Les quatre claus del full de ruta de Junts: de l’amenaça de sortir del Govern al blindatge de Laura Borràs

Junts per Catalunya solemnitza aquest cap de setmana a l’Hospitalet de Llobregat l’obertura d’una nova etapa per a les sigles després de l’adeu de Carles Puigdemont. Després que Laura Borràs i Jordi Turull agafessin les regnes de la formació a principis de juny, els militants han debatut quatre ponències que han sigut aprovades aquest diumenge –política, organitzativa, sectorial i municipal– amb més del 90% dels vots per assentar els principis rectors de la força política, amb la mirada posada en el convuls cicle electoral del 2023. Aquestes són les claus del nou full de ruta del partit: Un altre procés La postconvergència assumeix ja errors en l’1-O, tot i que continua apel·lant retòricament al «mandat» del referèndum i a aixecar la declaració d’independència sense fixar terminis. La seva principal aposta és la «confrontació intel·ligent» que defensen com una forma de desgast al poder de l’Estat des de tots els nivells institucionals, també econòmicament. Per aconseguir-ho, consideren que s’ha de posar punt final a la taula de diàleg, ja que segons el seu parer és «perjudicial» per a l’independentisme perquè el «desmobilitza internament i el silencia internacionalment» i perquè «no ha donat cap fruit». Així, es proposen que l’1 d’octubre d’aquest 2022, cinc anys després del referèndum, hi hagi «un punt d’inflexió» per reprendre el pols cap a la independència. La continuïtat del Govern Aferrats que només el xoc amb l’Estat oferirà una nova oportunitat per a la desconnexió, els postconvergents advoquen per acabar com més aviat millor amb el desglaç entre governs. Però xoquen amb la permanència al Consell Executiu, en una coalició capitanejada per Esquerra de la qual amenacen de sortir si la seva auditoria sobre el compliment de l’acord no els satisfà. «En aquest escenari, Junts plantejarà a les bases la possibilitat de seguir o no en el Govern o prendre un altre tipus d’iniciatives adequades a la situació», diu el text, en el qual obren la possibilitat de celebrar una consulta a la militància per decidir-ho. El tancament de files amb Borràs La petició de la fiscalia de 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació per a Borràs per presumptament haver fraccionat 18 contractes durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per afavorir un amic seu augmenta la pressió a la presidenta perquè dimiteixi. Però lluny de tenir en compte aquesta opció, Borràs s’aferra a tots els seus càrrecs i Junts impulsa un procés de reforma dels estatuts per blindar-la. Si bé fins ara els investigats per corrupció eren suspesos de manera automàtica quan tenien data per al judici, la nova ponència preveu eximir els imputats i fins i tot condemnats per aquests delictes si la comissió de garanties considera que hi ha ‘lawfare’ (guerra jurídica). Això suposa que Borràs mantindrà el carnet del partit quan se li obri judici oral, però també si acaba sent condemnada. Els pactes municipals Junts necessita consolidar el seu poder territorial, en el qual ERC arrenca amb avantatge, de cara a les eleccions del 2023. Si bé la ponència municipal deixa clar que apostaran preferentment per pactes amb forces independentistes, la porta queda oberta a reeditar aliances amb partits fora de l’òrbita sobiranista si convé en algun territori, respectant així l’autonomia local, sempre que els permeti aplicar el seu programa electoral. El grau d’exigència augmenta quant a pactes supramunicipals, tenint en compte que Junts governa al costat del PSC la Diputació de Barcelona, i aquí és on recalquen que pactaran, d’ara endavant, «de manera molt prioritària» amb els que acceptin el dret a l’autodeterminació «mentre hi hagi exiliats i represaliats».

Les quatre claus del full de ruta de Junts: de l’amenaça de sortir del Govern al blindatge de Laura Borràs

La postconvergència aposta per pactar «de manera molt prioritària» amb forces independentistes després de les eleccions municipals del 2023

El més llegit