Amb totes les mirades posades en el pla d’estalvi energètic del Govern (que probablement s’ampliarà amb noves mesures de pes a partir del mes de setembre), el líder del PP planeja un estiu i, sobretot, una arrencada del nou curs centrat en la batalla econòmica. Els populars no critiquen regular les temperatures o plantejar l’apagada a determinats edificis públics i altres espais, però sí consideren que el decret llei que ha generat polèmica en comunitats i sectors s’hauria d’haver parlat amb tots els implicats i fins i tot plantejar algunes mesures específiques en funció de les ciutats o municipis.
Però, més enllà d’aquest pla (que anirà unit a moltes altres ajudes de l’Executiu en un decret llei que el Congrés ha de convalidar), Alberto Núñez Feijóo pretén centrar el seu discurs en la inflació i l’ocupació. La preocupació que ocupa més espai en la direcció nacional conservadora continua sent l’alça dels preus. I, per això, el PP tornarà a la càrrega amb la necessitat d’un pla que alleugi la situació en la qual ja es troben milions de famílies espanyoles i que segons les seves perspectives, basades en la dels principals organismes internacionals i nacionals, empitjorarà. El PP està convençut que el Govern ha d’assumir la deflactació de l’IRPF que Feijóo fa temps que demana.
I el fet que el País Basc, governat pel PNB i amb el suport del PSE, hagi aprovat justament fa dies una deflactació de l’IRPF igual a la que demana el PP ha donat ales al partit de Feijóo per pensar que Sánchez potser pugui recular. El líder conservador insistirà en la seva proposta amb l’exemple basc. «No deu ser una proposta tan dolenta quan el PSOE li dona suport a Euskadi», insisteixen en el nucli dur del PP.
El ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu, va anunciar fa uns dies un paquet de mesures entre les quals hi havia deflactar tots els trams de la tarifa de l’IRPF un 4%, a més de l’ajust de la taula de retencions aplicable als rendiments de treball a partir del mes de setembre. «Deflactar significa que totes les famílies disposaran de més diners a la seva butxaca», va dir Urkullu a l’anunciar-ho. Una frase que fa setmanes que repeteix Feijóo per intentar convèncer l’Executiu que inclogui aquesta mesura en un dels seus decrets anticrisi.
Per al PP la incoherència entre la posició del PSOE d’Euskadi donant suport a la iniciativa mentre Sánchez es nega a implantar-la a la resta d’Espanya és una «incongruència» evident, que genera desigualtat i «espanyols de primera i de segona», en paraules de Cuca Gamarra a Jerez de la Frontera.
La nova portaveu del PSOE i ministra d’Educació, Pilar Alegría, va justificar la decisió del País Basc per tenir «un nivell de renda molt superior» al de la resta del país pel seu règim foral, i va insistir a rebutjar-la per a tot Espanya perquè, segons el seu parer, no beneficiaria les rendes més baixes a nivell nacional. El Govern afirma que ja que les persones que perceben menys de 24.000 euros estan exemptes de fer la declaració de la renda, la deflactació de l’IRPF no comportaria cap benefici.
La proposta de Feijóo està plantejada des del mes d’abril, quan la pujada de preus va començar a vorejar els dos dígits (al juliol va arribar gairebé a l’11%) per a aquelles rendes de menys de 40.000 euros amb efecte immediat i retroactiu des de l’1 de gener. La idea d’ajustar la tarifa de l’IRPF a l’evolució dels preus serveix perquè els impostos que paga cada contribuent mantingui una relació amb la seva capacitat econòmica, que ara, amb una inflació tan elevada com la que hi ha, es veu alterada.
El que critica el partit conservador és que des de començament d’any aquest Executiu ha recaptat «16.500 milions d’euros més, que no han sortit de les grans fortunes, sinó de les rendes mitjanes i baixes», repetia ahir Gamarra. La posició del PP és que els serveis públics estan «igual de garantits» i es podrien complementar amb un alleujament fiscal que «només torna als espanyols el que realment els correspon».
En tot cas, Feijóo està decidit a fer d’aquesta proposta la seva gran batalla política, ara que sembla clar que la inflació es mantindrà en nivells molt elevats. I igual que ha passat amb el pla d’estalvi energètic (Euskadi s’oposa a les propostes de l’Executiu i compliran el decret llei, exactament igual que la Comunitat de Madrid, tot i que ha proposat un protocol propi) buscaran posar al Govern en una contradicció constant per donar suport a mesures o permetre posicions als seus socis i rebutjar-les de ple quan venen de la mà del PP.