El tribunal anglès veurà el 8 o 9 de novembre el recurs de Joan Carles I contra la demanda de Corinna

La Cort d’Apel·lacions, divisió civil, del Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les, ha convocat els dies 8 o 9 de novembre l’audiència per abordar el recurs de la defensa de Joan Carles I contra la demanda per presumptes actes d’assetjament de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, segons informació procedent del tribunal a què ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. El permís atorgat per apel·lar contra els fets presentats de la demanda és limitat: només es refereix a actes ocorreguts entre l’abril del 2012 i el 19 de juny del 2014, és a dir, el període anterior a l’abdicació de Joan Carles I. Tots els altres, que van del 19 de juny del 2014 a finals del 2020, podran ser objecte d’enjudiciament des de ja mateix en la jurisdicció del Regne Unit, segons la sentència de la Cort d’Apel·lacions del 27 de juliol. Els jutges resoldran, doncs, al novembre si els fets ‘preabdicació’ poden també ser jutjats o, per contra, es queden fora del judici per tenir immunitat d’Estat. La defensa de Joan Carles I buscava avortar en la Cort d’Apel·lacions la sentència del jutge Matthew Niklin, que el 24 de març passat va denegar que tingui cap mena d’immunitat, obtenint llum verda per invocar la immunitat sobirana. Demanaven, doncs, que se’ls deixés demanar la immunitat de la Casa del Rei o ‘household immunity’. Segons els advocats, Joan Carles I tenia dret a la immunitat sobirana perquè després de la seva abdicació continuava sent membre de la família reial i de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI. Els jutges van rebutjar aquest argument perquè cap prova avala que Joan Carles I sigui membre de la Casa Reial. En canvi, el Tribunal va donar autorització per recórrer fets que van tenir lloc en el període ‘preabdicació’. Al perdre la carta de la «immunitat sobirana» en la vista que va examinar els punts sol·licitats per apel·lar, la victòria de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, va consistir en això: la investigació sobre els fets 2014-2020 descrits en la seva demanda tira endavant, pendent dels altres actes que veurà el tribunal al novembre. La demanda, doncs, ja és imparable. Un fet provat que, segons la sentència de la Cort d’Apel·lacions del 27 de juliol, és acceptat per les dues parts. El CNI i Sanz Roldán En la seva sentència del 24 de març, el jutge Nicklin va assenyalar que «en benefici de la claredat en la tramitació de la demanda, [Corinna], com el seu advocat James Lewis ha ofert, ha de precisar que els actes imputats al general Sanz Roldán són actes seus en la seva capacitat personal, i no com a cap del CNI o una altra condició oficial». Lewis, en efecte, va assenyalar durant l’intercanvi d’arguments, que la seva clienta no acusava Sanz Roldán d’haver actuat en la seva funció oficial en relació amb les ordres de seguiment d’agents del CNI i presumpte assetjament. En la seva conclusió, el jutge va rebutjar tots els arguments a favor de la immunitat d’Estat i va insistir: «La demanda, per tant, continua. En interès de la claredat, la demandant [Corinna] és requerida per corregir el seu escrit de demanda i deixar clar que els actes imputats al general Sanz Roldán han sigut portats a terme per ell en la seva capacitat personal». Els advocats de Corinna, per tant, van presentar entre algunes esmenes a la seva demanda, una que responia al suggeriment del jutge Nicklin, és a dir, que responia al requeriment de la sentència. El punt 13 de la demanda inicial afirmava que «el general Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), va informar la demandant que ell havia sigut el responsable de filtrar deliberadament la identitat de la demandant als mitjans [en ocasió de la cacera d’elefants a Botswana, l’abril del 2012]. No va oferir cap explicació raonable de per què ho havia fet. A partir de llavors, el general Sanz Roldán, representants del demandat [Joan Carles I] i/o agents o contractistes del CNI seguint les instruccions del demandat, van posar la demandant, i altres persones pròximes a ella, sota vigilància física, que incloïa vigilància personal i des de vehicles, entrant sense autorització a la propietat on vivia i piratejant els telèfons i ordinadors, d’ella i els seus». Tot i que en cap punt de l’escrit de demanda de Corinna [‘particulars of claim’] s’afirmava que Sanz Roldán havia actuat en compliment de la seva funció oficial, l’escrit esmenat afirma, seguint l’ordre del jutge Nicklin, el següent: «El general Sanz Roldán va actuar en aquesta o qualsevol altra imputació [descrita en el punt 13 transcrit] que l’implica en aquest escrit esmenat de demanda en la seva condició personal [‘personal capacity’] en nom de Joan Carles I i no en qualsevol condició oficial». Còmplice de l’exmonarca Els advocats de Joan Carles I van atribuir a la demanda, simplement per apuntar que el general Sanz Roldán era el director del CNI en el moment dels fets, l’admissió que el general havia actuat en compliment del seu deure [‘on duty’] i, per tant, que tant ell com Joan Carles I, que li hauria ordenat les mesures d’assetjament, estan coberts per la immunitat d’Estat. El punt de vista dels advocats de Corinna és que el general Sanz Roldán va abusar de la seva posició, dels diners dels contribuents i dels recursos de l’Estat espanyol a l’actuar com un còmplice personal de Joan Carles I i que per tant no van actuar en nom de l’Estat espanyol. En la seva sentència del 27 de juliol passat, els jutges de la Cort d’Apel·lacions van assenyalar que la demanda original, després esmenada, sostenia que el llavors Rei, «que era cap d’Estat», havia procurat que el cap dels serveis de seguretat de l’Estat [Sanz Roldan] organitzés actes d’assetjament que necessàriament implicaven una conducta per part d’aquest últim en la seva «capacitat oficial». Per aquesta raó, la sentència va assenyalar que aquest punt de la immunitat d’Estat no es podia resoldre en aquesta fase del procediment i que mereixia veure els plantejaments en una «apel·lació completa». Van assenyalar: «Aquest no és un cas per fer cirurgia fina».

El més llegit