El Constitucional té un buit en dret civil i laboral (a part del biaix ideològic)

Tot i que els mitjans de la dreta posen l’accent en el planter de la Sala Penal del Tribunal Suprem –la Sala Segona– quan es refereixen a les candidatures per substituir, per part del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els dos magistrats els mandats dels quals van caducar el 12 de juny –Santiago Martínez-Vares i Juan Antonio Xiol–, hi ha un obstacle per fer-ho. I és el procés. Perquè, tant per la instrucció de la causa com per la pertinença a la Sala de Recursos i al tribunal que va jutjar el referèndum de l’1-O a Catalunya, una gran quantitat de candidats haurien d’abstenir-se d’accedir al Tribunal Constitucional en recursos pendents, nous fets i resolucions com, per exemple, l’ordre europea de detenció que seran objecte de sentències o els indults dels dirigents independentistes. La instrucció, l’enjudiciament i la condemna s’han convertit en un bumerang per a aquests magistrats. I afecta noms que han aflorat, com Antonio del Moral i Pablo Llarena. El primer va ser membre del tribunal i el segon va instruir la causa i encara té diligències en els pròxims mesos, tant a Espanya com a l’exterior. Segons les fonts consultades per EL PERIÓDICO, cap d’ells ha enviat senyals al CGPJ com a aspirants a ser elegits per al TC. «Cap dels dos han suggerit que els tinguem en compte. Però hi ha 12 magistrats del Suprem que sí que ens han demanat que els tinguem en compte en les nostres oracions», va ironitzar un vocal consultat per aquest diari. «En canvi, els presidents de la Sala Primera (Civil), la Quarta (Social) i la Cinquena (Militar) ens han sol·licitat que pensem en ells a l’hora de fer els nostres deures», va afegir. Les necessitats del TC L’afany a posar l’accent en les possibilitats dels magistrats de la Sala Penal del Suprem no sembla coherent amb les necessitats que té el TC. Fins que no va arribar el magistrat Cándido Conde-Pumpido, al Tribunal de Garanties no hi havia cap magistrat expert en dret penal. Ara n’hi ha, a part d’ell, dos més: Concepción Espejel i Ramón Sáez. Mentre ja hi ha una representació voluminosa dels esmentats magistrats del penal, en el TC han causat baixa els dos i únics especialistes en dret laboral: Fernando Valdés Dal-Ré i Alfredo Montoya. Però això cal afegir que amb la sortida d’Encarna Roca, magistrada del civil del Suprem, i la pròxima de Juan Antonio Xiol, que va arribar al TC des de la presidència de la Sala Primera (Civil) del Suprem, el Tribunal de Garanties es queda sense civilistes. Tant el dret laboral, amb els recursos d’inconstitucionalitat del PP i Vox contra la reforma laboral del Govern de Pedro Sánchez, com el dret civil, amb la cada vegada més estreta integració en la Unió Europea, i el predomini de temes mercantils, bancaris i de consumidors, són flancs que requereixen especialistes capaços de contribuir a la jurisprudència del TC. En el primer dels casos, la magistrada de la Sala Quarta, que hauria expressat el seu desig d’anar al TC, es tracta d’una magistrada de biaix conservador. En el segon, Francisco Marín Castán, també conservador, té prestigi en el sector progressista. Sense senyals Set magistrats de la Sala Tercera (Contenciosa Administrativa) han expressat el seu interès en diferents vocals, entre els quals hi ha Pablo Lucas, José Manuel Bandrés i Eduardo Espín, del sector progressista. Inés Huerta, emparada pel president Carlos Lesmes, no sembla haver-ho sol·licitat, però no deixa de tenir un bon perfil per ingressar el TC. La magistrada Pilar Teso, que va ser rival de Lesmes el 2013, no ha enviat cap missatge sobre el seu interès. Però continua sent una magistrada que ningú descarta per a la presidència del CGPJ i del Tribunal Suprem en la pròxima renovació. I pot ser producte d’un acord PSOE-PP. Pel costat del Govern hi ha una inclinació a favor de la catedràtica de dret internacional Concepción Escobar i de la catedràtica de dret constitucional Yolanda Gómez, directora del Centre d’Estudis Constitucionals. El Govern, segons fonts consultades per aquest diari, prefereix esperar que el CGPJ faci els seus dos nomenaments. Si no hi hagués dones en aquestes designacions, per exemple, una possibilitat és que Sánchez s’inclinés per nomenar dues dones. «Quan el PP va amb el ganivet a la boca, no el deixa anar. La meva renovació la van donar per fet més de sis vegades. Però el PP, amb la renúncia per malaltia del magistrat Montoya, elegit pel Senat, s’ha trobat amb un problema que no contemplava», assenyala una altra font del CGPJ. És que, per substituir aquest magistrat conservador, el PP necessita els vots del PSOE, que té la majoria a la Cambra baixa. «Hauran de pagar el peatge de la renovació del CGPJ si volen un magistrat conservador per a la vacant de Montoya», assenyala una altra font consultada. «No toleraré vandalisme» «No toleraré vandalisme. Als set vocals (conservadors) que es van oposar a donar el plàcet al nou fiscal general de l’Estat els vaig plantar cara en la sessió del ple», ha dit Lesmes a una font que ha parlat amb aquest diari. «Ni li va semblar seriós l’argument basat en retallades de diaris, ni els fonaments, i Lesmes va ser especialment dur amb els set conservadors. Ell creu que en té quatre més, a part dels vuit del sector progressista, i en pot sumar alguns més. Però amb 12 vots és suficient per nomenar un magistrat progressista i un de conservador. Això si continuen sent set, perquè estan rebent trucades», va assenyalar la font. Lesmes té un incentiu. I és passar al TC quan s’abordi la plaça vacant d’Alfredo Montoya d’aquí alguns mesos, perquè, si es fa immediatament, qui el substitueixi només pot gaudir d’un mandat de pocs mesos, perquè els seus nou anys vencen el març de 2023. Però per a això Lesmes necessitarà que el PP el proposi al PSOE perquè el Senat presenti la seva candidatura. Si ho aconsegueix, la carambola seria perfecta.

El Constitucional té un buit en dret civil i laboral (a part del biaix ideològic)

La instrucció i la sentència del procés s’ha convertit en un bumerang per nomenar membres de la Sala Segona en el Tribunal de Garanties pel deure d’abstenció que haurien d’observar quan hi ha pendents recursos i nous fets a Espanya i a la UE

El més llegit