El Govern sospesa que sigui un òrgan autònom el que desclassifiqui secrets d’Estat

Qui en el futur decideixi si una matèria, document o decisió històrica del Govern es pot difondre o ha de seguir tancada amb pany i clau no serà un ministeri en concret, sinó un òrgan autònom. És la idea que estudia el grup de treball interministerial que s’ha estat reunint l’últim any per a l’elaboració d’una llei de secrets d’Estat. D’obrir-se pas la proposta –encara no aprovada– el tràmit perquè un secret deixi de ser-ho correspondrà a una comissió o entitat regida per una figura de prestigi, molt probablement jurista i, sobretot, sense dependència ministerial de cap de les carteres implicades, tot i que tingui seu en el Ministeri de Presidència. La fórmula, segons fonts pròximes a la seva edificació, encara s’ha d’inserir-se en l’esborrany de l’avantprojecte de Llei d’Informació Classificada que el Ministeri de Presidència elevarà al Consell de Ministres, i que «està en última fase d’elaboració», com Pedro Sánchez va assegurar-li al diputat nacionalista basc Aitor Esteban en el debat sobre l’estat de la nació Només queden dos consells de ministres, el de dimarts vinent i el del 2 d’agost, perquè una nova llei de secrets entri en tràmit abans de les vacances d’estiu de l’Executiu, com es va comprometre el president del Govern. Aquesta nova llei forma part dels objectius del Pla d’Acció Normativa que per al 2022 s’havia posat l’Executiu. Disputes i recels Disputes i recelsLa proposta d’un òrgan autònom ha sortit de l’equip del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, com a possible solució per al debat que han mantingut representants tècnics dels ministeris implicats en l’elaboració d’una nova llei de secrets oficials, Justícia, Interior i Presidència, contra les objeccions que han oposat Exteriors i Defensa. En el cas d’Exteriors, regeix encara l’esperit imposat per Miguel Ángel Moratinos el 2010, quan va aconseguir un acord del Consell de Ministres que va declarar secretes 14 àrees d’interès sobre relacions diplomàtiques d’Espanya. Però és el departament de Margarita Robles el que avui dia guarda més secrets, ja que la llei vigent, de 1968 i amb modificacions parcials 10 anys després, atribueix a l’àmbit militar (primer) i després als serveis secrets la determinació i defensa de documentació classificada. En les reunions, la representació de Defensa portava la proposta que fos el seu departament el que continués tenint el control. Davant els intents d’obertura de secrets oficials, des que va ser ministra de Defensa la desapareguda Carme Chacón –i es va proposar desclassificar 10.000 documents castrenses–, s’ha mogut un corrent d’oposició militar. Al començament, majoritari al voltant de secrets del franquisme i la Guerra Civil –«especialment, sobre judicis sumaríssims de tribunals franquistes el 1941, o de la implicació alemanya en la guerra, per exemple», recorda una de les fonts consultades–; després amb recel pel risc de revelar documents que donin pistes sobre desplegaments, claus i procediments operatius moderns de les Forces Armades. És una objecció que han compartit des dels anys 80 també certs sectors de la policia i la Guàrdia Civil, i basant-se també en el segon argument: el risc que es donin a conèixer mètodes operatius, en el seu cas de lluita contra el terrorisme i el crim organitzat, que poden estar vigents durant anys. Depèn del temps Depèn del tempsEls anys transcorreguts són una variable clau. La decisió de l’entitat que finalment controli l’aixeta de les desclassificacions dependrà en essència de dos factors, segons fonts pròximes a l’elaboració de l’avantprojecte: el temps transcorregut i el grau de protecció contra divulgacions no autoritzades que se li hagin imposat. En la primera variable, els redactors de l’avantprojecte s’inclinen per una gradació de decennis: 10 anys transcorreguts respecte a la classificació d’una matèria, 20, 30, 40... En el segon factor és determinant el veto d’òrgans de la seguretat de l’Estat, ja que «sovint aquest grau té a veure amb les conseqüències que una difusió no controlada tindria per a l’estabilitat de la democràcia, l’economia, l’ordre públic o la seguretat dels nostres aliats», explica un alt càrrec militar. Però parla en aquest cas d’informació militar, policial o industrial d’extrema vigència, que no és l’objectiu del coneixement que busquen historiadors o divulgadors polítics. A Espanya hi ha dos graus superiors, «secret» i «reservat» i dos d’inferiors, «confidencial» i «de difusió limitada», en el sistema de tancament de matèries classificades. Un sistema de seguretat teoritzat pel CNI, la Norma NS/02, estableix que per accedir a les informacions més protegides la persona peticionària ha de tenir una habilitació personal de seguretat (o HPS), una reconeguda «necessitat de conèixer», i una anomenada «conscienciació de seguretat», o més aviat, de les obligacions de reserva que comporta saber certes coses. I valen totes les accepcions del substantiu: secrets d’Estat no són només documents escrits, també comunicacions electròniques, dissenys, plans i objectes, com pugui ser una peça mecànica o un xip. Mirant al CNI Mirant al CNIEsperanza Casteleiro, la secretària d’Estat directora del CNI, és també l’Autoritat Delegada per a la Seguretat de la Informació Classificada, com ho han sigut els seus antecessors. Però la decisió política sobre desclassificar secrets –«això no és prioritari», deia Dolores de Cospedal sent integrant del Govern Rajoy– correspon al titular de Defensa. Les mateixes fonts consultades descarten que l’avantprojecte del Govern hagi de suposar, quan s’obri pas, una modificació de la Llei 11/2002, o Llei del CNI, que en el seu article 4 assenyala entre les funcions del servei d’intel·ligència «velar pel compliment de la normativa relativa a la protecció de la informació classificada». Entre aquesta normativa hi ha la desenvolupada per l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependent de l’Oficina Nacional de Seguridad. El reglament va ser elaborat majoritàriament en temps del general Félix Sanz Roldán al capdavant dels serveis secrets, i governant el PP; o sigui, amb el CNI en l’àmbit de la Presidència del Govern que gestionava la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Aquesta normativa, recollida en un manual titulat ‘Normes de l’Autoritat Nacional de Seguretat per a Informació Classificada’, fixa conduccions, canonades per canalitzar la informació fins al racó dels secrets. Entre aquestes, que la informació classificada que generi cada ministeri –i avui tots poden ser font de secrets– depengui d’un SPIC. Amb aquestes sigles es coneix en la seguretat de l’Estat el servei de Protecció d’Informació Classificada, sobre el qual mana el cap de seguretat de cada ministeri.

El més llegit