Els reptes de Díaz per aprovar el nou curs (polític): Sumar, Podem i els Pressupostos

El nou curs polític serà per a Yolanda Díaz el primer de batxillerat d’un estudiant. Tot el que facis comença a comptar per a la selectivitat que, en el cas de la vicepresidenta segona del Govern central, serà l’examen electoral que haurà d’afrontar a finals del 2023. Si els primers dos anys i mig de legislatura no han sigut fàcils, entrar en la recta final del mandat n’eleva la complexitat amb les urnes a l’horitzó. I el cert és que la també ministra de Treball té bastantes assignatures per aprovar –si és possible, amb nota– abans del pròxim estiu si vol passar tranquil·la a segon de batxillerat –els quatre últims mesos, amb campanya electoral inclosa, abans dels comicis– i aconseguir un resultat que li permeti obtenir plaça al pròxim Govern central. Díaz encara no ha dit explícitament que es presentarà a l’examen de les urnes –deixa la decisió en mans de la ciutadania–, però, per si de cas, sembla disposada a preparar-se’n tot el temari. Filosofia Al contrari del que passa en l’educació espanyola, l’assignatura de Filosofia serà essencial per a Díaz i el seu projecte Sumar. La vicepresidenta segona va posar en marxa fa poc més d’un mes el seu procés d’escolta amb què pretén recórrer tot Espanya durant els pròxims cinc mesos per parlar amb la ciutadania. La intenció, va revelar a la presentació de Sumar, és redactar un «nou contracte social democràtic». Estudiar Plató, Thomas Hobbes, John Locke o Jean-Jacques Rousseau li servirà per perfilar aquesta proposta amb què espera combatre la «desafecció» política. De moment, Díaz només ha celebrat una trobada «d’escolta», com li agrada anomenar-les. A mitjans de juliol es va reunir amb col·lectius ecologistes. La pròxima tindrà lloc el 31 d’agost i l’1 de setembre, a O Courel (Galícia), per parlar sobre despoblació. El repte que tindrà la ministra de Treball serà mantenir l’interès de la ciutadania en aquest projecte i, després, convertir-lo en una plataforma amb què anar a les eleccions generals. A les autonòmiques i locals ja ha avisat que no hi arribarà. Física i Química Díaz haurà d’aprendre a calcular les forces de fricció, perquè si alguna cosa es trobarà durant els pròxims mesos dins d’Unides Podem són frecs, tensions i empentes. L’encaix de Podem a Sumar ja ha provocat les primeres topades entre la vicepresidenta i els dirigents morats. I tot apunta que continuarà sent així. Sobretot quan Díaz comenci a donar forma orgànica al seu projecte. A Podem es neguen a quedar desdibuixats sota el paraigua de Sumar, malgrat que són conscients que la seva marca cotitza a la baixa, i reclamen una negociació bilateral. És a dir, volen mantenir la independència, però establir una «aliança electoral» amb la vicepresidenta segona i disputar-se les quotes de poder. Amb el llibre de Química haurà de fer colzes al tema sobre enllaços, les forces que mantenen units els àtoms perquè formin molècules. Aquesta lliçó li resultarà necessària tant per evitar la fragmentació a Unides Podem i, fins i tot, ampliar l’espai amb nous actors, com Més País o Compromís, com per mantenir l’estabilitat a Executiu de coalició fins a les eleccions. Això últim ho tindrà més fàcil amb un PSOE, dirigit per Pedro Sánchez, que està disposat a cuidar-la, conscient que necessiten que Díaz aconsegueixi uns bons resultats a l’urnes per revalidar el Govern. Geografia Unides Podem va créixer de manera explosiva. En poc menys de 6 anys, Pablo Iglesias va passar de fundar Podem a ser vicepresident del Govern central. L’èxit és innegable, però va impedir la construcció d’una organització territorial forta. Díaz sembla disposada a no fallar en això i a estudiar fil per randa el mapa d’Espanya i enfortir els ponts federals ja bastits amb En Comú Podem i reconstruir els que van col·lapsar amb Compromís o amb Més Madrid, el partit d’Íñigo Errejón. Es tracta d’una de les proves més complexes a què s’enfrontarà Díaz. El resultat desastrós de les eleccions andaluses després d’una negociació crispada entre Podem, IU i Més País és un avís del que podria arribar la primavera del 2023, quan calgui construir candidatures en 13 comunitats, entre les quals Madrid o el País Valencià. El 2019 l’espai morat ja es va presentar a aquestes mateixes autonomies diluït en 23 llistes diferents. Economia Els reptes de Díaz estan també en la seva tasca dins del Govern central. Com a líder de l’ala morada de l’Executiu haurà de capitanejar la negociació amb els socialistes dels últims pressupostos generals de l’Estat d’aquesta legislatura, si és que s’aconsegueixen aprovar. Unides Podem ja ha posat sobre la taula les seves exigències: un xec nadó universal, l’ampliació dels permisos de maternitat a sis mesos o la pujada de l’IRPF per a les rendes més altes. A més, la vicepresidenta ja ha deixat clar que també apujarà el salari mínim interprofessional el 2023.

Els reptes de Díaz per aprovar el nou curs (polític): Sumar, Podem i els Pressupostos

La vicepresidenta haurà de donar forma al seu projecte per presentar-se als comicis generals del 2023 sense trencar l’espai d’Unides Podem

El més llegit