Diana Morant: «El gran llegat a les generacions futures és un país ric en energies netes»

Fa 13 mesos que és ministra. Comença a acostumar a parlar-se més en castellà que en valencià. Però recorda aviat les seves arrels. Morant somriu molt aquesta tarda, a la seu de la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana, davant una llarga taula de reunions. Fa menys de 24 hores que el Congrés va aprovar la llei de Ciència, el seu gran projecte en aquest temps, i, malgrat els contratemps en el tram final, ha acabat bé per a ella. «Espanya és avui un país millor, sens dubte», diu, després de la llei i d’anys d’haver fallat a la ciència. Entre els seus plans immediats, un d’atracció de talent escapat. «No tenim càlculs exactes de quants científics han marxat, però sí que sabem que es van destruir 11.000 places». Una altra línia mestra de la seva gestió (i del Govern, sentencia) és la desconcentració: «Espanya es fa millor des de tot Espanya». ¿Recorda per què va entrar en política? Perquè vaig rebre una invitació de qui era alcalde de la meva ciutat impregnada pels valors socialistes. I perquè provinc d’una família humil en la qual no haurien sigut capaços de donar a les seves filles les oportunitats que ells no van tenir si no hagués sigut pel sistema de benestar que es va crear amb els governs socialistes. Vaig pensar que era una oportunitat de tornar a la societat el que m’havia donat i d’afavorir que aquest acord generacional es continués complint. ¿Ha recordat moltes vegades del seu origen humil en els despatxos del ministeri? No ho oblido, perquè soc la mateixa persona. La meva mare em va dir: ‘Filla, el teu avi era xòfer i ara tu tens xòfer’. A casa de la meva àvia no hi havia dutxa. La meva mare va créixer sense ella. I recordo que de petita obria l’armari de la cuina de la meva àvia i no hi havia res, o obria el meu armari de la roba i cada temporada tenia un texà i dues dessuadores. No puc oblidar-ho perquè ha sigut la meva vida i hi ha molta gent que té aquesta vida. La política és per a la gent humil que no té res més que el sistema. ¿Té la sensació que la ciència comença a perdre protagonisme en la mesura que la pandèmia comença a ser passat? En absolut. En les últimes enquestes del CIS, la ciutadania continua reclamant més inversió en ciència. La pandèmia va ser un cop tan dur que va evidenciar aquest paper que ens salva la vida. Però l’erupció del volcà i els incendis també. S’han cremat 290.000 hectàrees en el que portem d’any i l’any passat se’n van cremar 60.000. Clarament, el canvi climàtic ens està situant en un escenari diferent i la ciència està inclosa en aquesta lluita. ¿I hem d’acostumar-nos a conviure amb aquests grans incendis que s’estan produint últimament perquè el canvi climàtic no és reversible d’un any per l’altre? El que estem descobrint és que els incendis ja no són només d’estiu. I nosaltres, que tenim el millor sistema d’extinció d’incendis de tot Europa, hem descobert que no és suficient. S’ha de reescriure tot el que estava escrit. Els negacionistes de la ciència diuen que l’Agenda 2030 i contra el canvi climàtic és la nostra religió, però és ciència, i pot matar-nos en un incendi o amb un virus. Cal reescriure la norma de les muntanyes per treballar-les millor i els protocols de coordinació perquè no torni a passar el que vam veure a Castella i Lleó, on no tenien encara les brigades. ¿Tornem a no arribar a temps, ara en la crisi energètica, perquè tornem a ser deficitaris i necessitem importar-la? Podíem haver estat més ben preparats si el PP no hagués posat un impost al sol que va aturar el desplegament de les renovables, però en el dia d’avui som el país més ben posicionat. El nostre país ja produeix més energia de la que consumeix. El gran repte, que passa també per la ciència, és com emmagatzemem aquesta energia que produïm de més. I és també veure com l’hidrogen verd, que és la font del futur, el podem produir no consumint gas, sinó energies netes. Allà està ara enfocada la ciència. Aquest és el gran llegat a les nostres generacions futures, que Espanya sigui un país ric en producció d’energies netes i les exporti. ¿És optimista respecte a aquest futur? Absolutament, perquè ja consumim molt poc gas respecte a altres països. Però després entren interessos geopolítics i econòmics. Més que interessos és xantatge. Europa ha volgut plantar cara a Putin en aquesta guerra injusta amb Ucraïna i ens està fent xantatge a través de l’energia i del gas. Però Europa camina clarament cap a un nou model energètic que passa per les energies netes. Una altra cosa és la immediatesa. Tampoc hauríem anat tan ràpid en la transformació energètica sense la guerra, ¿oi? Segurament. Però nosaltres, com a país, ja estàvem desplegant les renovables com mai. Ara hem de seguir amb aquest full de ruta i no deixar-nos marejar pel soroll. A Alemanya li agradaria tenir la posició d’Espanya quant a energia. Malgrat això, ¿són inevitables ara les mesures d’estalvi energètic? Europa està afrontant un repte que no s’esperava, però Espanya ha aconseguit dues excepcions que mostren que estem en una bona situació: la que fa que el preu de la llum sigui entre dues i tres vegades inferior al dels països veïns i la que diu que només hem d’aplicar el 7% de rebaixa del consum, la meitat que la resta. En només un mes, hem reduït un 8% el consum. Hotelers i comerciants han complert, no per obligació, i l’únic que està intentant bloquejar les mesures és el PP. Segurament respon a algun interès. Tot i que estiguem en una situació millor que la resta d’Europa, ¿el missatge del Govern de cara a la tardor i l’hivern és que ens espera un temps dur i que hi pot haver més restriccions? El missatge és de tranquil·litat, però de prudència. El sistema econòmic espanyol està aguantant, també en termes d’ocupació. Al Govern no se li escapen les dificultats de les famílies i contínuament implantem mesures per sufocar-les. Una de les mesures que també discuteix el PP és el nou impost que posarem a les elèctriques i a les entitats bancàries, perquè no pot ser que l’esforç col·lectiu recaigui sempre en la mateixa esquena. ¿No és justificable que les grans companyies energètiques estiguin augmentant beneficis en aquest context? Ni justificable ni decent. Per això hi ha l’impost per tornar a redistribuir allò que anomenen beneficis caiguts del cel. Però no cauen del cel, sinó de la butxaca dels ciutadans. L’Estat també ha augmentat la recaptació per la inflació i l’augment de preus. ¿És possible una baixada d’impostos o és inviable per a l’esquerra? El Govern ha tornat aquesta recaptació als ciutadans no en forma de baixada d’impostos, sinó amb les mesures per als sectors específics. L’excés de recaptació que ha suposat la inflació són just els 15.000 milions que el Govern ha mobilitzat en ajudes. Som el país de la UE que més diners han mobilitzat respecte al seu PIB. El missatge de Feijóo és pervers, perquè la rebaixa d’impostos no afecta tots per igual. Però augmentar les beques, el transport gratuït, fixar un límit al preu del butà o abaixar l’impost de l’electricitat sí que repercuteix directament en totes les famílies, sobretot en les més vulnerables. ¿Hi ha una voluntat de gir a l’esquerra del Govern? Ho dic per aquest impost a les grans companyies energètiques i el viatge a Amèrica de Pedro Sánchez. El PSOE va néixer de l’esquerra, és el nostre ADN i seguim al mateix lloc, al bàndol de les polítiques progressistes i acompanyant els més vulnerables i les classes mitjanes i treballadores. ¿La consigna és ser més durs ara amb Alberto Núñez Feijóo i reflectir que és pitjor que Casado malgrat les aparences? No, el que passa és que el senyor Feijóo fa dos mesos parlava d’abaixar les temperatures dels termòstats i ara li sembla una barbaritat. Diu Feijóo que una coalició PSOE-PP resoldria molts problemes a Espanya. ¿Creu que és cert? Però després vota en contra de tot el que proposa el PSOE. ¿Quina mena de coalició està proposant? O menteix quan parla o s’esmena a si mateix a l’hora de votar. ¿La polarització és inevitable? Dirà que la culpa és del PP, però que el PP diu que aquest Govern no els truca ni dialoga. ¿Hi ha alguna possibilitat de diàleg real i efectiu? El PP menteix quan diu que el Govern no dialoga amb ells. El senyor Feijóo ha estat assegut amb el president i tenen un document d’acords mínims que no volen complir. El PP ha rebut les mateixes trucades que la resta de grups i està tornant del Senat al Congrés totes les lleis que pot per veure si les boicoteja, com la de ciència. Per tant, està fent una política enredaire, no ha donat per bona aquesta legislatura des del seu inici. Ha deslegitimat el Govern i ens ha instal·lat en una permanent sensació de campanya electoral. ¿El Govern de coalició funciona millor amb la composició actual, amb Yolanda Díaz de vicepresidenta i sense Pablo Iglesias? És una opinió que no puc donar perquè no he estat amb Iglesias, però li contestaria que funciona igual. És la primera experiència de Govern de coalició a Espanya i s’ha demostrat eficaç en les pitjors condicions: amb una pandèmia i una guerra. Ara que comença a conèixer Madrid, ¿per què atrau tanta atenció Isabel Díaz Ayuso? Bé, és el més semblant a Donald Trump que tenim a Espanya. Durant la pandèmia va creure que l’enemic era el Govern quan era un virus. Té el protagonisme estrident de la polèmica i el soroll. És el seu estil i ara està liderant el del PP.

Diana Morant: «El gran llegat a les generacions futures és un país ric en energies netes»

La ciència, diu, és la clau per emmagatzemar l’energia que «ja produïm de més»

El més llegit