El llegat de Laura Borràs en el Parlament: una cadira buida i uns quants assumptes pendents

Si en alguna cosa coincideixen els simpatitzants i els adversaris de Laura Borràs és a definir el seu pas per la presidència del Parlament com un mandat estrictament «personalista». Durant un any i poc més de quatre mesos al capdavant de la institució, ha mirat de ser el contrapoder del president Pere Aragonès amb agenda i estil propi, i l’ha imprès en cada compareixença pública i en la dinàmica parlamentària. De portes endins, la seva suspensió com a diputada i cap de la Cambra obre una etapa d’interinitat insòlita. Aquest és llegat, i els assumptes pendents, que deixa el final de l’etapa Borràs a l’hemicicle: La (des)unió independentista Borràs s’ha acomiadat de la presidència carregant contra ERC i la CUP, acusant-los d’haver-se vestit de «jutges hipòcrites» per «apartar-la políticament» i de ser «còmplices» de la «guerra bruta» contra l’independentisme. «Els que haurien de ser els meus companys de viatge no tenen cap altra expectativa que l’autonomia ni cap altra motivació política que els seus respectius partits», ha arribat a dir, gastant els últims cartutxos. Una posició que, si bé pretenia dinamitar la coalició en el Govern, el secretari general del seu partit, Jordi Turull, ha mirat de rebaixar després defensant que «malgrat les dificultats, i les decepcions personals i polítiques, Junts mai atiarà la flama de la divisió independentista». El mandat de Borràs està marcat per successives topades amb ERC, CUP i fins i tot amb el seu propi grup parlamentari en assumptes com la nova llei del català, la baixa del cupaire Pau Juvillà i el vot anul·lat de l’exconseller Lluís Puig. Després de la suspensió, i dels seus atacs, els tres grups hauran de recompondre les relacions a la Cambra, tot i que alguns dirigents afirmen que serà més fàcil sense el cercle de Borràs al comandament. La presidència sense presidenta Un dels primers assumptes que hauran d’abordar ERC i Junts en els despatxos és la situació d’interinitat que s’obre en el Parlament, perquè Borràs no està disposada a renunciar al càrrec, així que no es pot votar cap altre candidat. «Mantenint-me al meu lloc, a més de defensar la meva innocència i honorabilitat, forço una situació d’interinitat, a la qual ens ha conduït la resposta de l’Estat al referèndum. Cap facilitat als repressors i als seus còmplices», va asseverar en el discurs de comiat. La vicepresidenta primera, Alba Vergés (ERC), assumirà «els drets, deures i atribucions» almenys fins que Junts faci una proposta a ERC per recuperar el comandament de la Cambra que, segons diverses fonts, podria passar per la renúncia de Vergés i Madaula i tornar a sotmetre les candidatures al ple per intercanviar-se els càrrecs. D’aquesta manera, Junts es quedaria amb la vicepresidència primera i, alhora, la formació podria defensar de cara a la galeria que no ha substituït Borràs, i deixar la seva cadira buida. L’acord de legislatura marca que ERC té el comandament de la Generalitat i Junts, la batuta del Parlament. Una altra de les qüestions pendents és la reforma per a la reducció progressiva de les indemnitzacions (les conegudes dietes) dels diputats perquè s’incloguin dins del salari. Els partits continuen sense tancar un pacte que ho faci efectiu perquè l’escull està en qui ha d’assumir la tributació de l’IRPF i si els parlamentaris han de perdre o no poder adquisitiu. El conflicte amb els funcionaris El mateix dia en què Borràs quedava suspesa, es posava punt final al conflicte laboral desencadenat després de destapar-se que el Parlament pagava 1,7 milions d’euros anuals en concepte de llicències per edat, una paga a què podien acollir-se els empleats que tenien 60 anys i feia almenys 15 anys que prestaven serveis a la Cambra, sense treballar. La Mesa, amb el plàcet de la comissió d’assumptes institucionals, ha posat la directa i ha revocat aquestes prejubilacions –obligant als que la disfruten a tornar al seu lloc de treball abans de l’1 de novembre–, mentre ha fixat un nou règim general que passa per reduccions de jornada progressives cinc anys abans de la jubilació amb imports molt més baixos als previs. Tot això es va tirar endavant sense la firma del consell de personal, que denuncia «inseguretat jurídica» i que estudia portar el cas als tribunals. I és que hi havia un acord subscrit per totes dues parts, molt semblant, però Borràs va ordenar no convalidar-lo al·legant que era una mera substitució. «Es va retirar per un tuit», critiquen els empleats, molt disgustats amb el transcurs de la negociació. Borràs també va reformar el recompte dels triennis (del 5%) al novembre perquè es comptessin segons la categoria laboral que s’exercia en cada moment i no sobre el salari vigent. «He acabat amb prerrogatives que la societat considerava privilegis, mirant sempre pel bé comú dels diners públics», va afirmar la dirigent de Junts, amb especial èmfasi a l’enfrontar-se a possibles delictes de prevaricació i falsedat documental per presumptament haver fraccionat contractes a la Institució de les Lletres Catalanes, i va remarcar que no s’ha lucrat mai de les arques públiques. La Mesa actual haurà de lidiar amb un conflicte laboral que pot tenir derivades judicials. L’elecció d’un nou secretari general El cos de lletrats, en una institució petita com el Parlament, arrossega desconfiances i desavinences que han acabat esclatant. Quan va prendre possessió, Borràs va rellevar Xavier Muro com a secretari general del Parlament i va posar al seu lloc Esther Andreu, de la seva confiança, junt amb Miquel Palomares com a lletrat major i qui havia ocupat aquest càrrec, Antoni Bayona, continuava com a lletrat. Les peticions d’informació sobre llicències per edat van fer implosionar les relacions entre els serveis jurídics fins al punt en què es va activar el protocol contra l’assetjament psicològic per una queixa sobre Bayona que va acabar en no res. La baixa del cupaire Pau Juvillà va obrir una agra disputa entre Andreu i Borràs, però la dimissió de la secretària general va arribar després de la polèmica que va portar el nomenament del seu fill com a uixer interí, a causa de les diferents versions sobre si Andreu va informar degudament, i que es va concloure amb una clatellada d’Antifrau. Des de principis de juny, el Parlament no té secretari general i Palomares n’assumeix les funcions. Fonts parlamentàries apunten que Borràs no en va escollir el relleu abans de ser apartada perquè no sabia per qui decantar-se i per «falta de confiança» en ells, cosa que s’haurà de resoldre, previsiblement segons les mateixes fonts, amb l’ascens de Palomares i la designació d’un altre lletrat major en lloc seu. El vot de Lluís Puig i l’escó de Pau Juvillà La líder de Junts deixa la Cambra abans de poder certificar que el vot anul·lat del parlamentari i exconseller Lluís Puig és efectivament comptabilitzat. A través d’una petició de transparència, aquest diari ha pogut confirmar que «l’últim dia hàbil del període ordinari de sessions, els serveis de la Cambra encara no disposen del document firmat ni pel secretari, ni amb el beneplàcit del president, ni aprovat». I és que si bé Borràs va comptar verbalment el vot, i va firmar un pacte que va ser avalat per la majoria independentista de la Mesa que eximia els funcionaris de qualsevol responsabilitat penal, les actes dels plens determinaran si acaba sent efectiu. Així que s’ha de veure si finalment l’executen, tenint en compte que es poden enfrontar a un possible delicte d’usurpació de funcions i desobediència. «Espero que es continuï comptabilitzant el vot i que hi pugui continuar participant telemàticament per sobre de prohibicions de tribunals que arriben després de la judicialització de la política», va avisar Borràs abans de marxar. Borràs, llavors ja suspesa com a diputada, va aprofitar el discurs per tornar a defensar-se de la retirada de l’escó del cupaire Pau Juvillà: «Malgrat tota l’autocrítica que vaig fer llavors i que mantinc en el dia d’avui, vull remarcar que en aquest cas, en paràmetres legals, el Parlament va fer tots els passos possibles per anar més enllà que en els precedents en defensa de la seva sobirania, però en paràmetres repressius, l’Estat va anar molt més enllà en la perversió de l’ordenament jurídic», va dir. El cert és que, malgrat la retòrica desobedient, va acabar acatant l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC).

El llegat de Laura Borràs en el Parlament: una cadira buida i uns quants assumptes pendents

La suspensió de la líder de Junts obre una etapa d’interinitat en la qual s’haurà de gestionar la tensió independentista, el xoc amb els funcionaris i el relleu al capdavant dels lletrats

El més llegit