Dolores Delgado i les seves circumstàncies

La decisió del canvi de la fiscal general de l’Estat (FGE), Dolores ’Lola’ Delgado així com el seu relleu en la persona d’Álvaro García, fiscal en cap de la secretaria tècnica de la FGE, es va forjar fa més d’un mes. També el seu futur, després d’una pròxima intervenció quirúrgica i la seva recuperació, via el seu nomenament com a fiscal de sala –càrrec pel qual ha treballat, sense èxit, tant com ministra de Justícia com FGE– en un òrgan de nova creació, la Fiscalia de Memòria Democràtica. Dimarts passat 19 de juliol, després d’anunciar-se la seva dimissió, Dolores Delgado va concedir una entrevista al periodista José Manuel Romero, subdirector del diari El País, que li va preguntar: -Hi ha qui diu que vostè ha dimitit ara perquè la puguin nomenar fiscal de sala de la Fiscalia de Memòria Democràtica. -Ho he fet perquè el meu cos està trencat. I si he d’esperar que ningú digui res, mai trobaria temps ni el moment. Ergo, no ha contestat. I no ho ha fet perquè a la tercera va la vençuda. Les dues primeres temptatives de reforma legal (com a ministra de Justícia i des de la FGE) perquè després del cessament els fiscals generals de l’Estat ascendeixin automàticament a la categoria més alta –fiscal de sala del Tribunal Suprem– van fracassar. Només queda doncs que es faci càrrec d’una fiscalia que requereixi ser dirigida per un fiscal de sala. I la Fiscalia de Memòria Democràtica, després d’aprovada la llei, ve de camí, en els pròxims mesos, sent un dels temes que més interessen la fiscal Delgado. Però l’horitzó pròxim no explica per què Dolores Delgado ha fet un pas al costat, facilitat per la seva capacitat per nomenar –pràcticament es pot dir així, nomenar– el seu successor, Álvaro García, l’home que ha portat les regnes de la FGE en el dia a dia durant els dos anys i cinc mesos de la gestió de Delgado. Les peces del tauler es van anar col·locant de manera consecutiva. La renovació del CGPJ i el TC La primera ja estava situada des de fa temps: l’exigència del Partit Popular de la dimissió de Dolores Delgado per acordar la renovació del Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però la «rendibilitat» certa de la dimissió per pavimentar el terreny cap aquest pacte no explica la raó o els motius de fons. Hi ha un fons i diverses derivades. El pacte Govern-PP sobre el CGPJ i la renovació del Tribunal Constitucional, és una de les derivades. En un relat que té interès, el periodista Miguel Hernández apunta al diari digital Fuentes Informadas «la hipòtesi que Delgado només tenia l’opció de renunciar perquè no la ‘pressionessin’ judicialment amb el cas Villarejo i desterrar els dubtes sobre la seva implicació en una de les peces d’aquesta causa judicial». Qualsevol que sigui l’evolució d’aquest procediment, la peça quatre, que implica Villarejo i l’empresari navilier Pérez Maura, i en què s’ha anomenat Delgado i la seva parella, Baltasar Garzón, el millor és que agafi Delgado fora de la FGE. En aquesta peça s’investiguen possibles actes il·lícits en relació amb l’extradició, des de l’Audiència Nacional, d’un exfuncionari del Govern de Guatemala que, al seu torn, era client de l’anomenat bufet Ilocad Baltasar Garzón Abogados. Fonts fiscals consultades assenyalen sobre alguns àudios en què apareixen referències a la llavors fiscal de l’Audiència Nacional, Delgado, que ja des del Ministeri de Justícia, aquesta va manifestar a la Fiscalia Anticorrupció la seva protesta pel fet que no se la considerés «perjudicada» La peça número 4 I ves per on, el 15 de juliol passat, el jutge a càrrec de les gairebé trenta peces del cas Tàndem-Villarejo, va dictar un acte en què es van prorrogar les diligències d’investigació per sis mesos més de la peça número 4, Pit. Però atenció, que després d’enumerar les diligències proposades per la Fiscalia Anticorrupció, com a cosa seva, d’ofici, sense que ningú ho sol·licités, Manuel García Castellón, titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, ofereix a Dolores Delgado personar-se en la peça de Pérez Maura com a «perjudicada» «A més d’aquestes diligències interessades pel fiscal, revisades les actuacions, aquest magistrat entén que dels àudios transcrits apareixen referències explícites per part del senyor Villarejo a una possible participació en els fets investigats en aquesta peça [Pit] de la senyora Dolores Delgado, que avui ostenta el càrrec de Fiscal General de l’Estat i que en aquell moment era fiscal de l’Audiència Nacional, que podrien ser constitutius d’un delicte contra l’honor al tractar-se de manifestacions que per estar vinculades a l’exercici del seu càrrec podria ser susceptible d’encaixar en el tipus de l’article 215.1 del Codi Penal [delicte de calúmnies i injúries]». I afegeix: «Examinades les actuacions s’ha pogut constatar per aquest instructor que no es va fer en el seu moment l’oportú oferiment d’accions a la persona perjudicada a la persona referida en el paràgraf anterior per la qual cosa s’ha de procedir a la citació de la senyora Dolores Delgado en tal condició». ¿Pot el jutge García Castellón haver dictat aquesta interlocutòria que prorroga les diligències tal com demanava la fiscalia i altres parts sense consultar en particular, segons deixa constància, els fiscals sobre l’oferta de personació a Dolores Delgado? Una cosa és que no deixi empremta en la interlocutòria de l’esmentada consulta, però una altra és que no s’hagi fet. Perquè el jutge està dient que s’havia de considerar «perjudicada» Dolores Delgado i oferir-li accions «en el seu moment oportú». «El jutge va consultar amb el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, una qüestió de tanta rellevància ja que com diu la interlocutòria ‘en el seu moment’ els fiscals –Miguel Serrano i Ignacio Stampa– no van qualificar Delgado perjudicada i van decidir que només després d’aprofundir la investigació d’aquesta peça s’adoptarien les mesures amb coneixement de causa. Que aquest gir el faci d’ofici, destacant en primera persona el que fa un jutge que sol consultar-ho gairebé tots amb els fiscals, no és creïble», assenyala a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA una font que coneix molt de prop García Castellón, Luzón i Delgado. «És més, Delgado havia d’estar perfectament informada –i directament– que aquesta resolució estava al caure», afegeix la font. La interlocutòria del juny del 2019 Luzón, per la seva banda, mantenia que Dolores Delgado no tenia relació amb les diligències d’investigació. En la reunió del Consell Fiscal, en què es va tractar el cas Stampa (la no concessió de la plaça fixa a què aspirava a Anticorrupció com a maniobra per treure de la causa el fiscal que havia iniciat les actuacions el 2017), el 27 de novembre del 2021, segons l’acta a què ha tingut accés aquest diari, la llavors «fiscal general de l’Estat pregunta a Luzón si en aquesta causa [Tàndem] i peça [número 4 o Pit] en relació amb la fiscal general de l’Estat hi ha contingut penal i quin és el contingut de la interlocutòria de data 5 de juny del 2019». A continuació «el senyor Luzón manifesta no recordar el contingut de l’esmentada interlocutòria, recorda que el maig del 2019 es va presentar un escrit per part de la fiscalia i que en la mateixa data es va fer una nota de premsa en què explicava l’actuació de la fiscalia i que en aquella nota hi havia un últim paràgraf en què es manifestava que la llavors ministra de Justícia no tenia cap relació amb la investigació». Ja que ara sembla que no és així, que Dolores Delgado tenia alguna relació amb els fets investigats al punt que el jutge d’instrucció descobreix un «forat» (¡de fa tres anys!, és a dir del 2019) i ofereix a Delgado comparèixer en qualitat de «perjudicada»… sense intercanviar cap opinió amb qui coneix la causa, és a dir, els fiscals. I tot això a quatre dies d’anunciar-se la dimissió de la fiscal general de l’Estat. En resum: aquí hi ha elements importants en la «successió» de Dolores Delgado que s’ha cuinat lentament des de fa més d’un mes. El 2018, Dolores Delgado va patir la primera baixa col·lateral del cas Tàndem-Villarejo. Quan ja tenia nomenat el seu número dos, el jutge Fernando Andreu, com a secretari d’estat de Justícia, va haver de renunciar al seu amic. El ministre Fernando Grande-Marlaska, coneixedor de les gravacions de Villarejo amb Andreu, va alertar Pedro Sánchez i el nomenament va quedar en foc d’encenalls. Les gravacions van trigar a aflorar però finalment algunes han sortit a la superfície. ¿Baltasar Garzón, parella de Delgado, serà l’únic que Villarejo no devia gravar en tots aquests anys de vida simbiòtica policial i judicial? Difícil.

Dolores Delgado i les seves circumstàncies

La renúncia de la fiscal general de l’Estat per raons de salut és un moviment en el tauler d’escacs en què hi ha peces claus com la de l’empresari Ángel Pérez Maura i la «rendibilitat» del Govern que s’assegura la renovació del poder judicial

El més llegit