Joan Carles I s'escuda en el CNI per justificar el presumpte assetjament de Corinna

Els jutges del Tribunal d’Apel·lacions, divisió civil, del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, han notificat aquest dimarts 26 la seva resolució escrita segons la qual Joan Carles I pot recórrer la sentència del 24 de març que li va denegar tota mena d’immunitat davant la demanda d’assetjament de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein només per aquells actes comesos en el període preabdicació, entre el 2012 i el juny del 2014. Però aquesta sentència, ja coneguda de manera verbal dilluns passat 18 –assegura a Corinna que la seva demanda, si les proves són convincents, pot acabar en judici– deixa petit un fet de la sentència donada a conèixer aquest dimarts 26 de juliol: els advocats de l’emèrit han aconseguit que el recurs vagi sobre un dels punts més calents i discutits, a saber, que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i el seu llavors director, el general Félix Sanz Roldán, van actuar en els presumptes fets que denuncia l’examant –seguiment d’agents, entrada en domicilis, intervencions de telèfons i correus, i filtracions als mitjans de comunicació– en la seva condició «oficial» d’institució i de servidor públic, respectivament. Això els permetria la «immunitat funcionarial» entre 2012-2014. La defensa de Joan Carles I s’ha negat a facilitar, el que és una norma habitual en els tribunals britànics, a saber, l’entrega als mitjans de comunicació l’anomenat skeleton arguments o les al·legacions escrites que contenen els punts de vista jurídics de les parts. EL PERIÓDICO es va posar en contacte amb un dels socis del bufet Carter-Ruck, Lawrence Northmore-Ball, sense èxit. En conversa telefònica aquest dilluns passat 25, una advocada de la firma que no porta el cas es va comprometre a cursar la sol·licitud al coordinador de la defensa, el lletrat Guy Martin. Però tampoc hi va haver resposta. Amb tot, els seus arguments apareixen reflectits a grans traços en la nova sentència del Tribunal d’Apel·lacions, en el punt número 30, que aborda l’anomenat «fonament 2» (ground 2), un dels tres pels quals s’ha donat llum verda al recurs. La casa de Mònaco La sentència recorda que en la seva demanda Corinna assenyalava que han tingut lloc actes d’assetjament, entre ells, l’«entrada i registre a la seva casa de Mònaco, realitzats o promoguts pel responsable del CNI, general Sanz Roldán «sota la direcció o el consentiment del demandat». Aquests actes precedeixen l’abdicació de Joan Carles I i almenys en una lectura de la demanda, Joan Carles I i/o el general Sanz Roldán van actuar en la seva funció oficial –s’ha dit que el demandat va utilitzar el seu poder com a cap d’Estat per aconseguir que els serveis de seguretat assetgessin la demandant (això seria sens dubte un abús de poder però no necessàriament significaria que no actuaven en la seva funció oficial)». I aquí ve la notícia: «Joan Carles I –assenyala la sentència coneguda aquest dimarts 26– respon que sobre aquesta base ell té dret a la immunitat, d’acord amb la llei d’Immunitat d’Estat [britànica] del 1978». És a dir: Joan Carles I es recolza en una lectura de la demanda de Corinna per escudar-se en Sanz Roldán i el CNI. L’advocat James Lewis, en nom de Corinna, va rebutjar que aquesta lectura sigui correcta i que, per això, el jutge Matthew Nicklin va recomanar que li deixessin clar en una esmena de la demanda inicial, cosa que, en efecte, han fet. Segons va explicar Lewis, posar en un escrit que Sanz Roldan era director del CNI no és afirmar que va actuar contra Corinna complint una funció oficial. «Un títol oficial és establir un fet, no la descripció de la funció en la qual ell va actuar», assenyala el lletrat. A l’escudar-se darrere del CNI, la defensa de Joan Carles I intenta aconseguir la «immunitat funcional», és a dir, per al període en què era rei, amb referència als actes de presumpte assetjament dels anys 2012-2014, la seva actuació va ser «oficial». Els jutges han denegat l’argument de la «cortesia» que li deuria la justícia del Regne Unit a un país «amic» i al rei d’Espanya Felip VI (el regnat del qual, segons la defensa de l’emèrit, es veuria «afectat» per una decisió de jutjar Joan Carles I), per la qual cosa la sentència del jutge Nicklin ha de ser sotmesa a revisió. Actes de l’Estat espanyol Segons els advocats de Corinna, l’«exhortació a la cortesia suggereix que els actes d’assetjament de Joan Carles I que van seguir la ruptura de la relació sentimental són actes de l’Estat espanyol, quan ningú afirma que ho són. És més probable que això suposi un afront a l’Estat espanyol si es deixa prosperar aquestes al·legacions». Lewis ha sigut encara més directe. «És més, cortesia cap a l’Estat espanyol no necessita l’argument de Joan Carles I per apel·lar i sol·licitar que ha de ser tractat com a integrant de la casa reial de Felip VI, particularment en circumstàncies en què el rei Felip VI ha renunciat públicament a la seva herència i distanciat respecte a ell», assenyala. «Una vegada més: l’apel·lació probablement perpetuï la vergonya de l’Estat espanyol causada per la demanda d’immunitat d’Estat de Joan Carles», va advertir Lewis. Els jutges britànics han rebutjat l’argument de la «cortesia». Segons diu la sentència, «la cortesia no té cap paper en circumstàncies en què, per la seva banda, el Regne d’Espanya ha demostrat no tenir cap interès en la qüestió de la immunitat en aquest cas i és molt improbable que les qüestions de l’apel·lació atraguin l’atenció del Tribunal Suprem». La sentència assenyala que les dues parts estan d’acord en el fet que si l’apel·lació de Joan Carles I –que es veurà el mes d’octubre– sobre la seva immunitat funcional per als actes d’assetjament el 2012-2014 (punts 1, 2 i 4) «és admesa, això no serà tomba de la demanda de Corinna, ja que invoca els actes ‘postabdicació’ d’assetjament per als quals no es poden plantejar qüestions d’immunitat. Podíem considerar si la resta de la demanda ha de seguir endavant [immediatament] a expenses de l’apel·lació, però la defensa de Corinna està d’acord en una interrupció perquè el recurs pot ser vist el més aviat al començament de les activitats [després de l’estiu], com sembla possible» Investigació i possible judici –si no hi ha imponderables–, estan sobre la taula. Segons va dir aquest dimarts Robin Rathmell, advocat de Corinna, «Joan Carles I perd la seva immunitat per l’assetjament posterior a la seva abdicació. El cas torna al jutge del Tribunal que s’ocuparà del judici. Joan Carles I farà el que pugui per evitar el judici, però Corinna té la força de les proves». .

El més llegit