Calviño: «La política energètica espanyola està inspirant la resposta europea»

Impactada encara per l’Auditori Mar de Vigo, on va realitzar una entrevista amb ‘Faro de Vigo’ fa un any, els ulls se li tornen a obrir davant una altra de les moltes vistes de la ria de la ciutat. «La veritat és que Vigo està quedant molt bonic», reconeix la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño. Per la corunyesa, venir a «un dels motors econòmics» de la comunitat per participar com a pregonera de l’acte de celebració del Dia de Galícia «és un honor». «És una ciutat que és economia, ocupació, convivència... Símbol de moltes coses bones», reconeix. –En l’entrevista de fa un any parlava fins i tot en «termes pandèmics» per la següent onada. Des d’aleshores, guerra, inflació, crisi energètica... ¿No hi ha respir? És veritat que després de dos anys tan durs marcats per la pandèmia, que afortunadament veiem d’una altra manera gràcies a les vacunes, ens ha colpejat una altra catàstrofe, l’atac de Rússia contra Ucraïna. És un xoc que requereix d’una resposta diferent però amb la mateixa determinació, rotunditat i solidaritat a nivell europeu. Tirar la gent endavant. Tirar la gent, el país, Europa endavant, esmorteir l’impacte negatiu. També assegurar un repartiment just del cost de la guerra i que l’economia continuï creant ocupació i creixent en aquest camí de recuperació forta en la qual estem des de l’any passat. Aquest camí s’està veient truncat per la inflació. L’INE acaba de confirmar l’IPC més alt des del 1984. ¿Són les «corbes» a les quals al·ludia recentment? L’últim any els preus han augmentat significativament a causa de l’alça de l’energia i les matèries primeres en l’àmbit internacional, sobretot al març, quan va esclatar la guerra, i amb un repunt al juny, quan Putin va decidir retallar significativament el subministrament de gas i petroli a Europa. Al juliol ja vam veure una baixada respecte al mes anterior i hi ha alguns senyals positius, com la baixada dels preus dels carburants. En tot cas, estem en un moment d’enorme incertesa i amb Putin hem de preparar-nos per al pitjor. A l’abril va dir que s’havia arribat al pic de la inflació i que no arribaria al 10%. De fet, l’augment més pronunciat dels preus va ser, efectivament, al març. L’evolució dels preus depèn fonamentalment de com evolucionen l’energia i les matèries primeres en els mercats internacionals. Malauradament, són factors sobre els quals no tenim control, però sí que podem prendre mesures per intentar esmorteir l’impacte sobre les famílies i les empreses espanyoles. I és el que estem fent amb els dos paquets de mesures que hem adoptat, que estan sent molt eficaços per frenar l’alça dels preus. La nostra estimació és que estan reduint l’alça dels preus en més de tres punts i mig. És el que hem de continuar fent, actuar amb determinació, solidaritat amb els països europeus que estan més exposats i mirar d’anticipar-nos al que pugui passar. ¿Fins quan preveuen allargar les mesures anticrisi? De moment tenim mesures d’aquí a final d’any. En un entorn de tanta incertesa és aconsellable anar-les adaptant a l’evolució de la situació. És el que vam fer durant la pandèmia amb mesures que han sigut molt eficaces i que han anat evolucionant des de març del 2020 fins aquest juny. Crec que és el que hem de continuar fent, actuar amb eficàcia i rapidesa, però també amb flexibilitat per adaptar-nos a les circumstàncies. –Diverses comunitats han pres la decisió de baixar l’IRPF com a mesura d’alleujament. ¿Ho veu efectiu? –Totes les mesures que adoptem han d’enfocar-se a un objectiu prioritari, que és frenar la inflació. A nivell nacional, el Govern ja ha adoptat mesures per 30.000 milions d’euros que inclouen baixades d’impostos molt significatives sobre l’energia i la bonificació dels carburants, que té el mateix impacte. Hem pres mesures molt contundents per recolzar les rendes de les famílies, les classes mitjanes i treballadores; a la tardor es bonificarà, a més, el 100% del transport públic de rodalies... Accions que repercuteixen directament en la butxaca del contribuent. El PP insisteix a abaixar impostos. ¿Coincideix amb aquesta visió? En aquest moment s’han de prendre mesures que ajudin a contenir l’alça dels preus. Ha de ser la prioritat, que siguin eficaces ara, no baixades d’impostos per d’aquí un any. ¿Veu factible tornar a apujar l’SMI com planteja Treball? El nostre compromís és que l’SMI arribi al 60% del salari mitjà l’any que ve i jo espero que a la tardor tinguem un acord amb els agents socials en aquest sentit. –¿Confia en un acord amb la patronal? –Això espero. –¿Creu que la pau social es pot veure afectada per aquest clima a nivell internacional, amb l’energia o la inflació? –Precisament, en aquest entorn d’incertesa i amb una agressió externa, és encara més important que estiguem units. Espero que es reprengui el diàleg al més aviat possible amb els agents socials de cara a un pacte de rendes, que ha d’incorporar l’alça de l’SMI, l’evolució dels salaris dels funcionaris i del conjunt de l’economia... Tots els elements que puguin donar estabilitat i confiança als empresaris, treballadors i al conjunt dels ciutadans. «El mercat de treball ha tingut un comportament extraordinari en la primera meitat de l’any» Deia fa pocs dies, valorant la dada de l’atur, que hi ha un «alentiment del mercat de treball». ¿Es fixen algun objectiu concret d’aquí a final d’any? El mercat de treball ha tingut un comportament extraordinari en la primera meitat de l’any. Tenim més d’un milió d’ocupats més amb contracte indefinit l’últim any. Estem veient dades molt esperançadores, com la baixada de l’atur juvenil i del nombre de joves que ni treballen ni estudien, que estan tots dos en mínims històrics. També hi ha l’alça dels llocs de treball indefinits, amb gairebé un de cada dos contractes. Al juliol hi va haver un cert alentiment respecte a les dades extraordinàries dels mesos anteriors, en part perquè el sector turístic va avançar les contractacions a la primavera, però fins i tot en aquest mes hi va haver 145.000 llocs de treball indefinits subscrits quan habitualment es redueixen en 100.000. Són molts els elements que indiquen un canvi estructural en el mercat de treball que ens ha de donar més estabilitat, robustesa i resistència. –¿Optimisme? –No, realisme. En cada moment hi ha sempre elements positius i negatius i crec que és molt important veure’ls tots. Hem de ser molt conscients dels riscos perquè estem en un moment d’enorme incertesa i, pel que fa a Putin, l’experiència ens diu que cal preparar-se per al pitjor. És el que estem fent, adoptar mesures per estar el més ben preparats possible davant el que pugui venir. I recolzar-nos en els elements positius, que són molts i ens han de donar esperança i confiança de cara al futur. –Amb tot, ¿espera que sigui un estiu positiu per al turisme i per a la indústria espanyola? –Estem veient una campanya turística molt potent i un augment de la inversió productiva sense precedents, molt per sobre de la resta dels països europeus. I això és gràcies al Pla de Recuperació. Gràcies als fons europeus i a les inversions i reformes que hem posat en marxa, Espanya està tenint un auge de l’ocupació i la inversió que ens permetrà afrontar de la millor manera possible aquest moment tan delicat que vivim en l’àmbit internacional. I que ens permetrà continuar mantenint un ritme fort de creixement de cara als pròxims anys. Tots els organismes creuen que l’economia espanyola creixerà almenys un 4% aquest any i almenys un 2% el que ve, és a dir, que es mantindrà un ritme de fort creixement, fins i tot en aquest context tan complex. «Amb Putin, ens hem de preparar per al pitjor» Aquestes dades positives i els bons ulls amb què ens veuen des de Brussel·les, ¿creu que no s’aprecien tant a Espanya? De vegades sorprèn quan es compara la visió exterior sobre el nostre país, que és molt positiva, i la que es transmet en l’àmbit intern. Espanya és un exemple positiu en molts sentits, inclosa la gestió energètica. El president Sánchez ha tingut un paper molt important, i jo també, en la resposta europea a la pandèmia en clau socialdemòcrata i en el Pla de Recuperació, aquest programa d’inversions i reformes sense precedents per al nostre país. Espanya és el país més avançat en el desplegament d’aquestes reformes i la Comissió Europea ho ressalta constantment. És cert que som un país amb una certa tendència a no creure’s les coses positives; hem de tenir més autoestima i més seguretat en nosaltres mateixos. «La política energètica espanyola està inspirant la resposta europea» –¿S’esperava veure’s aplicant el pla d’estalvi energètic? –La vicepresidenta Ribera i jo vam ser les primeres a donar el senyal d’alarma a Europa respecte a l’alça dels preus de l’energia. Ara sabem que Putin ja estava preparant l’atac reduint les reserves energètiques per debilitar la UE. Ja fa un any que vam donar aquest senyal d’alarma i que vam començar a demanar que s’adoptessin mesures que en aquell moment, semblaven disruptives però que ara s’han posat en marxa i s’han demostrat molt eficaces. Per exemple, el límit al gas està permetent que Espanya tingui uns preus a l’engròs molt per sota de França, Alemanya i Itàlia i ens protegeix en els pròxims mesos en aquest context de possibles alces. En general, crec que la política energètica espanyola està inspirant la resposta europea. Espanya té una veu molt respectada en l’àmbit internacional. ¿Com d’important serà la construcció d’un gasoducte a través del Pirineu? Igual que els altres països van ser solidaris amb Espanya al ser un dels més afectats per la pandèmia, nosaltres ho hem de ser amb altres països europeus que en aquest moment són més vulnerables i que s’enfronten a possibles ruptures de subministrament de gas. Tot el que sigui reforçar la capacitat d’interconnexió és positiu perquè Espanya es pugui convertir en una espècie de centre logístic per subministrar gas i electricitat per diferents vies a la resta dels països i contribuir així a l’autonomia estratègica d’Europa. –Espanya està en una bona posició. –Sí, per moltes raons. El pla acordat amb Europa té tres eixos principals: eficiència energètica, diversificació del subministrament i acceleració del desplegament d’energies renovables. El nostre pla de contingència va en les tres direccions. Tenim gairebé un terç de la capacitat d’emmagatzematge, per exemple aquí a Galícia amb la regasificadora de Mugardos, que pot jugar un paper important; impulsarem totes les interconnexions tant amb França com amb Itàlia a fi de poder subministrar la resta d’Europea; tenim una alta penetració de renovables amb gairebé el 50% de l’energia generada i en el futur també tenim un gran potencial amb l’hidrogen verd. Espanya està ben posicionada i és el moment d’actuar units, per això no entenc les actituds insolidàries que no entenen que això és el correcte i el que s’ha acordat amb els socis europeus. «A Espanya hi ha certa tendència a no creure’s les coses positives» –¿Es refereix a l’oposició? –En les situacions difícils és quan es veu el calibre de les persones i aquest és el moment d’estar a l’altura de les circumstàncies. A mi em fa la sensació que des que Feijóo va deixar la Xunta s’ha alineat amb la posició més extrema del PP, amb l’actitud destructiva i negacionista. Confio que surtin del racó del no i que s’adonin que és el moment d’ajudar, posar l’espatlla i ser solidaris, no de respondre a totes les propostes i accions del Govern amb una bronca. Amb Casado deien que va ser difícil. ¿Ho és més amb Feijóo? –No ha canviat significativament. I no amago que és una decepció. Tenia grans esperances que hi hagués un canvi d’actitud i el que veiem és el mateix: un PP ancorat en el no i que ataca els interessos generals d’Espanya dins i fora de les nostres fronteres. Aquest comportament no és en absolut el que necessita el nostre país en aquest moment. «Amb Feijóo tenia esperances d’un canvi d’actitud; no oculto que és una decepció» –Esmenta actituds. ¿Com valora les queixes de les elèctriques i la banca davant els nous impostos? –És el moment de posar l’espatlla i que crec que és de sentit comú que aquells sectors que es veuen menys afectats per l’alça dels costos i, tanmateix, poden tenir beneficis extraordinaris, han de contribuir a finançar les mesures de suport al conjunt de la societat. Es tracta de tenir un repartiment just del cost de la guerra. Entenc que les empreses defensin els seus interessos; entenc menys que hi hagi partits polítics que també ho facin. –¿Quin missatge enviaria a la població que avui viu preocupada per omplir la cistella de la compra i pagar les factures? –En aquests últims dos anys hem hagut d’enfrontar-nos a situacions molt complexes, però hem de tenir confiança en nosaltres mateixos i esperança de cara al futur. Els reptes són molt importants, però hem aconseguit respondre bé a la pandèmia i estem prenent les mesures adequades per respondre també al repte de la guerra. Així hem de continuar actuant, amb determinació, unitat i solidaritat, perquè junts som més forts.

Calviño: «La política energètica espanyola està inspirant la resposta europea»

«Les iniciatives que hi ha en marxa estan reduint la inflació en més de tres punts i mig», afirma la ministra

El més llegit