Feijóo busca in extremis impedir que el CGPJ nomeni els candidats al Tribunal Constitucional

És el final de l’escapada. L’exhortació del líder del PP, Alberto Nuñez Feijóo, al Govern de Pedro Sánchez perquè renunciï a fer els nomenaments de substitució dels dos magistrats del Tribunal Constitucional caducats el 12 de juny passat que li correspon –Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez– com a condició per aixecar el bloqueig imposat pel PP a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des del 4 de desembre del 2018, ha sigut un doble missatge. Al mateix temps que ha instat el Govern a incomplir la Constitució, també és un SOS dirigit al sector conservador del poder judicial per bloquejar el 8 de setembre l’elecció dels substituts dels altres dos magistrats amb el mandat vençut –Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol– que ha de designar el CGPJ. Fonts del CGPJ consultades per EL PERIÓDICO assenyalen que Feijóo ha llançat l’esquer en l’últim intent d’ajornar els quatre nomenaments perquè ja sap que l’ultimàtum del Govern –nomenar pel seu compte els dos magistrats el 13 de setembre– i el fet que el CGPJ ja té competència per designar els seus –via modificació de la llei orgànica que permet fer els nomenaments–, l’han deixat sense marge d’intervenir. Fer un «canvi de cromos» –ajornar ara els nomenaments del TC a canvi de reprendre les negociacions per renovar el CGPJ–, com ha assenyalat la font consultada, és un intent de confondre l’opinió pública –i donar argumentari a la publicada–, sabent que la qüestió ja no dona per més. El Govern havia de concretar aquests nomenaments el 12 de juny. Tenint en compte que el president del TC, Pedro González-Trevijano, va enviar missatges a la Moncloa, en el sentit que si es feien els dos nomenaments sense els altres dos que corresponia triar al CGPJ, ell i els seus aliats rebutjarien la presa de possessió dels nous magistrats. En plena campanya de les eleccions andaluses, el Govern va decidir ajornar els seus dos nomenaments i modificar la llei orgànica per permetre que el CGPJ fes els seus dos nomenaments. Nomenament unilateral El nomenament unilateral dels dos membres del TC tampoc era un requisit insuperable. Fins i tot González-Trevijano va firmar una sentència del tribunal de garanties en què es contemplava la renovació dels magistrats per separat de les Cambres, cas que alguna no ho pogués fer. En aquesta sentència del desembre del 2016, es deia: «La proposta o designació que tractem és, per a cada una de les Cambres, un genuí poder-deure. Una potestat, sens dubte, però també, alhora, un deure ex Constitutione [des de la Constitució], amb termes traslladables aquí respecte de previsions legals relatives a la renovació d’aquest mateix Tribunal Constitucional». Els magistrats, per unanimitat, contemplaven, com s’aprecia en l’esmentat paràgraf, que la renovació dels quatre magistrats amb un mandat que va vèncer el 12 de juny del 2022 és un «poder-deure», segons marca la Constitució . Per això assenyalen que són «termes traslladables aquí respecte de les previsions legals relatives a la renovació d’aquest mateix Tribunal Constitucional». Aquesta sentència va ser aprovada per unanimitat. Però González-Trevijano, que la va firmar, va amenaçar aquests últims mesos el Govern i la ministra de Justícia, Pilar Llop, de no donar possessió als dos magistrats si el Govern nomenava els seus i el CGPJ no. I en aquest punt va ser secundat pel president del Tribunal Suprem i el CGPJ, Carlos Lesmes. Acte en què tots tres coincidien a Madrid, acte en què els dos van advertir Llop que si el Govern feia els seus nomenaments, la majoria conservadora del TC, amb González-Trevijano al capdavant, no donaria possessió als nous magistrats, en un acte de rebel·lió. Exactament el contrari del que va rubricar el desembre del 2016. Un PP envalentit La incapacitat del Govern a l’hora de fer els nomenaments –en el context de les campanyes electorals a Castella i Lleó i Andalusia– (cosa que un membre del CGPJ defineix com no «buscar més embolics») va envalentir el PP en l’estratègia de dilatar la renovació tant del TC com del CGPJ. Però el Govern, finalment, va modificar la llei orgànica que havia aprovat el 2021 per prohibir fer nous nomenaments al CGPJ caducat, aviat està dit, des del 4 de desembre del 2018, i, per tant, va eliminar el pretext plantejat per González-Trevijano i Lesmes: a saber, els nomenaments havien de ser compassats, en un acte simultani. Ara, amb la competència recuperada especialment per nomenar els dos magistrats que li corresponia, el CGPJ està en condicions de complir la seva obligació. Lesmes, per tant, ja no podia mantenir l’argument utilitzat amb la ministra Llop, segons s’ha assenyalat. El primer senyal de l’allunyament de Lesmes del sector conservador recalcitrant va ser el plàcet que va impulsar per considerar idoni el nou fiscal general de l’Estat, Álvaro García, en el CGPJ, després de la renúncia de Dolores Delgado. Lesmes va ser dur amb els set magistrats que van fer un vot particular contra García. I, en privat, va dir sobre els nomenaments que ara el CGPJ es pot moure per substituir els dos magistrats del TC, que no toleraria actes de «vandalisme». El ‘frame’ En sociologia, s’utilitza el terme enquadrament (‘frame’ en anglès) per identificar els esquemes o marcs d’interpretació que els individus apliquen en l’entesa i explicació dels fets. I quan es tracta de qüestionar la base d’aquests enquadraments, determinada capacitat d’enquadrar, vaja, s’està contra el corrent de la socialització, és a dir, de l’experiència en societat. I aquest corrent en el cas del TC i el CGPJ, respon a l’enquadrament dels mitjans de comunicació, que especialment en els assumptes judicials, que no són fàcils de comprendre, reflecteixen el poder realment existent. Que no és el Govern, sinó el PP i el seu poder en l’àmbit de la judicatura i magistratura. A tot estirar, aquest esquema o enquadrament pot arribar a admetre que la culpa del bloqueig és tant del Govern com del PP. Però la realitat és que Fejóo va prometre allunyar-se de Pablo Casado en el tema del CGPJ tot just aconseguir el poder que li va servir amb safata la seva patinada contra Isabel Díaz Ayuso. I des d’aleshores ha estès el bloqueig iniciat per Casado el novembre del 2018, ocasió en què no va tenir cap objecció sobre el sistema d’elecció dels jutges i havia firmat el pacte amb Sánchez. Ah amic, és que llavors el president del Suprem i el CGPJ havia de ser Manuel Marchena, el significat del qual segons el text elaborat pel secretari general del PP, Teodoro García Egea, i transcrit pel portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en un WhatsApp al seu grup deia que es tractava d’«un president gran jurista amb moltíssima experiència en el Suprem, que prestigiarà el TS i el CGPJ, que falta li fa, amb una capacitat de lideratge i ‘auctoritas’ perquè les votacions no siguin 11-10 sinó pròximes al 21-0... I a més, controlant la Sala Segona des de darrere», amb referència a la Sala Penal, competent per jutjar els casos que afecten els aforats, i «presidint la sala del 61», l’encarregada d’assumptes com la il·legalització de partits. Llavors, és clar, el sistema d’elecció dels jutges –aprovat per cert, per Mariano Rajoy– no era dolent.

Feijóo busca in extremis impedir que el CGPJ nomeni els candidats al Tribunal Constitucional

El líder del PP anima els conservadors caducats a frustrar el compliment de l’obligació constitucional de renovar el tribunal de garanties en el ple del 8 de setembre

El més llegit