Un advocat relacionat amb el golf Pèrsic dissenya el pla per presentar la immunitat del rei Joan Carles davant el Tribunal britànic

Sorpresa, sorpresa. La malaltia d’un dels dos jutges que sentiran la sol·licitud de permís de Joan Carles I per apel·lar la sentència del 24 de març –que va rebutjar la seva pretesa immunitat davant el presumpte assetjament que denuncia la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein– ha provocat aquest dilluns l’ajornament de l’audiència, previsiblement fins dilluns vinent, 18 de juliol, a les 14.00 hores de Londres (15.00 hora peninsular espanyola). Els dos jutges a càrrec són Nicholas Underhill, vicepresident del Tribunal d’Apel·lacions, Divisió Civil, i Peter Jackson. Però hi ha una altra sorpresa de fons: Joan Carles I s’ha desprès, a meitat de la guerra judicial amb Corinna, del bufet Clifford Chance, que ja va perdre la primera batalla, la de la immunitat, en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, arran de la sentència del jutge Matthew Nicklin, que ara es pretén recórrer. El nou bufet escollit, segons va revelar la revista londinenca ‘The Lawyer’, és Carter-Ruck i, segons la publicació, l’advocat que es responsabilitza de portar el cas és Guy Martin, responsable del departament internacional de la firma i molt pròxim al seu fundador, Peter Carter-Ruck. Si es compara amb el megabufet internacional Clifford Chance, es tracta de l’elecció d’un bufet més petit, «especialitzat en casos sensibles», en els camps de la «gestió reputacional, mitjans de comunicació, dret internacional i resolució de disputes comercials», assumptes en els quals destaca la presència de personalitats diplomàtiques. I també en difamació, un dels aspectes del cas de Corinna versus Joan Carles I. Sensibilitat política Carter-Ruck es presenta com un bufet «particularment bo per portar casos que impliquen sensibilitat política i geopolítica, cosa que ve de l’intens treball que realitza en el sector diplomàtic en el qual està especialment situat». Guy Martin, l’advocat que coordinarà la defensa de Joan Carles I, per la seva banda, té una trajectòria com a advocat en països del golf Pèrsic. Entre els seus principals clients es compten l’estat de Qatar, situat a la petita península de Qatar, a l’est de la península aràbiga, on té una sola frontera terrestre pel sud, amb l’Aràbia Saudita, i diverses institucions de l’esmentat país. Així mateix, assessora legalment el xeic Yassin Abdullah Kadi, l’empresari multimilionari saudita famós per haver freqüentat Ossama bin Laden en els primers anys vuitanta, quan el que seria més tard el cervell de l’atac a les Torres Bessones el 2001 rebia suport dels Estats Units per acabar amb el poder de l’antiga URSS a l’Afganistan. Segons va explicar aquest dilluns 11 de juliol a EL PERIÓDICO Lawrence Northmore-Ball, associat principal del bufet, «sa Majestat el rei Joan Carles ara està representat per Carter-Ruck, així com pels ‘barristers’ Timothy Otty, Sir Daniel Bethlehem, la professora Philippa Webb i Paul Luckurst». Fonts jurídiques consultades a Londres van expressar la seva sorpresa per aquest «canvi de cavall a meitat del riu». Amb tot, Carter-Ruck comptarà amb dos membres rellevants que havia contractat Clifford Chance i l’estratègia dels quals va portar a una derrota –la immunitat– que ja li ha exigit l’emèrit dipositar costes per l’equivalent de 271.000 euros: el ‘barrister’ Daniel Bethlehem i la professora de Dret Públic Internacional al King’s College de Londres, Philippa Webb. «Noves evidències» ¿Quins canvis suposarà el relleu de Clifford Chance per Carter-Ruck? En la seva presentació de la sol·licitud de permís per apel·lar, els advocats parlen de «noves evidències». Però fonts jurídiques consultades assenyalen que pot tractar-se d’un reenfocament en els arguments de la immunitat, donat el rebuig taxatiu del jutge Nicklin al concepte d’immunitat sobirana que va esgrimir Bethlehem en la seva primera defensa de Joan Carles I, i que va fer que el jutge subratllés que, si bé l’emèrit és membre de la família reial espanyola, això no el converteix en membre de la Casa de sa Majestat el Rei Felip VI (‘royal household’). Precisament, sostenia Nicklin perquè segons la Cort d’Apel·lacions un aspecte central d’aquesta pertinença és la dependència econòmica. Que Joan Carles I no té. El fet que l’emèrit ni tan sols va poder pernoctar durant la seva visita a Espanya el maig passat una sola nit al palau de la Zarzuela reforça els arguments del jutge Nicklin. Si s’exclou, doncs, la immunitat sobirana –Joan Carles I no és sobirà des de la seva abdicació ja que l’únic sobirà, segons el jutge, és Felip VI– i la pertinença a la Casa Reial, ¿què queda per defensar la immunitat que el jutge va anomenar «funcional» (‘rationae materia’)? Una cosa que ja Daniel Bethlehem va desenvolupar a la part final de la seva exposició a les audiències del 6 i 7 de desembre del 2021. La clau de la immunitat Es tracta de la immunitat d’Estat que, segons Bethlehem, «cobriria als funcionaris de l’Estat espanyol la conducta dels quals és impugnada per la demanda directament o indirectament, en especial la immunitat de prestar declaració i les conseqüències per a Sa Majestat [Joan Carles I] per exercir una defensa apropiada en el cas que els tribunals rebutgin la immunitat personal i funcional». En altres paraules: el Centre Nacional d’Intel·ligència dirigit pel general Félix Sanz Roldán va actuar en la seva capacitat oficial. Tant el jutge Nicklin com ara els advocats de Corinna afirmen que Sanz Roldán va cometre presumptes actes d’assetjament en la seva capacitat personal –no oficial– en col·laboració amb Joan Carles I, a Londres, Mònaco i Suïssa. Però fins i tot encara que fossin actes oficials, no estarien coberts per la immunitat. «La defensa de Joan Carles I no ha aportat proves en suport que les accions que es denuncien han sigut actes patrocinats per l’Estat o que el general Félix Sanz Roldán actuava en la seva funció pública. Si aquest fos el cas, els advocats de la demandant deixaran clar en la seva demanda que Sanz Roldán va actuar en la seva condició privada en els fets que se li imputen. I si aquests actes de presumpte assetjament tenen l’aparença de ser realitzats en exercici de la seva funció pública (desplegar agents operatius a Londres) llavors aquests actes no són immunes quan tenen lloc fora d’Espanya». A tot això, hi ha preguntes elementals: ¿a quant ascendeixen les despeses d’advocats i tribunals a Londres? ¿D’on surten els diners per pagar?

Un advocat relacionat amb el golf Pèrsic dissenya el pla per presentar la immunitat del rei Joan Carles davant el Tribunal britànic

L’audiència va ser ajornada aquest dilluns per malaltia d’un jutge i està pendent de convocar per al 18 de juliol, mantenint-se la decisió de difondre-la per YouTube

El més llegit