Sembla una poca-soltada Però així com el 1998 i 1999 el comitè judicial de la Cambra de Lords del Regne Unit va decidir, en qualitat de tribunal suprem, després de llargs debats, que la tortura de xilens i estrangers per part de l’exdictador –i excap d’Estat– Augusto Pinochet no es podia considerar una tasca de govern –un acte oficial–, i per tant no tenia immunitat pels delictes de tortura comesos a partir de la firma del tractat internacional pel Regne Unit, li tocarà ara a la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, del Tribunal de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, escoltar i resoldre, l’octubre vinent, si els actes d’assetjament que denuncia l’examant de Joan Carles I van ser «actes oficials realitzats sota el color de l’autoritat de l’Estat». Els jutges, doncs, hauran d’escoltar i resoldre si l’actual rei emèrit té dret a una «immunitat funcional» (anomenada en llatí ratione materiae) per als fets que descriu la demanda civil de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein entre el 2012 i el juny del 2014, data de la seva abdicació, o no.