La fiscalia demanarà presó per a Laura Borràs per falsedat, però l’eximirà de malversació i frau

La fiscalia sol·licitarà una pena de presó per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. En concret, l’acusarà d’un delicte de prevaricació (que comporta de 9 a 15 anys d’inhabilitació) i altre de falsedat documental (que oscil·la entre 3 i 6 anys de presó i inhabilitació), tots dos continuats, per haver manipulat suposadament contractes de serveis quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per afavorir un amic, Isaías Herrero, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. Tanmateix, el ministeri públic rebutja que hi hagi prou indicis per imputar-li els delictes de frau administratiu i malversació de fons públics, com apuntava el jutge d’instrucció, cosa que hauria comportat un augment considerable de la petició de presó per a la també presidenta de Junts. En l’escrit d’acusació de la fiscalia també figurarà l’amic de Borràs que es va veure presumptament beneficiat d’aquestes maniobres, així com un altre d’implicat en la trama, Andreu P. M.. La qualificació ha de ser entregada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha portat a terme la investigació al ser aforada Borràs per la seva condició de diputada. L’assumpte es va iniciar al Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona, va viatjar al Tribunal Suprem quan la dirigent de Junts va ser elegida diputada en el Congrés i va tornar a la capital catalana quan va obtenir escó en el Parlament, però en aquest cas al TSJC, on se celebrarà el judici. Abús de funcions El 29 de juny passat, el jutge d’instrucció del TSJC Jordi Seguí va donar per conclosa la investigació a Borràs i tres imputats més (un exclòs per la fiscalia) pels presumptes delictes de prevaricació, frau, falsedat documental i malversació de fons públics. El magistrat va oferir 10 dies a la fiscalia per presentar el seu escrit d’acusació, que acaben aquesta setmana, després de concloure que la presidenta del Parlament «va abusar de les seves funcions» al capdavant de l’ILC i va acordar amb el seu amic Herrero, entre el 2013 i el 2017, el fraccionament i adjudicació irregular de 18 contractes menors per 330.442 euros (es van pagar, al final, 309.176 euros). El magistrat afirmava que Borràs presumptament «va dictar resolucions injustes a l’aprovar les adjudicacions d’aquests contractes» menors sota sospita, «amb plena consciència» que la seva concessió «entraven en contradicció amb les exigències de la legislació reguladora» del sector públic. L’acusació pública incidia que es va ometre un concurs per a «únicament afavorir els interessos» del seu amic i «en detriment de la defensa dels interessos generals». Aquesta conducta suposadament s’enquadraria en el delicte de prevaricació. Respecte a la falsedat documental, el jutge recalcava que els «indicis acumulats en la instrucció» mostraven la «confecció i posterior presentació» per part d’Herrero de pressupostos atribuïts a persones i entitats que han negat la seva intervenció en aquests, així com en la «realitat» de l’oferta que es reflectia en cada un d’ells. L’«elaboració dels pressupostos», incidia, obeïa al propòsit d’aquest acusat i de Borràs «de simular una concurrència d’ofertes als expedients de contractació dels serveis relatius» a la pàgina web de l’ILC. La malversació Malgrat que la fiscalia no l’acusarà pel delicte de malversació de fons, el jutge va detallar en la seva interlocutòria que al tractar-se l’ILC d’un «ens autònom de naturalesa administrativa», i sent Borràs la responsable de la contractació, havia quedat acreditat «indiciàriament» que la liquidació dels 18 contractes presumptament manipulats havien «comportat un perjudici als cabals públics», ja que la determinació de l’import de cada un i les factures «aconseguien criteris arbitraris», i, a més, «s’havia de carregar les despeses i comissions que percebien les cooperatives a les quals s’havia associat Isaías Herrero i que figuraven com a adjudicatàries formals a la major part dels contractes». En el supòsit que la fiscalia hagués atribuït el delicte de malversació a Borràs, la pena de presó que s’hagués sol·licitat hauria sigut més gran. El Codi Penal castiga aquest delicte amb una condemna de 2 a 6 anys de presó, més inhabilitació per a càrrec o ocupació pública. L’altra infracció penal que no recollirà l’acusació pública és la de frau administratiu, que comporta una pena de 2 a 6 anys de presó i inhabilitació. La dirigent de Junts sempre ha defensat la seva innocència i ha atribuït el procés contra ella a la repressió contra l’independentisme.

La fiscalia demanarà presó per a Laura Borràs per falsedat, però l’eximirà de malversació i frau

El ministeri públic sol·licita de 3 a 6 anys de presó per a la presidenta del Parlament i inhabilitació

El més llegit