Estat de la nació: espurnes d’un debat electritzant

Segons la previsió que, flanquejada per periodistes, feia la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, «per al setembre, com a molt tard l’octubre», es discutiran a les Corts els impostos extra sobre els guanys milimilionaris que estan obtenint la banca i les elèctriques. O sigui, a la tardor serà la tramitació de la cosa. Aquesta mesura fiscal és el gran assumpte del reprès debat sobre l’estat de la nació; l’anunci de Pedro Sánchez que ha trepidat a les borses, com si en aquesta inquietant conjuntura fos imminent la seva aplicació (i no ho és); el mascaró de proa amb el qual l’Executiu navegarà a babord d’aquí a les eleccions... Tot això és la cosa, però encara no té nom la cosa. El nom de la cosa, ja que no és un increment de l’impost de societats, potser arriba al BOE com a impost extraordinari sobre els beneficis extraordinaris. En l’entorn del president del Govern admetien després de la sessió matinal, entre grupet i grupet del pati del Congrés, que el gravamen «encara no està batejat», i no aposten per si portarà l’adjectiu «extraordinari» o el més aclaratiu «temporal». Però l’impost sense nom és el gran assumpte d’una jornada que es va despertar amb el quilowatt/hora a 201,6 euros, i en la qual l’oposició popular ha contestat les gràfiques sobre inflació que va portar Sánchez mostrant a l’hemicicle fotocòpies de factures de la llum, una d’aquestes de 18.000 euros esclatant contra els comptes d’una pime. Observava des de dalt, com a esfinx institucional, Meritxell Batet, presidenta d’una cambra la factura de la llum del 2021 de la qual, 1.750.000 euros, s’acostarà molt probablement als tres milions quan acabi el 2022. Llaços blaus Ha tractat el debat sobre coses de menjar i l’origen moscovita de la seva carestia, en una jornada en què els botiguers exposen a les seves lleixes el quilo de cigrons a 2,39 i a 1,29 el de síndria. Però, per ser el dia que és, 12 de juliol, el debat de preus i inflació no podia venir sense amaniment sentimental de memòries; dos: la de les fosses del franquisme, esgrimida per Sánchez, i la dels assassinats pel terrorisme, revifada pel PP. Ja podia endevinar-se a mig dia, quan arribaven a la Cambra baixa els seus dos principals grups amb la seva gent diferenciada per l’ornament al trau esquerre de la solapa: el pin rodó de l’Agenda 20/30 en el costat governamental, i en el popular el recuperat llaç blau del segrest de Julio Iglesias Zamora, esdevingut després en símbol de les víctimes d’ETA. Tanta càrrega de simbolisme estàtic portava l’ambient dels populars, que la portaveu Cuca Gamarra ha iniciat la seva intervenció cedint un minut al record d’aquests morts. L’ha renyat la presidenta Batet demanant-li «lleialtat al procediment», o sigui, que pacti a la taula l’organització d’homenatges. I després li ha concedit Sánchez la seva contestació més irada del dia: «Els que realment han utilitzat amb finalitats espúries el dolor de les víctimes del terrorisme han sigut els dirigents del Partit Popular». Dreta i esquerra s’han embrancat una vegada més al voltant d’ETA. Per posar-li context a l’assumpte, apunti’s que la picabaralla ha tingut lloc a les cinc i deu de la tarda, a la mateixa hora que, fa just 25 anys, arribava a l’Hospital Nostra Senyora d’Aránzazu de Sant Sebastià el cos agonitzant de Miguel Ángel Blanco, tirotejat per Txapote en un llloc de Lasarte. De mascles i femelles alfa De mascles i femelles alfaAl terme de la picabaralla, un diputat popular de la part alta del grup ha increpat Sánchez: «Fas pena, tio». I aquesta ha sigut de les poques vegades que s’ha notat un to aspre en els escons de l’oposició, un to almenys com el dels temps de Pablo Casado. De fet, el discurs matinal del president ha sigut escoltat pels populars amb tot just murmuris, com si el gallec Núñez Feijóo hagués receptat als seus seguidors una càpsula de Lexatín en l’esmorzar. Es veia a l’hemicicle una nova etapa en les formes, però no deixava de ser estrany, inèdit, en un debat d’aquesta envergadura que el líder de l’oposició, mut aquest dia, s’hagi aixecat diverses vegades per deixar pas a la seva segona al comandament perquè pugi al faristol i parli. No ha faltat una veu popular que pels passadissos explicava als periodistes que, callant, ha evitat Feijóo el paper «de mascle alfa». I sent mut Feijóo, la primera vegada que la portaveu popular, Cuca Gamarra, ha pres la paraula no ha sigut al faristol del Congrés, sinó davant els mitjans abans de l’hora del menjar. Les seves dues idees força van tranquil·litzar la Moncloa: una, que el problema és Sánchez; i dos, que Sánchez no ha fet cap proposta. Abans de sortir a menjar la comitiva presidencial amb la seva pompa i circumstància d’audis i furgons de seguici i seguretat, va estar la gent de Sánchez a la sala de Govern del Congrés sentint la intervenció de Gamarra, i a l’acabar, va sortir un dels seus assessors al sol inclement del pati traient-li importància: «Bé, ha sigut tòpic rere tòpic; cap sorpresa». Economia real El pare Ángel, cap de la missió caritativa Mensajeros de la Paz, va intercanviar unes paraules amb Sánchez al sortir, agafant-se tots dos els avantbraços. Abans, a la tribuna de convidats, el capellà es va posar la mà a la barbeta en posat reflexiu, en gest similiar i simultani al del secretari general de Comissions Obreres, Unai Sordo, quan el president anunciava el doble impost contra les entitats més milionàries. Dos representants de l’economia real prenent nota de les explicacions de la inflació basades en la guerra de l’exportador d’hidrocarburs més gran contra l’exportador de blat més gran. Després d’explicar-ho Sánchez amb xifres, s’ha adornat literàriament per defensar la gestió de la pandèmia: «Els nostres carrers són plens de vida i les mascaretes amb prou feines cobreixen ja els nostres somriures». Però Gamarra li ha castigat el fetge al·ludint a una ciutadania obligada a posposar el canvi de les rodes del cotxe, retallar les vacances i apagar l’aire condicionat. «Senyor Sánchez, vostè ens surt molt car als espanyols», ha resumit, revelant potser un futur eslògan de campanya electoral. Per al portaveu del PDeCAT en el Congrés, Ferran Bel, aquesta campanya va començar aquest dimarts, i es farà llarga. Bel s’ha lamentat que l’única al·lusió a Catalunya en tot el discurs presidencial ha durat tot just vuit segons, lapse, ja se sap, de referència per a algunes coses catalanes. Parlava Bel en aquesta oportunitat intertelenotícies que al faristol de premsa tenen els grups petits. D’un d’aquests és el nacionalista gallec Néstor Rego. Poc abans que el debat s’incendiés a la tarda, baixava a la terra amb lògica perifèrica un altre dels grans anuncis del dia, el de la bonificació del bitllet de tren de Rodalies, assumpte tan urbà, tan d’àrees metropolitanes. «¿Saben quants gallecs podran beneficiar-se de la mesura?», preguntava, i es va contestar fent un cercle amb l’índex i el polze: «Zero».

Estat de la nació: espurnes d’un debat electritzant

Els preus de l’energia, la pujada dels productes bàsics, ETA i la memòria, munició en l’intercanvi de retrets entre Sánchez i la dreta

El més llegit