Villarejo va informar l’actual cap del CNI que Corinna té una cinta en la qual parla amb el general Sanz Roldán

Cada àudio donaria per a un Watergate, la paraula amb el sufix gate (porta en anglès) que identifica els grans escàndols polítics a partir del 1972, quan els fontaners del Partit Republicà van espiar el quarter general de la campanya electoral del Partit Demòcrata, situat al complex de l’edifici Watergate que allotjava oficines i el cèlebre hotel de Washington D.C., una incursió que va acabar amb la dimissió del president dels Estats Units, Richard Nixon, l’agost del 1974. L’habitació número 214, que estava situada a uns metres de la seu demòcrata, és avui l’Scandal Room i et costa la nit 1.500 dòlars (1.468 euros). I també donaria per a un Mediagate, això és, un escàndol de periodistes i propietaris d’alguns mitjans de comunicació. I vet aquí que l’agost del 2022 passarà a la història a Espanya pels efectes del canvi climàtic que ha provocat les més insuportables temperatures a la terra i el mar, però, així mateix, per la difusió de les ja familiars gravacions del comissari José Manuel Villarejo. «Si tens un assumpte de certa envergadura en la justícia en el qual s’entrecreuen la política, els diners i fins i tot el sexe, pots acudir a persones pròximes a ell i preguntar si té material. El teu contacte esbrinarà, de sobte, i et dirà. Ara, en certs casos, depèn de l’abast dels àudios, et pot sortir molt, però molt car. Parlo de xifres de dos dígits. En milions, eh», explica a EL PERIÓDICO una persona que ha tingut accés als avatars de la «negociació» en un cas molt sonat amb presència en els mitjans un dia sí i l’altre també. Difusió esperada La difusió dels àudios –no així el seu contingut concret en tots els casos– era esperada tant per la Fiscalia Anticorrupció com pel jutge d’instrucció, Manuel García Castellón. ¿Per què? Perquè la comercialització de les gravacions va ser detectada per la Fiscalia l’octubre del 2020 quan va decidir, a continuació, fer una entrada i registre a la cel·la de Villarejo a la presó madrilenya d’Estremera i, en conseqüència, obrir una peça separada per investigar els fets. Però tant la Fiscalia com el jutge s’han fet el desentès. El cas més flagrant ha sigut el dels nous àudios sobre la col·laboració de María Dolores de Cospedal i Villarejo el mes de maig passat. Aquestes possibles proves donaven resposta a una de les objeccions de la secció tercera del Penal de l’Audiència Nacional per acceptar una nova imputació de l’exsecretària general del Partit Popular proposada en un recurs de la Fiscalia contra el «tancament en fals» –per decisió del jutge d’instrucció– de diversos anys d’investigació de l’operació politicopolicial batejada com a cas Kitchen. Els jutges van afirmar que els indicis contra Cospedal eren molt llunyans en el temps respecte de l’esmentada operació. I els nous àudios aporten proves sobre una cooperació que arribava fins al 2017. García Castellón va transmetre una sol·licitud d’una acusació popular per reobrir la causa el 25 de maig a Anticorrupció. Gairebé tres mesos després, no consta cap resposta. Nou àudio sobre Corinna El diari digital Fonts Informades, que va informar sobre aquells àudios, ha reproduït en la seva edició de dimarts 9 d’agost un altre àudio que implica la cúpula del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en la presumpta persecució a Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’exparella de Joan Carles I entre el 2004 i el 2009, qui, precisament, l’acusa de diversos presumptes delictes d’assetjament en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, a Londres, on resideix. El rei emèrit, segons sentència dels jutges de la Cort d’Apel·lacions del 18 de juliol passat, podrà ser sotmès a judici en la jurisdicció anglesa per aquells fets posteriors al 18 de juny del 2014, data de la seva abdicació, fins al 2020, ja que li ha sigut denegada la seva immunitat; el Tribunal resoldrà l’octubre-novembre sobre aquells fets presumptament comesos mentre era rei, és a dir, si aquestes actuacions denunciades per Corinna van ser «actes en compliment de la seva funció oficial» o en la d’altres funcionaris, com pot ser el general Félix Sanz Roldán, director del CNI en el moment dels fets. La rellevància del dinar està marcada per una circumstància: Villarejo ha sigut rebut per Corinna zu Sayn Wittgenstein a la seva casa de Londres fa pocs mesos. Va ser el 15 d’abril del 2015. Les seves apreciacions, doncs, són directes. I mira per on en l’àudio citat, el responsable de terrorisme internacional del CNI, coronel Rafael S.P., un dels comensals, assenyala que «és d’interès per a tothom» no «escalfar Corinna». Villarejo i José Luis Olivera, director de CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), que participa en el dinar, assenyalen: «El millor és deixar-la en pau». Reunió en una suite de Londres És Olivera qui treu el tema d’una presumpta cinta que Corinna li ha fet escoltar a Villarejo en la qual l’examant està parlant amb el general Sanz Roldán, qui es va reunir amb ella el 5 de maig del 2012 en una suite que ocupava a The Connaught Hotel de Londres. Olivera afirma que tota la informació de valor que té el director adjunt operatiu (DAO) de la Policia, Eugenio Pino, l’aporta Villarejo. «Sense ella, la DAO està seca», diu. «Si Villarejo diu que ha escoltat una conversa amb ella [Corinna i Sanz Roldán] és clar». Villarejo aclareix: «Diu Rafael [el coronel del CNI] que no existeix, perquè té un equip. De puta mare». Olivera dedueix: «La deu haver muntat». I Villarejo apunta: «Deu haver fet un muntatge. Jo he sentit uns minuts, o ha fet un muntatge, ella treballa molt amb els anglesos i té unes relacions de puta mare, i està parlant amb la Hillary Clinton. Home, jo la veu de Félix [Sanz Roldán] no la conec, l’he sentit alguna vegada a la tele. Però no he parlat mai amb ell. A mi em diuen aquesta és la conversa, he sentit la seva veu alguna vegada a la tele però...». El coronel assenyala que Corinna no està en una guerra. Villarejo insisteix: «Ella no vol guerra [amb el CNI], coincideixo amb Rafael, el que no vol és que li toquin els nassos. Ella es va sentir atacada quan allò de Mònaco quan li van enviar els nois aquells, els mercenaris aquells [l’agència de seguretat Algiz, sucontratada presumptament per Sanz Roldán, va fer un registre a la casa de Corinna i es va emportar documentació amb el pretext de fer una escombrada] i quan ha anat a dos o tres llocs [Suïssa, el Brasil i Nova York] s’ha sentit vigilada. Va ser just al cap de pocs mesos d’allò de la cacera [d’elefants l’abril del 2012, Bostwana]». El coronel matisa: «És clar. Això és indubtable... Però ella no està en aquesta direcció. El de Mònaco que dius això va ser fa molt temps afirma. [Minut 9:37] I Villarejo puntualitza «Va ser just al cap de pocs mesos d’allò de la cacera [d’elefants l’abril del 2012, Bostwana abril del 2012]». El coronel apunta: «Sí. Si no se l’escalfa, no és en aquesta direcció, i si se l’escalfa...». Villarejo es defensa: «Jo no l’he escalfat». Olivera intervé: «Deixar-la en pau, que es gasti els diners... Mentre la tenim controlada, està controlada». Villarejo busca l’assentiment del coronel: «Les teves fonts et diran que té confiança en mi [Minut 10:47]. ¿Dubtes, sospites?». El coronel afirma: «No, no, no». Olivera adverteix: «Però si vol un dia per sac...». Villarejo assegura: «Utilitzarà la meva via sempre». Aquest àudio és, sens dubte, una prova de càrrec per a la investigació sobre els actes d’assetjament denunciats per Corinna en els tribunals anglesos. Com les ‘meigas’, d’assetjament, haver-n’hi n’hi ha.

Villarejo va informar l’actual cap del CNI que Corinna té una cinta en la qual parla amb el general Sanz Roldán

El comissari aborda en un dinar del 2015 amb Esperanza Casteleiro, llavors número dos i actual directora del CNI, i amb un coronel de l’organisme, la reacció de l’exparella de Joan Carles I davant el presumpte assetjament i la necessitat de mantenir-la «controlada»

El més llegit