Laura Borràs eleva el seu atac a la taula de diàleg i la titlla de «contrària» a l’independentisme

L’expresidenta del Parlament Laura Borràs ha reaparegut aquest dimarts després de la suspensió del càrrec i l’acta de diputada dictada per la Mesa de la Cambra a finals de juliol, després que se li obrís judici oral per presumpta corrupció en la seva gestió al capdavant de l’Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En una intervenció a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent (França), la presidenta de Junts per Catalunya ha esquivat fer grans disquisicions, o retrets, per la seva suspensió, per a la que van ser imprescindibles els vots d’ERC, i sí que va exercir de presidenta de Junts. Així, Borràs va mantenir un to bel·ligerant cap al partidisme, que, segons ella, impedeix que s’avanci cap a la independència. La coherència del discurs (ella presideix un partit), la va obligar a matisar les seves paraules. «Junts té més de moviment d’alliberament nacional que de partit en l’eix tradicional esquerra-dreta», es va mig excusar. Amb tot, va alertar de la pèrdua, per part de l’independentisme, d’uns 700.000 vots a les eleccions del 14-F del 2021. «Aquestes 700.000 persones no han deixat de ser independentistes», va aventurar, «però sí que han deixat de recolzar els partits». Ordre i factors «L’ordre dels factors sí que altera el producte», va clamar Borràs en referència aquells que diuen que «volen la independència només si la república és d’esquerres o ecologista o feminista», la qual cosa, veient que «l’objectiu és tan complicat», només es podrà aconseguir «si hi som tots». «Els partits han de ser una eina, com ho és ser al Govern», va apuntar en referència velada al debat intern a Junts sobre si sortir o no de l’Executiu tant per la inhabilitació de la mateixa Borràs com per l’aposta sense esmena d’ERC per la taula de diàleg. «Una taula que ha passat de ser estèril a ser contraproduent, després dels acords subscrits a l’última trobada». La líder de Junts es refereix al pacte a què tots dos van arribar per «conduir l’activitat política i institucional d’acord a les institucions i procediments democràtics». Tot i que, segurament, el canvi d’estat, per a ella, de la taula, d’inútil a nociva, beu més de la interpretació que el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va expressar al finalitzar la reunió del juliol. En aquella ocasió el ministre va afirmar que l’activitat política i institucional es portarà a terme dins de l’ordenament vigent i es va deixar constància que «es renuncia a accions que treguin la política fora de les regles del joc democràtic». I en el matís hi ha, com sempre, la cosa. Perquè, per exemple, un referèndum no pactat pot no estar emparat per l’ordenament jurídic, però, per a l’independentisme, és tremendament democràtic. La intervenció de Prada es va produir tot just una setmana després de protagonitzar una nova polèmica arran del boicot al minut de silenci per les víctimes dels atemptats del 17-A. Borràs va fer una una conferència sobre «els límits del parlamentarisme», just en el moment en què ERC augmenta la pressió a Junts perquè accepti substituir-la a la Mesa del Parlament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reclamar diumenge al seu soci del Govern que la rellevi fins que hi hagi una sentència judicial, amb la condició que pugui recuperar el càrrec si finalment és absolta. El líder del PSC, Salvador Illa, ha plantejat a ERC una via alternativa que preveu el reglament del Parlament per substituir la dirigent de Junts sense necessitat de pactar-ho amb el partit postconvergent. A la seva xerrada, Borràs va fer una defensa encesa del reglament de la Cambra, entre altres qüestions, perquè li va permetre parar els peus, durant aquests 16 mesos que va ser presidenta, a l’extrema dreta. Bondats cantades de les normes internes del Parlament van ser les que la van obligar, pel bé de la coherència de discurs, a culpar els membres de la Mesa de la seva suspensió, apuntant la idea aquella que havien actuat com a jutges. Per a això, va acusar ERC, sense anomenar-la, de fer un «ús partidista i esbiaixat del reglament del Parlament» per apartar-la de la direcció de la Cambra. A finals de juliol, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va enviar al banc dels acusats la presidenta de Junts per Catalunya pel fraccionament de contractes públics per presumptament haver beneficiat un amic seu. El jutge li imputa els delictes de prevaricació i falsedat. Dard a Torrent En l’enumeració d’aquests obstacles amb què s’ha trobat la Cambra catalana, l’expresidenta va tenir un record per al seu antecessor, Roger Torrent, per no permetre la investidura de Carles Puigdemont, el 30 de gener del 2018. Tanmateix, una altra de les acusacions recurrents dels postconvergents a l’avui conseller d’Empresa, la d’haver suposadament validat la inhabilitació de Quim Torra com a diputat, sembla que s’ha guardat en un calaix des que la mateixa Borràs va haver de fer si fa no fa el mateix amb Pau Juvillà. «Recentment la mateixa instància administrativa que va actuar contra Quim Torra», és a dir, la Junta Electoral Central, va apartar el diputat de la CUP.

Laura Borràs eleva el seu atac a la taula de diàleg i la titlla de «contrària» a l’independentisme

L’expresidenta del Parlament ha oferit una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu

L’expresidenta del Parlament acusa ERC de fer un «ús esbiaixat i partidista» del reglament del Parlament per suspendre-la

El més llegit