Defensa prepara l’Exèrcit per combatre amb armes robotitzades

Un núvol de drons precedint l’ofensiva, observant i emetent imatges o carregant bombes de precisió. Per darrere, l’atac d’esquadrons de caces bombarders d’última generació. Des d’aigües pròximes, míssils disparats des de fragates amb mires informàtiques regides per intel·ligència artificial. I per terra, carros de combat i blindats lleugers amb metralladores autònomes, llançacoets de control remot i tropes a peu vestides amb exoesquelets i amb el suport de robots de càrrega i combat... tot intercomunicat per satèl·lit. Aquest és el camp de batalla que preveuen els experts del Ministeri de Defensa, i no a llarg termini, sinó per a implementar-ho entre el 2024 i el 2035. L’exèrcit tecnificat que planeja Defensa passa per més despesa en tecnologia, que serà una part del gradual increment gradual del pressupost –fins al 2% del PIB– acordat amb l’OTAN; però ja aflora, des d’abans de la cimera de l’Aliança, en les contractes de les Forces Armades. Els encaminadors de veu IP, per exemple, en donen algunes pistes. El 4 de juliol es va adjudicar a una UTE informàtica una compra per 325.000 euros. És una de les desenes de compres menors per al Sistema de Comandament i Control de l’Exèrcit SC2NET, a què s’integra i que Defensa descriu als manuals com «la base de dades tàctica desplegable de totes les comunicacions». Santiago l’espia Santiago l’espiaAquesta constel·lació de màquines i homes interactuant en les guerres pròximes necessita un sistema d’intel·ligència i comunicacions cap al qual s’orienten petits i grans contractes. Entre els més importants de l’any hi ha, per 11,1 milions d’euros, un programa d’adequació de dispositius contra la intrusió en les comunicacions i captació de senyals terrestres. Es diu COMINT SCATER SUD, es va resoldre el 2 de març i s’integra a Santiago. No és una persona, ni una ciutat, sinó el sistema d’adquisició d’intel·ligència per a guerra electrònica. Es va començar a concebre el 1991 i ja és una xarxa de sensors per satèl·lit, en avions, terra o mar, que s’utilitza per escoltar i prevenir. De la contracta COMINT SCATER en pengen d’altres, per a manteniment i compra d’equips, per exemple. Els de l’àrea de les Canàries i Llevant integren un encàrrec formalitzat el 22 de juny per 1,6 milions. Encara han d’arribar altres contractes per a un sistema ja encarregat d’‘e-mail’ i missatgeria mòbil militar: es diu XOMail i el desenvolupa la firma Thales. Metralladores autònomes Metralladores autònomesAquestes xarxes no només informen i posen en contacte els militars de carn i ossos, també les armes més noves de l’Exèrcit i l’Armada. El 27 d’abril Defensa adjudicava per 1,2 milions d’euros per al manteniment d’un eix de la robotització de les Forces Armades. Pertany a la família RCWS, sigles en anglès del Sistema d’Armes de Control Remot. Són torres instal·lables en vaixells o vehicles de terra que operen una metralladora o canó sense un humà prement el gallet. L’últim adjudicatari és la firma madrilenya Pap Tecnos, lligada a la israeliana Rafael. Combinades amb els sistemes Fire Weaver, del mateix fabricant i d’altres en la indústria espanyola, aquestes armes autònomes arriben al cent per cent de precisió. Els Fire Weaver són sobretot ‘software’, programa informàtic. Utilitzen intel·ligència artificial per coordinar tiradors (carros, llançacoets, drons, helicòpters, bateries artilleres... ) amb sensors òptics amb què un soldat selecciona objectius des de la distància. Poden, segons els èxits que declara l’empresa, coordinar «tots els elements de tret del camp de batalla». L’Armada també té torres de tret autònom, metralladores pesants i canons que giren, apunten i disparen (sense error) per si sols. Es diuen Sentinel, són de l’espanyola Escribano i van a bord de vaixells a l’Índic i voltants del mar Negre. Aquestes torretes autònomes ja han sigut provades en vehicles de tropa a l’escenari més exigent en què s’han vist les forces armades actuals: l’Afganistan. Van donar, apunten les fonts militars consultades, «un resultat excel·lent». Aquestes torres estan pensades per a vehicles 4x4 que rodaran sols pel camp de batalla. Però ja els vehicles d’exploració VERT de l’Exèrcit estan preparats per incorporar ben aviat estacions d’armes de control remot. La capacitat que tenen d’assolir persones o blindats a distància s’ha multiplicat. Segons ha difós Defensa, aquestes estacions tenen «capacitat de localitzar i identificar personal a peu almenys a 4.050 metres, i capacitat de localitzar i identificar vehicles almenys a 7.050 metres». Però de moment són les metralladores Mini-Samson les úniques de control remot instal·lades en vehicles de l’Exèrcit. Robots mula i robots soldat Robots mula i robots soldatPot ser que la finestra principal al futur que planeja Defensa sigui a l’informe ‘Força 35’ de l’Exèrcit. Redactat el 2019, descriu el desenvolupament de noves brigades i grups de combat entorn de tecnologies que preveu en l’«entorn operatiu», i enumera aquestes: «Intel·ligència artificial, robotització, proliferació de mitjans remots i autònoms, nous materials, proliferació de sensors, internet de les coses i avenços en biometria, realitat augmentada i ocultació». La Força 35 és l’exponent dels objectius de tecnificació de les Forces Armades. En la seva previsió fins a culminar la «fase d’implementació», l’informe preveu que el 2024 la intel·ligència artificial, la nanotecnologia i la robòtica passin d’estar en ús «incipient» (avui) a «perfeccionada», «en sistemes d’armes» o «implantada» respectivament. Entre la robòtica que Defensa contempla comprar hi ha els RPAS, aeronaus tripulades a distància, drons específics per proporcionar intel·ligència i mapes a «robots de suport a seccions de maniobra, robots de suport de foc conjunt, robots d’intel·ligència, reconeixement d’interiors i plataformes de combat, vehicles-robots intel·ligents...», diu l’informe. És a dir, armes parlant amb armes. Entre els RPAS, l’Exèrcit planeja comptar en el futur amb «robots nodrissa» que transportaran altres robots al camp de batalla. El mateix informe militar fixa el 2024 com l’any en què els soldats de Terra tinguin robots per portar càrregues pesants; i a partir d’aquell any preveu que es doti el personal d’exoesquelets parcials, que seran totals el 2030. Fins al 2035 l’Exèrcit aconseguirà canons i vehicles autònoms, no tripulats, i robots armats per a combat urbà, el més dur dels escenaris, així com robots portalliteres que evacuaran, entre els trets d’altres màquines, els humans ferits. L’Exèrcit busca un detector de virus i bacteris per repel·lir atacs biològics

Defensa prepara l’Exèrcit per combatre amb armes robotitzades

Artilleria autònoma, màquines combatents i drons nodrissa protagonitzaran el pressupost augmentat de Defensa

Vigilar les deixalles orbitals, primera missió espacial de l’Exèrcit

La cursa armamentística per la tecnologia militar alimenta un negoci global

El més llegit