¿Per què el Govern i la Generalitat reprenen ara el diàleg?

No hi ha amalgama més adherent que la que crea la necessitat. Després d’haver-se dinamitat les relacions entre governs pel ‘Catalangate’, tots els actors hi han posat ara de la seva part per reprendre el fil i mirar de treure el que es pugui de la relació entre Govern i Generalitat en aquests sis mesos hàbils que queden de legislatura. Perquè el 2023 és un any multielectoral i, per tant, inhàbil per als afers Estat-Catalunya. El Govern, després de la patacada socialista d’Andalusia, va anar a buscar ERC perquè necessita d’un aliment parlamentari constant i confiable. Convertir cada votació en un Vietnam té profundes conseqüències en forma de desgast. Sobretot si el PP està dalt de tot de l’onada de les enquestes, com és el cas. I, a més, el Govern, sobretot, necessita uns nous Pressupostos Generals de l’Estat (la inflació de dos dígits ha trencat les expectatives). L’Executiu de Pere Aragonès, per la seva banda, després de tres anys d’aposta per la taula de diàleg necessita èxits visibles de què pugui presumir Esquerra en una campanya electoral, amb el risc, si no els aconsegueix, de ser titllada eternament de ‘pagafantes’. I malgrat que Pegasus va portar els republicans a plantejar-se la ruptura de les relacions, el final abrupte de la taula de diàleg no només els hauria deixat amb el cistell buit, sinó que, el que és pitjor, hauria donat la raó als socis i enemics electorals de Junts per Catalunya, paladins sempre de la inutilitat de la taula. Per arribar fins aquí s’havia apartar del camí del diàleg la molesta pedra del ‘Catalangate’. ERC, revestida una altra vegada de la ‘realpolitik’, també com a gest, va rebaixar la seva exigència de conèixer els detalls del seu espionatge. «Per més que cridem, les nostres demandes no es compliran», va assenyalar a aquest diari la secretària general d’ERC, Marta Rovira, diumenge. Així que després de rebaixar l’exigència sobre la informació, el mínim amb què salvar l’expedient era l’obtenció de garanties que no hi tornarà a haver un espionatge a l’independentisme, i al president, per part de l’Estat. És a dir, l’anomenat acord metodològic entre la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños, que aquest divendres han sancionat també els dos líders. El possibilisme d’ERC Obtingudes aquestes, el diàleg es reinicia. A contrarellotge. Un altre gest possibilista d’ERC, que facilita l’entesa, és que dels dos grans ítems amb què la part catalana va al fòrum de diàleg, autodeterminació i amnistia, a curt, per aquest esprint, el Govern català prioritza la segona. Bé, ni això perquè saben que és impossible una llei d’amnistia. Però els esforços per aconseguir alguna cosa passen per l’obtenció de mesures ‘antirepressives’ per part del Govern central. Això és el que, des de ja fa setmanes, es debat lluny dels focus i, fins i tot, en escenaris insospitats. Fonts del Govern català, per posar aigua al vi, adverteixen, tanmateix, que la reforma del delicte de sedició queda, de moment, «fora de l’abast» immediat. Els PGE i la taula de diàleg, per tant, entrecreuaran els seus camins. La bona marxa de la segona facilitarà o dificultara els primers.

¿Per què el Govern i la Generalitat reprenen ara el diàleg?

Després d’estar a punt de trencar relacions pel ‘Catalangate’, ERC retorna a la ‘realpolitik’ per tal de rendibilitzar la seva aposta de tres anys per la taula de diàleg

La patacada a Andalusia obliga Sánchez a anar a buscar els republicans per tractar que el que queda de legislatura no sigui una lenta agonia

El més llegit