, sinó en el judici oral. Llavors, ¿què busca García Castellón a l’instar la persecució de Bousselham i Sa Ferreira abans que hi hagi escrit d’acusació i interlocutòria d’obertura del judici oral contra Villarejo i els dos periodistes processats? És aquí, precisament, on els fiscals destapen el problema: García Castellón intenta amb aquesta operació desacreditar Bousselham, víctima de la filtració del contingut del seu mòbil, i presentar-la com una mentidera en el judici oral, quan aquest tingui lloc, i obrir així el camí cap a l’absolució dels tres imputats. L’operació ha sigut relativament senzilla: una iniciativa de l’acusació popular pròxima al PP, un escrit que reprodueix l’extens escrit del jutge García Castellón desestimat per la Sala Segona del Suprem, i un cop despatxades les actuacions cap a la plaça Castilla (fals testimoni) i Alcorcón (denúncia falsa després del furt del telèfon mòbil) ara se suposa que el jutge, quan es presentin els escrits d’acusació, procedirà a obrir un judici oral que ell mateix està contribuint a embolicar i buidar de contingut. Ja sabem que el jutge no necessita esperar al que digui la fiscalia per incorporar els àudios de Cospedal i Villarejo a la peça Kitchen. Perquè en el cas Dina, tot i que els fiscals han rebutjat que s’insti a investigar a Madrid i Alcorcón s’ha fet el que el jutge mana. És a dir: mantenir la causa interminable contra Podem.

El que el jutge García Castellón es nega a fer amb Cospedal i s’atreveix amb Dina Bousselham

L’instructor titlla les víctimes d’operacions brutes de mentiders i demana a dos jutjats de Madrid que investiguin els delictes de fals testimoni i denúncia falsa, amb la fiscalia en contra

El més llegit