Així va ser la investigació dels Mossos que Laura Borràs titlla de «prospectiva»

La investigació contra l’actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va començar sent un cas de tràfic de drogues i falsificació de moneda que els Mossos d’Esquadra van instruir contra Isaías Herrero, l’amic que s’hauria beneficiat dels contractes públics que la política presumptament li va entregar a dit. L’amistat de Borràs i Herrero és antiga. Herrero havia guanyat certàmens de literatura digital amb un jurat que presidia Borràs, que el va introduir en el seu cercle de treball acadèmic, donant-li hores lectives en un màster de la Universitat de Barcelona (UB) que dirigia o entregant-li contractes suposadament a dit mentre va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Però a finals del 2017, Herrero va entrar en el punt de mira dels Mossos d’Esquadra. Droga sintètica i bitllets falsos Segons les fonts policials i judicials consultades per EL PERIÓDICO, els esdeveniments van tenir lloc de la següent manera: Herrero, capaç de moure’s en la ‘dark web’ –la zona d’internet a què no accedeixen navegadors com Google–, comprava drogues sintètiques i bitllets d’euro falsos, que després venia pel seu compte. Per fer-ho, disposava d’un apartat de correus a la població de Castellbell i el Vilar (Bages). Però un dels enviaments de bitllets falsos va acabar a la bústia equivocada. El seu receptor, una dona, va obrir el paquet i va descobrir els bitllets. Després de superar l’estupefacció inicial, va avisar els Mossos, que van deduir que el receptor era Herrero i van començar a investigar-lo per un delicte de falsificació de moneda. La trucada Les diligències judicials contra Herrero es van incoar en un jutjat de Manresa. I els Mossos van obtenir permís per punxar el telèfon de Herrero. Així van escoltar una trucada de Herrero en què s’expressava en els següents termes: «Amb la Borràs, amb la cap, jo facturo uns ‘trapis’». I una altra, entre Herrero i Borràs, en què la política l’apressava a entregar documentació a l’ILC. Els investigadors van informar el jutjat de Manresa. Aquest jutjat es va quedar amb la investigació d’Herrero i va enviar la segona causa, per contractes irregulars amb l’ILC, al jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona, ja que la seu de la institució és a la capital catalana. La titular del jutjat número 9, per investigar en què consistien els supòsits ‘trapis’ d’Herrero i Borràs, va ordenar l’entrada dels investigadors dels Mossos a la seu de la Institució de les Lletres Catalanes (ILP), a les oficines de la Universitat de Barcelona (UB), al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i també a casa d’Herrero. El dia que es va activar l’operació, Borràs ja havia deixat de ser directora de l’ILP. Des del juny del 2018 estava en el Govern de Quim Torra com a consellera de Cultura. L’operació SER Catalunya va informar de l’entrada dels Mossos al CTTI i també que es tractaria d’una investigació vinculada a Borràs. I Borràs va preguntar a Miquel Buch, llavors conseller d’Interior, en una reunió de Govern, si l’estaven investigant. Borràs va aparèixer en diversos mitjans de comunicació per explicar que Buch li havia dit que no estava sent investigada. Poc després, tanmateix, va haver de tornar a aparèixer per rectificar. El conflicte no era menor: al tractar-se d’una investigació judicialitzada i secreta, si Buch n’havia revelat detalls, podia haver comès un delicte. La jutge, després de l’embolic, va entregar el cas a la Guàrdia Civil. Com que fins aquest punt no consten informes dels Mossos en què Borràs aparegui com a investigada, la seva defensa, exercida per Gonzalo Boye, afirma que la policia catalana va concloure que Borràs no havia comès cap delicte i que la causa contra la seva clienta la va armar la justícia espanyola «prospectivament». Les investigacions prospectives estan prohibides perquè signifiquen investigar un sospitós sense indicis. Però els Mossos no havien conclòs res sobre Borràs perquè encara no havien començat a investigar-la formalment. I no van poder fer-ho: la jutge de Barcelona els va apartar de la causa just quan estaven a punt de descobrir la seva presumpta implicació en la trama d’Herrero. Els correus Les entrades que van fer els Mossos no van trobar res a la UB, a l’ILP, ni al CTTI perquè Borràs utilitzava el seu correu electrònic personal de Gmail per comunicar-se amb Herrero. Però els investigadors catalans sí que van trobar els correus de Borràs a l’explorar l’ordinador d’Herrero. En aquests correus, suposadament, es va començar a acreditar que Borràs i Herrero actuaven de «comú acord per defraudar l’esmentada institució (ILC) mitjançant el fraccionament il·legal dels contractes i la falsificació dels pressupostos presentats en cada un dels expedients, simulant la participació de terceres persones independents. (…) La finalitat última d’aquestes operacions va ser beneficiar els interessos d’Herrero, causant amb això un clar perjudici a l’erari públic». Mentre s’armava formalment la causa judicial contra Borràs –que la Guàrdia Civil va completar revisant 18 expedients de l’ILC firmats per Borràs entre el 2013 i el 2018, seguint els diners dels pagaments de l’ILC a Herrero o prenent declaració a diversos testimonis–, la política va deixar de ser consellera per convertir-se en diputada al Congrés dels Diputats, el maig del 2019. I atesa la seva nova condició d’aforada, va ser el Tribunal Suprem l’òrgan que la va poder investigar formalment. El jutge del màxim òrgan judicial va voler que els Mossos tornessin a la investigació. La causa judicial contra Borràs ha acabat finalment el seu periple judicial en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè Borràs va deixar de ser diputada al Congrés per convertir-se en presidenta del Parlament el juny del 2021. Els investigadors dels Mossos, que van començar a investigar Borràs seguint Herrero, també han sigut els responsables de portar a terme les últimes investigacions.

Així va ser la investigació dels Mossos que Laura Borràs titlla de «prospectiva»

El seguiment a un presumpte traficant va armar la causa judicial contra la presidenta del Parlament

El més llegit