La Zarzuela, preocupada per la «dignitat» de la monarquia arran del judici a Londres

Joan Carles I va arribar a Abu Dhabi un dia com aquest dijous 4 d’agost de fa dos anys. Però es va haver d’esperar 13 dies, fins a l’hora de dinar del 17 d’agost de 2020, perquè el palau de la Zarzuela revelés el destí final d’un viatge amb un avió privat que va sortir de París, va recollir el rei emèrit a Madrid, va fer escala a Sanxenxo per traslladar-lo des d’aquí fins a la capital dels Emirats Àrabs Units. «S. M. el rei Joan Carles ha indicat a la Casa de Sa Majestat el Rei que comuniqui que el dia 3 del present mes d’agost es va traslladar als Emirats Àrabs Units (EUA), on continua en l’actualitat», deia l’anunci. En la seva carta de comiat, difosa per la Zarzuela el 3 d’agost del 2020, el rei emèrit va explicar que la seva «meditada decisió» d’abandonar Espanya tenia a veure amb la «repercussió pública que estan generant certs esdeveniments passats de la meva vida privada». I afegia: «El meu llegat, i la meva pròpia dignitat com a persona així m’ho exigeixen». I que així «contribuiria a facilitar» al seu fill, el rei d’Espanya Felip VI la responsabilitat que suposa la direcció d’Estat. En altres termes, aquesta «meditada decisió» que Joan Carles I assumia com a pròpia era una mena de sacrifici per blindar a la Casa de sa Majestat el rei Felip VI davant les notícies sobre presumptes activitats il·lícites en mans de la Fiscalia de Ginebra i la Fiscalia Anticorrupció espanyola primer, des de finals del 2018, i la Fiscalia del Tribunal Suprem en aquell moment, a partir del juny del 2020. Diferents reunions Joan Carles I es va reunir durant algunes tardes, abans d’anunciar públicament la seva decisió d’abandonar Espanya amb diferents personalitats. Algunes han explicat a EL PERIÓDICO que l’emèrit estava molt emocionat i trist i que havia sentit de boca dels seus interlocutors diverses opinions, majoritàriament de censura a la decisió. Però l’emèrit va deixar entendre que no tenia alternativa. Alguns d’aquests interlocutors van entendre que es tractava d’un acord amb el seu fill per evitar que les notícies esquitxessin la Casa Reial i ocupessin el focus de la monarquia durant els següents anys. D’altres van creure interpretar que la llavors vicepresidenta Carmen Calvo havia explicat personalment el missatge de la sortida al cap de la Casa de Sa Majestat el Rei, Jaime de Alfonsín, com l’opinió del Govern de Pedro Sánchez. Malgrat assumir que la sortida era fruit d’una «meditada decisió» personal, comentaris fets per l’emèrit a la seva residència d’Abu Dhabi van apuntar personalment a Pedro Sánchez com l’autor intel·lectual del que ell havia venut com aquesta «meditada decisió». Dos anys després, el Govern de Sánchez i la Zarzuela són incapaços de tractar els ciutadans com adults. Mentre els polítics i els mitjans de comunicació de la dreta afirmen que Sánchez és el dolent de la pel·lícula, el palau de la Moncloa calla, sense donar una explicació creïble. La demanda de Corinna La font del descrèdit de la monarquia espanyola –el principal motiu pel qual Joan Carles I continua en l’autodesterrament– és el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les i la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, arran de la tramitació de la demanda civil per presumptes actes d’assetjament, seguiment il·legal d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència espanyol (CNI) a Mònaco, Suïssa i Londres, presentada per la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein el 29 de desembre del 2020. Si això no estava clar, en l’audiència del 18 de juliol passat, celebrada a la Cort d’Apel·lacions on es va ratificar que el judici tirarà endavant almenys pel que fa als fets posteriors a l’abdicació de Joan Carles I a mitjans del 2014, la defensa de l’emèrit ho va explicitar. L’advocat ‘barrister’ Timothy Otty, contractat per exposar els arguments de la nova defensa –el bufet Carter-Ruck– de l’emèrit davant el tribunal, va explicar que «exposar membres de la família d’un cap d’Estat [de Joan Carles I i Felip VI] en una jurisdicció estrangera [el Regne Unit] perjudicaria la «dignitat de la monarquia que és necessària per a la seva representació i influiria en l’activitat del Rei [Felip VI] fins i tot si Joan Carles I no viu amb ell ni l’assisteix en la seva tasca». Per tant, la dignitat de l’emèrit està vinculada, segons els nous advocats, a la dignitat de la Casa de Sa Majestat el rei Felip VI. Els jutges del tribunal no van comprar aquest argument ni el raonament amb què la defensa va rematar la seva construcció: recórrer la sentència del 24 de març passat que va denegar tota immunitat des de la base que el Regne d’Espanya i la Casa Reial espanyola són «amics» del Regne Unit. Van rebutjar per tant recórrer partint d’aquest punt davant el tribunal civil. La llei, van explicar en la seva sentència, «no es pot construir garantint la immunitat a membres de la famiia reial perquè hi hauria un risc de perjudicar la dignitat del cap d’Estat, això no pot cobrir algú en la posició de Joan Carles I, que ni viu amb el Rei [Felip VI] ni comparteix ni l’assisteix en la seva tasca». Els jutges van assenyalar, a més, que «el Regne d’Espanya no ha mostrat cap interès en la immunitat de Joan Carles I». Paradoxalment, l’estratègia de la defensa de l’emèrit a Londres xoca amb la celeritat que voldria el palau de la Zarzuela en la resolució del cas. Perquè l’apel·lació parcial permesa –sobre fets de la demanda d’assetjament en el període preabdicació 2012-2014– allarga uns mesos el procediment, i prorroga l’entrada en les proves que presentarà Corinna –previsiblement a l’octubre o el novembre– davant el jutge d’instrucció, Matthew Nicklin. I, per tant, una decisió sobre l’autodesterrament de Joan Carles I.

La Zarzuela, preocupada per la «dignitat» de la monarquia arran del judici a Londres

Dos anys des de l’autodesterrament de Joan Carles I, i el Govern i la Casa Reial són incapaços de ser transparents i explicar als ciutadans com es va gestar la sortida del rei emèrit d’Espanya el 3 d’agost del 2020

El més llegit