Potser només era una casualitat. Però en un líder polític que ha fet de la resiliència la seva marca personal, la camisa blanca que portava aquest dissabte, davant els seus, davant el màxim òrgan de direcció del PSOE, semblava significar més, conduïa inevitablement a fa uns anys. A les primàries del 2014 i el 2017: les que va guanyar ungit pels aparells i les que va guanyar malgrat aquests i contra aquests. El blanc com a símbol de fortalesa, de no donar-se per vençut, de lluitar fins al final. Perquè aquest era el missatge que Pedro Sánchez volia traslladar als seus companys: s’ha de lluitar i aguantar malgrat que el clima sigui advers i afavoreixi, per ara, el PP. O sigui, res de «resignar-se».

El president els havia convocat aquest 23 de juliol al seu comitè federal perquè ratifiquessin reemplaçar el seu nucli de poder en la direcció del partit, però també ell, i els seus companys, van voler girar full aviat per bolcar-se en el combat electoral que és a la cantonada, les municipals i autonòmiques, avantsala d’unes de generals que, a porta tancada, va tornar a situar al desembre. La «prioritat clara», els va dir, són ara mateix els comicis del maig. «Tenim ganes de guanyar, sabem fer-ho, som el partit que ho ha fet moltes vegades. Ho vam fer el 2019 i ho farem el 2023, no en tinc cap dubte», ha proclamat. Ho farem treballant junts, com un equip», va apressar en la seva intervenció en obert, de prop d’una hora.

Però fa falta, va advertir, «posar una marxa més», posar la maquinària a ple rendiment, mobilitzar-se al màxim. No com va passar en les andaluses de fa un mes, venia a dir, les que van encendre totes les alarmes i les que, al cap i a la fi, han provocat tant la convulsió interna com el tomb discursiu a l’esquerra. «Posar una marxa més», va afegir, per afrontar els altres reptes: des dels Pressupostos del 2023 fins a la lluita contra la inflació o la presidència espanyola de la UE. Va reiterar que la recepta per encarar-los és «empatia» –l’«ànima» que trobava a faltar Yolanda Díaz– i «compromís social». El secretari general buscava arengar el PSOE, aixecar-li l’ànim, endollar-lo, però també reconnectar amb els seus votants: «Parlava per tots nosaltres i en nom dels socialistes m’adreço a milions de progressistes, i els proposo que anem a totes». Aquest «a totes» és el mantra del president després de les andaluses. El va estrenar en el debat de la nació i no en va el va repetir aquest dissabte.

«Hem de mossegar el PP»

Al discurs de Sánchez va seguir una vintena d’intervencions. Sense crítiques. Fins i tot gairebé es va ignorar la traumàtica debacle d’Andalusia: la va esmentar la número dos de la federació, Ángeles Férriz, per insistir que falta per analitzar els perquès de la sagnia de vots. Però la proclama del cap sí que va servir per animar el personal, segons manifestaven els membres del comitè a la sortida. La dirigència va sortir «endollada», amb «bon ànim», deien. El president fins i tot va ser més emfàtic en la seva rèplica final, ja sense càmeres: va assegurar que el PSOE només perdia eleccions quan havia assumit que estava derrotat, quan no creia en si mateix. «No em resigno que la dreta governi aquest país», va afirmar. I l’estratègia serà centrar el tret en Alberto Núñez Feijóo, intentar tallar-li les ales. «Hem de mossegar-lo», resumia un dels nous càrrecs.

Sánchez no va voler focalitzar el debat intern en la remodelació de la seva executiva, precipitada per la dimissió d’Adriana Lastra dilluns, tot i que sí que va voler exhibir aquest nou nucli de poder, fent-se escortar a la tarima, abans que el comitè procedís a la ratificació dels nomenaments, per María Jesús Montero, vicesecretària general; Pilar Alegría, portaveu de la cúpula, i, una fila més amunt, Patxi López, portaveu del Congrés. Es va acomiadar fredament dels que surten de la direcció: Lastra, Felipe Sicilia i Héctor Gómez. Els va agrair la «feina feta» i va avançar que continuaran «exercint altres responsabilitats polítiques», que no va precisar.

El president d’Astúries, Adrián Barbón, amic íntim de la ja exnúmero dos, sí la va reivindicar davant els seus companys de manera «molt sentida». Va ser qui més decididament la va acompanyar en el comitè, i no podia sorprendre, com tampoc que el baró canari, Ángel Víctor Torres, elogiés la tasca del tinerfeny Héctor Gómez al Congrés. Igual que Eneko Andueza, líder del PSE, va mostrar el seu entusiasme per l’ascens de Patxi López, i va arrencar l’aplaudiment dels seus companys a l’assegurar que no permetria que la dreta doni «lliçons» a companys amenaçats per ETA durant anys. Els altres intervinents van saludar els canvis i van agrair la tasca dels sortints. Van faltar, això sí, la major part dels presidents autonòmics: Ximo Puig (País Valencià), Javier Lambán (Aragó), María Chivite (Navarra) i Francina Armengol (Balears). Els nomenaments van ser validats pel comitè per assentiment.

«Anem amb tot i a totes»

Però ningú es va recrear amb la reordenació interna, el partit «es dedica poc a llepar-se les ferides», resumia a l’entrada el baró madrileny Juan Lobato. El PSOE sí que es va aturar més en el temps per venir. Un camí «difícil i complex», va reconèixer Sánchez en obert. «Venen corbes», va alertar el castellanomanxec Emiliano García-Page, que va escoltar el líder i va tornar a la seva terra per motius d’agenda. Els socialistes surten més reforçats tant per continuar governant com per fer «política útil» («aquest és el gran cartutx» de Sánchez) i encarar el cicle electoral, va recalcar Salvador Illa, líder del PSC. Igual que Luis Tudanca (Castella i Lleó): el partit està «fort» i el nou escalafó aconseguirà «fer front» a mesos d’«incertesa» i crisi. «S’obre una nova etapa, anem amb tot i a totes», va insistir Lobato.

El PSOE ja es posa en mode campanya. En els discursos i els processos: el comitè també va aprovar el calendari de primàries (a mitjans d’octubre, en una primera tanda, o a mitjans de desembre, en un segon paquet, hauran d’haver sigut escollits tots els candidats autonòmics i municipals). Sánchez, observava un dirigent territorial, vol demostrar que presenta baralla «fins al final». El missatge que també semblava cridar la seva camisa blanca.