Joan Carles renuncia al seu argument sobre la immunitat per ser «sobirà», per Ernesto Ekaizer

La nova defensa de Joan Carles I ha fet un gir al seu plantejament derrotat per la sentència del 24 de març del jutge Matthew Nicklin: ja no afirma que mereix immunitat davant els actes d’assetjament que denuncia en la seva demanda Corinna zu Sayn-Wittgenstein. L’afirmació taxativa, sense atenuants, d’aquesta sentència, segons la qual si «Joan Carles I entra en una joieria de Londres i roba un anell de diamants no pot, segons la defensa, sotmetre’s a un procediment civil o penal al Regne Unit. Això no pot ser». La sentència tan demolidora sobre la qualitat de «sobirà» i «ex cap d’Estat» ha portat els advocats del bufet Carter-Ruck a canviar l’estratègia. Accepten que Joan Carles I no demana la immunitat per ser sobirà o ex cap d’Estat. Espionatge d’Estat Ara sosté els altres dos punts de la posició inicial: Joan Carles I és membre de la Casa Reial (‘royal household’, en anglès) i els actes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol que denuncia la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein a Londres, Mònaco i Suïssa s’han fet en la condició de servidors de l’Estat del CNI. Els advocats sostenen, per exemple, en relació amb la Casa Reial, que Joan Carles I figura en el lloc web de la Casa de Sa Majestat el Rei, Felip VI. I que l’argument del jutge Nicklin, el 24 de març, que el factor determinant per considerar l’emèrit membre de la Casa Reial és el test que ha plantejat el Tribunal Civil d’Apel·lacions, a saber, la dependència econòmica, en aquest cas de Joan Carles I respecte de la Casa Reial. Els advocats de Corinna afirmen que figurar a la web és irrellevant. Per exemple, assenyalen que mentre els membres de la Casa Reial es veuen obligats a declarar regals a partir de la legislació de transparència del 2020, Joan Carles I no ho ha fet. L’afirmació que el CNI va actuar a l’assetjar presumptament Corinna en les seves funcions d’Estat suposa, per tant, que Joan Carles I està invocant la seva immunitat per ser sota el paraigua de la immunitat del CNI. Ja l’advocat de tribunals Daniel Bethlehem, que també forma part del nou equip de Carter-Ruck, va plantejar en les audiències de desembre que, precisament pel fet que el CNI i els seus servidors i agents –en primer lloc, el seu director de l’època, el general Félix Sanz Roldán– van actuar en la seva condició de funcionaris de l’Estat espanyol, Joan Carles I estaria indefens en el procediment anglès. Perquè Sanz Roldán i altres agents no podrien declarar emparats en la immunitat de l’Estat espanyol. L’argument del CNI Fa tot l’efecte que Joan Carles I, aconsellat per la seva defensa, ha acceptat portar fins al final l’argument sobre el CNI, a saber, que el servei d’intel·ligència va tenir unes actuacions (Corinna els acusa d’entrar als seus domicilis a Suïssa, Mònaco i Londres; intervenir-li els telèfons i els ordinadors, i mantenir seguiments sobre ella, els seus empleats domèstics i els seus empleats en aquest cas). El fet és que això serà seguit amb preocupació per l’actual directora del CNI, Esperanza Castelleiro. ¿Per què? Perquè ella va declarar com a testimoni en el judici oral de la denúncia de Sanz Roldán contra l’excomissari José Manuel Villarejo. I va poder veure que Sanz Roldán –que va perdre el judici– va declarar en qualitat de testimoni que el CNI no podia actuar a l’exterior i que no havia a actuat a Londres en els seguiments a Corinna. Tanmateix, Sanz Roldán va confirmar que va viatjar el 5 de maig dell 2012 per reunir-se amb Corinna a l’hotel The Connaught de Londres, tot i que va dir que el contingut de la seva conversa era matèria secreta.

Joan Carles renuncia al seu argument sobre la immunitat per ser «sobirà», per Ernesto Ekaizer

El nou equip insisteix que l’emèrit és membre de la Casa Reial i que els actes del CNI que denuncia Corinna s’han fet com a actes d’Estat

El més llegit