Els jutges de la Cort d’Apel·lacions permeten a l’emèrit apel·lar sobre la seva immunitat mentre era rei d’Espanya fins al 2014

El cas ‘Corinna zu Sayn-Wittgenstein-Sayn & Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó’, com s’anomena la demanda de Corinna, examant de Joan Carles I, serà investigat pel jutge del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les Matthew Nicklin i podria, si no hi ha imponderables o un acord in extremis, acabar en un judici. Aquesta és la principal conclusió de l’audiència que s’ha celebrat aquest dilluns 18 de juliol a la Cort d’Apel·lacions, divisió civil, del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les. Els dos jutges –Nicholas Underhill i Peter Jackson– han donat autorització a la nova defensa de Joan Carles I –el bufet Carter-Ruck– per recórrer a favor de la seva immunitat mentre era rei d’Espanya i cap d’Estat, fins a mitjans de juny del 2014. La sentència del 24 de març Això és el que es dedueix dels tres punts pels quals se l’ha autoritzat recórrer la sentència del 24 de març del jutge Nicklin: un presumpte test equivocat sobre la immunitat funcional (anomenada rationae materia), una crítica a l’orientació donada pel jutge Nicklin en la seva sentència a la demandant per corregir el seu escrit inicial de demanda, i, finalment, el suggeriment del jutge Nicklin que es pot diferir i revisar una «resolució sobre la immunitat» en una fase posterior de la investigació. Els jutges van rebutjar autoritzar el recurs en l’assumpte de la pertinença de Joan Carles I a la Casa Reial de Sa Majestat el Rei Felip VI (royal household immunity), després d’escoltar arguments com el que l’emèrit figura en el lloc web de la Casa Reial, entre d’altres. El fet que visqui a Abu Dhabi i la circumstància que no depèn econòmicament de la Casa Reial –un principi establert en la jurisprudència de la Cort d’Apel·lacions, segons va recordar el jutge Nicklin en la seva sentència– i les circumstàncies que han envoltat el distanciament entre Joan Carles I i Felip VI han contribuït a concloure aquest punt a favor de Corinna. Deliberació de pocs minuts Els jutges es van retirar a intercanviar opinions després d’escoltar els arguments del nou ‘barrister’ –portaveu de la defensa i de l’encarregat de la demandant. I en pocs minuts van tornar per anunciar la seva decisió, que aportaran aquest dijous o divendres per escrit sobre les raons per acceptar els tres punts assenyalats i rebutjar el quart. Joan Carles I ha renunciat al primer punt de la seva estratègia anterior: exigir la immunitat per ser «sobirà» i excap d’Estat d’Espanya. En el tema de la immunitat de Joan Carles I com a membre de la Casa Reial, el ‘barrister’ James Lewis va ser particularment irònic abans d’aconseguir el rebuig dels jutges a autoritzar el recurs. «És clar que tot pot canviar. Senyoria, si rebem una carta del rei d’Espanya Felip VI on ens digui que Joan Carles I forma part de la Casa Reial, això canviaria les coses». Un dels jutges va seguir la ironia: «Aquesta carta no arribarà...», va assenyalar. I, així, entre bromes, la royal household immunity va quedar enrere. Un altre dels assumptes que aquest dilluns va tornar al primer pla és el del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i del seu llavors director, el general Félix Sanz Roldán. La defensa de Joan Carles I afirma amb més claredat ara que en les seves al·legacions anteriors, que Sanz Roldán va actuar en els fets que es descriuen en la demanda de Corinna (que es neguen) «clarament de servei» (plainly on duty). En altres termes, Joan Carles I, en la seva funció oficial com a superior de Sanz Roldán, hauria aconseguit que aquest com a part de la seva funció oficial de director del CNI desenvolupés les activitats en relació amb Corinna. A l’objecció de l’advocat de la demandant en el sentit que els seus actes han sigut personals, és de caràcter privat, un dels jutges va apuntar: «Si el rei i cap d’Estat li ordena al director del servei d’intel·ligència unes activitats, ¿com poden ser aquestes privades? Pinochet i Assange James Lewis, advocat que va aconseguir el 1999 la llum verda dels tribunals britànics per extradir Augusto Pinochet des del Regne Unit i que recentment ha aconseguit l’extradició del periodista Julian Assange (pendent encara d’entrega als Estats Units), va insistir que no tots els actes d’un cap d’Estat són oficials o públics. «No es pot assumir: l’etat c’est moi» (L’Estat soc jo), atribuïda a Lluís IV el rei Sol. Lewis, així mateix, va explicar que el seu client mai ha plantejat que els actes de Sanz Roldán –com li ha atribuït la defensa de Joan Carles I– han sigut comesos en la seva capacitat de funcionari públic. Més aviat com a home molt pròxim i amic personal de Joan Carles I. Actes per «protegir-lo». També ha recordat que si bé la prova no consta en el procediment britànic, Sanz Roldán va declarar en seu judicial com a testimoni –en el judici oral de l’exdirector del CNI contra l’excomissari José Manuel Villarejo– que el servei d’intel·ligència no ha actuat a l’estranger perquè ho té prohibit, tot i que això sí, ell s’entrevistés amb Corinna a Londres, el 5 de maig del 2012, a la seva habitació de The Connaught Hotel. En aquest judici també va prestar declaració en qualitat de testimoni l’actual directora del CNI Esperanza Casteleiro. La defensa de Corinna afirma que l’estratègia de la defensa de Joan Carles I a l’assumir que Sanz Roldán va actuar en la seva funció oficial «és enutjosa per al govern espanyol» El procediment, doncs, seguirà endavant amb l’únic interrogant de si la investigació del jutge Nicklin inclourà o no els fets referits als anys 2012-2014, fins a l’abdicació de Joan Carles I, fet que es dirimirà en la vista de l’apel·lació prevista per al mes d’octubre pròxim. Per tant, la defensa de l’emèrit no ha aconseguit el seu objectiu principal que és aconseguir una autorització per apel·lar en favor de la immunitat per tots els fets. El procediment coneixerà un retard –inevitable, d’altra banda, donada la pausa de les vacances–, però ja es pot concloure, de manera preliminar, que seguirà endavant. I que les proves de Corinna es podran sotmetre a contradicció davant el jutge. «La qüestió tècnica de la immunitat de l’emèrit ha quedat sensiblement reduïda a si els actes efectuats anteriorment a l’abdicació eren dins o fora de la funció pública del seu càrrec. Això pot plantejar una situació compromesa perquè si fos hipotèticament així suposaria admetre que funcionaris de l’Estat van poder cometre actes presumptament delictius al Regne Unit. Per contra, no admetre el caràcter públic de tals accions seria admetre que eren part de l’esfera privada» assenyala després de la vista Josep Gálvez, advocat-‘barrister’ del bufet londinenc Del Canto Chambers «El més rellevant és que ja no es discuteix que la resta de les conductes realitzades després de l’abdicació no tenen cap protecció», emfatitza.

El més llegit