Debat sobre l’estat de la nació

El Govern central creu que atraurà la classe mitjana i el PP, que deixa lliure el centre

La Moncloa defensa que Sánchez s’ha adreçat a la «majoria social» i que la rebaixa de la gasolina i la gratuïtat dels abonaments de Rodalies i mitja distància ajuda les famílies

Epi_rc_es

L’espectacle començarà formalment al setembre. Però el Congrés dels Diputats va viure aquest dimarts l’assaig general dels 16 mesos frenètics que s’estrenaran després de l’estiu, amb unes eleccions autonòmiques i municipals pel mig i el colofó de les generals. En tot just un parell de mesos, el Govern i el PP se submergiran en aquest curs polític decisiu, definitiu, per a Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo. I en el debat de l’estat de la nació han començat a temptejar-se, a intuir amb quines cartes jugarà cadascú durant aquest temps. Per ara ni els uns i els altres reconeixen la vàlua del seu adversari. El balanç que fan d’aquesta important situació parlamentària es limita a una enumeració d’errors del contrari. Ni es temen ni es respecten. Almenys de moment.

Però tots dos hauran de convèncer els espanyols que el seu projecte és el millor, el més adequat, en un moment, a més, de molta incertesa, que s’accentuarà si la guerra a Ucraïna persisteix i Vladímir Putin decideix tallar l’aixeta del gas a Europa. A les files socialistes defensen que el president ha fet un exercici de «realitat» i que amb mesures com l’impost a la banca, a les energètiques i la gratuïtat dels abonaments dels transports de Rodalies i de Renfe de mitjana distancia i la pujada de la gasolina, que s’acumulen a d’altres com la bonificació de la gasolina, s’ha dirigit a «la majoria social», fonamentalment a les classes mitjanes i treballadora, des d’una perspectiva progressista.

Al PP esmenen totalment aquesta lectura. No ha pres cap decisió, afirmen, que canviï la vida de la gent corrent i de les famílies, el seu discurs s’ha «podemitzat» i «recorda Pablo Iglesias». La seva conclusió: «A Feijóo li ha deixat lliure tot el centre». Ha aprofundit en el seu missatge «contra els poderosos», prossegueixen, amb referència als impostos de nova creació sobre els beneficis extraordinaris de la banca i les empreses energètiques. «No hi ha una sola mesura per a la classe mitjana, només vol recaptar», assenyalen. «Si volgués alleujar l’economia familiar rebaixaria l’IRPF». La conclusió del debat, esgrimeix una altra font del partit, és que Sánchez fa anuncis que «fan caure la borsa».

A la Moncloa, en canvi, creuen que el PP no ha presentat una alternativa de govern ni ha fet alguna proposta seriosa. Fonts d’Economia apunten que llancen idees «alegrement», com la insistència en la baixada d’impostos, sense tenir en compte el cost real dels plans de xoc contra les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna. L’impacte dels successius decrets anticrisi de 15.000 milions d’euros fins a finals d’any, expliquen. «Se segueix al minut» l’impacte de la inflació en l’economia, i en funció d’això s’actua.

«No només l’agafen els rojos»

I per descomptat, des del Govern s’impugna que les seves mesures no afectin la classe mitjana. «A mi la gasolina me la paguen», afirma una font de la Moncloa. I deu ser, prossegueix, que a ells la gratuïtat dels abonaments de tren no els afecta, que «només agafen el transport públic els rojos». El que han d’aclarir, indica una altra persona de l’Executiu, és quina és la seva postura sobre l’impost a les elèctriques i els bancs, que es regularà a través d’una proposició de llei que el PSOE i Unides Podem presentaran conjuntament al Congrés. La postura sobre aquestes noves figures impositives és una pregunta que Sánchez va fer reiteradament al PP al mateix hemicicle. Segons el president, el PP a qui defensa és «a un 5% de privilegiats davant el 95% que suposa la classe mitjana i treballadora».

La batalla per atraure aquest espectre social, per captar aquest vot, va quedar aquest dimarts perfectament dibuixada a la Cambra. Les solucions que ofereixi el Govern o que plantegi el PP decantaran probablement les eleccions. Segons el resum particular que en va fer el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, «el que diem aquí sona per la megafonia del club del gurmet, mentre la gent camina pels congelats del súper». «Vet aquí el drama».

La pugna pel centre

Però encara conscients que ells parlaven i la vida seguia fora del Congrés com si res, amb el mateix trànsit i la mateixa calor, els socialistes van celebrar com una gran victòria la primera jornada del debat. No tenen cap sensació d’haver perdut el centre, malgrat reconèixer que han apostat per mesures «ideològiques» amb els nous impostos. La impressió al PSOE és que Sánchez es va imposar amb claredat al PP i va monopolitzar tot l’impacte amb els seus anuncis des de primera hora. A més, els socialistes veuen un president «més pròxim», que ha mirat de «posar-se al lloc de la gent».

Els populars repliquen que partia amb cert avantatge perquè s’enfrontava a la número dos de Feijóo, Cuca Gamarra, secretària general del PP i portaveu parlamentària. I tot i així es va comportar de manera «descortesa», declaren, al citar-lo diverses vegades en la seva intervenció, «sabent que no pot parlar». En el PSOE, el retret unànime al PP va ser que hagi tornat a treure el tema d’ETA. «Quan porten el terrorisme a col·lació és que tenen poc a aportar», remarquen a la Moncloa.