La nova Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha pres aquest dijous possessió del càrrec a l’auditori del Parlament advocant per la «desjudicialització», el diàleg i la justícia restaurativa. Giménez-Salinas s’ha convertit en la primera dona a assumir aquest càrrec –la quarta persona després de la recuperació d’aquesta figura amb la democràcia– i ho ha fet amb un clar al·legat feminista davant els membres de la Mesa del Parlament i d’un auditori ple de convidats, entre ells, la presidenta de la Cambra, Laura Borràs; el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el Síndic de Greuges anterior, Rafael Ribó, i el Defensor del Poble, Àngel Gabilondo.
Giménez-Salinas va ser elegida pel ple el 30 de juny a proposta del PSC, ERC i Junts amb 91 vots a favor i 39 en contra, superant la majoria necessària de tres cinquenes parts de la Cambra. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, va ser vocal del Consell General del Poder Judicial i rectora de la Universitat Ramon Llull.
Conscient de la majoria per a la seva elecció, ha promès actuar «amb rectitud i imparcialitat» i ha apostat per desjudicialitzar els conflictes «amb la modificació de determinats delictes adaptant-los al context europeu» i afavorint les «sortides pactades». «No soc ingènua. Tinc confiança en el diàleg, en el pacte i la Justícia ha de ser sempre, sobretot la penal, l’últim recurs», ha afegit.
Giménez-Salinas ha repassat la seva trajectòria, amb sotracs per ser dona en un món fabricat per i per a homes, disposada a donar «protecció social» als que la requereixin. Així, ha aclarit que es guiarà per la justícia restaurativa perquè la justícia penal està «obsoleta» i requereix un canvi: «El dret a castigar... La meva pregunta és, ¿on és el dret a perdonar i a ser perdonat?», s’ha preguntat, per reblar que la seva aposta passa per la reinserció i per models «menys repressius, més ètics i més eficaços» que la presó, «que sembla un reducte del passat al segle XXI», com ho són els tractaments en llibertat, els centres de dia i el control telemàtic, ha dit. «Potser no farem el canvi per raons humanitàries, sinó per raons econòmiques, però el canvi ha d’arribar», ha etzibat.
També ha exhibit la seva disposició a col·laborar amb el Defensor del Poble des del «respecte i la confiança mútua». El seu mandat serà de sis anys i no podrà ser reelegida.
La presidenta del Parlament, encarregada de l’obertura i la clausura de l’acte, ha assegurat que «la falta d’empatia i d’empara, en els moments de màxima dificultat, és la més gran mostra d’inhumanitat en un terreny personal i d’indiferència en un terreny institucional», i ha defensat que «la pitjor forma de la injustícia és la justícia simulada», en una velada al·lusió a la seva causa judicial pocs minuts després que es conegués que la fiscalia li demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació per presumptament haver fraccionat contractes durant la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).