Félix Bolaños: «Sánchez anunciarà dimarts noves mesures econòmiques»

Per Félix Bolaños (Madrid, 1975) passa tota l’acció del Govern. Amb galons, des de fa just un any, quan Pedro Sánchez el va ascendir a ministre de la Presidència. Però ja des d’abans, des del juny del 2018, i des d’un càrrec més discret, el de secretari general a la Moncloa, era un dels homes clau per al president, tot i que la seva relació i la seva confiança mútua venien de molt abans. És discret, pertany al primer anell de poder del líder, gestiona informació de primera mà, però sempre intenta administrar-la amb prudència. Bolaños va viatjar a Barcelona per a la seva reunió amb la consellera Laura Vilagrà i des d’allà, des de la Delegació del Govern a Catalunya, atén EL PERIÓDICO. Queden amb prou feines unes hores perquè arrenqui el debat de l’estat de la nació, l’examen parlamentari més important per a Sánchez en el que va de legislatura, i el ministre anticipa en aquesta entrevista que sí que hi haurà anuncis de noves mesures, tot i que refusa entrar al detall. Tampoc concreta quant pujarà la despesa militar, però adverteix a Unides Podem que ha de baixar el «soroll» intern i que els compromisos amb l’OTAN es compliran, sí o sí. I defensa, davant la dreta, la llei de memòria democràtica de la qual és responsable, criticada per haver sigut tancada amb Bildu. Per a la negociació dels pressupostos generals de l’Estat (PGE) del 2023, serà conflictiu, tant amb Unides Podem com amb els seus socis, l’augment de la despesa militar. ¿En quin percentatge s’incrementarà la inversió en Defensa per arribar al 2% del PIB el 2029? Estem precisament aquests dies treballant de manera molt inicial en els Pressupostos, que presentarem a la tornada de l’estiu. ¿Però al juliol presentaran el sostre de despesa? La idea és que el presentem abans de l’agost. S’està treballant en aquest moment. Els compromisos que ha adquirit Espanya amb l’OTAN estan contrets amb una organització que està demostrant la seva utilitat. L’OTAN és una organització de democràcies avançades per defensar els valors democràtics. Els compromisos internacionals que adquireix el nostre país cal complir-los. Concreti’m el percentatge. Crec que hem d’avançar a aquest 2% amb l’horitzó del 2029, sense oblidar que en aquest moment invertir en defensa és invertir en seguretat i en democràcia. Perquè hi ha una pregunta veritablement inquietant: si l’OTAN no existís, ¿[Vladímir] Putin s’hauria parat a Ucraïna? Com que lamentablement coneixem la resposta, el que hem de fer és reforçar el finançament també de l’OTAN per millorar la nostra seguretat i garantir que continuarem sent democràcies avançades amb els nostres valors i el nostre estil de vida. Entenc que el percentatge que pujarà en aquests PGE no serà merament simbòlic. Serà un percentatge que haurem de fixar tant en l’avantprojecte com en la tramitació parlamentària i que mirarà al 2029. ¿Es plantegen aprovar l’augment de la despesa via reial decret llei, per evitar una altra fricció amb UP en la negociació dels Pressupostos? Crec que la manera de fer-ho és el menys important. L’important és el compromís del president. No és poc important la forma. Necessita el suport del Congrés i per una via o una altra passarà pel mateix lloc. Si es fa via decret llei, poden aconseguir el suport del PP sense que els morats hagin de votar-hi a favor. Si es fa a través dels Pressupostos, o es lliga aquesta part amb UP o es deixa oberta la secció de Defensa perquè hi doni suport el PP, amb el risc que aquest tingui la temptació de tombar els comptes del 2023. La fórmula no és fútil. Per això el president va parlar d’acord de país. Hem de fer pedagogia, explicar als ciutadans que avui invertir en seguretat i defensa és invertir en democràcia, i hem d’explicar-ho. La ciutadania ho entén perfectament: les ànsies expansionistes de Putin són evidents. L’OTAN és precisament aquest dic que pot contenir Putin en el seu expansionisme. ¿Com se substanciarà l’acord de país? ¿Una resolució en el debat de la nació? El primer és que siguem capaços tots d’entendre que aquesta inversió avui en defensa és una inversió en democràcia, i que a partir d’allà anem teixint els acords amb els actors polítics al Congrés. Com plasmar aquest acord de país al qual el president va apel·lar ho pensarem i es parlarà amb tots per veure com es pot fer. L’important és que hi hagi una majoria rotunda al Congrés per recolzar l’acord. Veig massa vaguetat en les seves paraules. No sé si tenen concretat com se substanciarà l’acord de país, com es farà la consignació de la despesa militar... ¿Tot queda a expenses del que parlin amb Unides Podem, que va demanar una reunió de la comissió de seguiment del pacte? En política, el que és important és tenir els objectius i el rumb clar. La ministra Ione Belarra va dir que aquest Govern no té rumb clar. Aquest Govern té el rumb claríssim. Fa dos anys i mig que el rumb és claríssim, sortint de diferents crisis reforçant l’Estat del benestar i apostant per protegir les classes mitjanes i treballadores i els més vulnerables. Hem aprovat més de 150 iniciatives al Congrés i no és una qüestió de números. Hem aprovat mesures que per si mateixes podrien justificar una legislatura: l’ingrés mínim vital, hem tret 400.000 nens de la pobresa, hem apujat les pensions al preu de la vida, hem aprovat la llei de canvi climàtic, hem igualat els permisos de paternitat, hem creat uns ertos per a la pandèmia que van salvar 3,5 milions de treballadors... ¿Quan serà la reunió de la comissió de seguiment del pacte? No tenim data encara. Estem buscant el moment. ¿Abans o després del debat de l’estat de la nació? Quan aconseguim quadrar les agendes. En tot cas, diàleg i seguiment de l’acord de coalició n’hi ha cada dia a totes hores. Hi ha dotzenes de converses entre ministeris, entre ministres, entre persones que formen part de ministeris socialistes i d’UP. El diàleg és continu i és la senya d’identitat d’aquest Govern. Abans li citava unes paraules molt dures d’Ione Belarra, que deia que el Govern no té rumb clar. També ha sigut expressiva, contundent, la vicepresidenta segona. ¿Estan molestos al Govern per aquestes insolències del seu soci? Els han dit «deslleials» aquesta setmana. Em sembla que cal respectar les posicions polítiques de les forces que integren el Govern. En un Govern de coalició hem de ser conscients que existeixen diferents posicions polítiques. ¿Els demanaria molt menys soroll, que abaixessin la intensitat de la crítica? El que el Govern necessita és que puguem explicar tot el que estem fent cada dia pels espanyols, totes les mesures adoptades i totes les que continuarem adoptant l’any i mig que resta de legislatura. Tot el que estem fent pel nostre país en un moment crucial com aquest. Per això el soroll només beneficia la dreta i la ultradreta. A ningú més. Som els primers interessats a poder explicar a la gent totes les mesures que estem adoptant. Però vostès no van avisar UP que es produiria un augment de la despesa militar de gairebé mil milions d’euros via fons de contingència. ¿No tenen autocrítica per fer? Aquest acord va tenir la tramitació habitual dins del Govern. Estava a disposició de tots els ministeris amb diversos dies d’antelació abans del Consell de Ministres. No va ser «per la porta del darrere», com els critica UP. No va tenir una tramitació diferent a la que tenen tots els assumptes que s’acaben acordant al Consell de Ministres. Aquest divendres, Yolanda Díaz va presentar a Madrid la seva plataforma, Sumar, amb un poder de concurrència que va desbordar els organitzadors: 5.000 persones. ¿Preocupa al PSOE que ella els robi el vot d’electors progressistes? Ella ja ha assegurat que no vol convertir-se en la «cantonadeta» del PSOE. Volem una esquerra a l’esquerra del PSOE que estigui unida i treballant perquè el nostre país continuï avançant de la mà d’un Govern progressista. Desitjo sort a Yolanda en el seu projecte. Hem de treballar junts per superar el soroll eixordador que la dreta desitja perquè no vol que es parli de tot el que fem des del Govern per protegir els ciutadans de les dificultats i millorar-los la vida. ¿El president farà algun anunci de pes en el debat de l’estat de la nació d’aquesta setmana vinent, ja que la inflació està desbocada? ¿El Govern està disposat a prendre més mesures, quan, a més, Pedro Sánchez ha dit que cal estar preparats per a qualsevol escenari, especialment si hi ha un tall del gas rus? El debat de la nació és una oportunitat magnífica perquè el president expliqui totes les mesures que hem adoptat ja i per anunciar també mesures que adoptarem el que resta de legislatura amb la mateixa finalitat: pal·liar les conseqüències econòmiques i socials que està tenint la guerra d’Ucraïna en les nostres empreses, treballadors, autònoms, classes mitjanes... ¿Podria detallar-me quines? Com s’imaginarà, les propostes les concretarà el president en el seu discurs de dimarts. ¿Faran un últim intent amb el PP perquè sigui possible renovar el Consell General del Poder Judicial o donen per perduda la negociació? No la donem per perduda en absolut. Allarguem la mà de nou al PP. ¿Però faran algun gest en els pròxims dies? Estem intentant una cosa bàsica per arribar a un acord: que s’asseguin a negociar. Des que [Alberto Núñez] Feijóo és president del PP, no s’han assegut mai a negociar el CGPJ. Mai. Cada dia trepitgen la Constitució i trepitgen la llei, i ni tan sols es molesten a asseure’s a la taula per poder dir que estan negociant. Però, ¿estan disposats a retirar la proposició de llei per renovar ja el Tribunal Constitucional si el PP s’avé a negociar en aquests pròxims tres o quatre dies? Totes les mesures que pren el Govern, i aquesta n’és un exemple, han sigut per intentar desbloquejar les institucions. Ara és el moment de renovar quatre magistrats del TC. ¿Per què el PP s’hi nega? ¿Per què Feijóo no compleix amb la Constitució i la llei i per què diu que està negociant amb nosaltres quan es nega sistemàticament a asseure’s a la taula per negociar la renovació del CGPJ? ¿Què busca en el bloqueig? ¿Què vol? És un comportament antidemocràtic el del PP. ¿Quina reflexió i diagnòstic fan en el Govern després del desastre de les eleccions andaluses? ¿Només ha fallat la comunicació? ¿No hi ha un problema més estructural i profund, com constaten i se sent en el seu partit? Cada vegada més, tothom, quan és cridat a unes eleccions, respon al que se li pregunta. El 19-J s’estava decidint el Govern de la Junta, i els andalusos van votar amb molta claredat. El PSOE va tenir un resultat dolent sense pal·liatius. És clar que hem de pensar en què podem millorar, perquè no hi ha cap dubte que les mesures que adoptem beneficien la ciutadania. Haurem d’explicar-les, dedicar més esforç a fer pedagogia i que arribi a tots els racons del nostre país. ¿Però hi pot haver canvis en el Govern, en el partit, en el grup parlamentari? Permeti’m que no entri en cap tipus de conjectura en aquest sentit. ¿Creu que els castiguen les aliances amb els socis parlamentaris? Aquesta setmana ha sigut molt criticat el pacte amb Bildu per la llei de memòria democràtica. L’expresident Felipe González deia que no li agradava la redacció. És un exemple del que suposa la tramitació parlamentària d’una llei i de les coses que es diuen sense haver-se llegit la llei. Precisament el president González, a qui manifesto tot el meu respecte, la meva admiració i carinyo, deia que es llegiria la llei i que en aquell moment opinaria amb més rigor. Perquè el que ha fet la dreta i la ultradreta amb la llei de memòria és o mentir de manera absolutament basta o no haver-se-la llegit o dir barbaritats. Feijóo va dir aquest dissabte a Ermua, davant l’expresident José María Aznar, que derogarà la llei de memòria i que ho farà amb els vots, també, del «pròxim PSOE». ¿Ha sigut un error haver acordat la llei amb l’esquerra ‘abertzale’, i just en la setmana dels 25 anys de l’assassinat de Miguel Ángel Blanco? La dreta els acusa de blanquejar els hereus d’ETA. La llei de memòria condemna el franquisme, homenatja les víctimes dels dos bàndols de la guerra i de la dictadura, reconeix que la Transició va ser exemplar i que la llei d’amnistia va ser un èxit dels demòcrates i posa en valor la Constitució com a pilar de la nostra democràcia. Una democràcia que va vèncer ETA amb l’Estat de dret, precisament gràcies a la valentia d’un govern socialista i un president com [José Luis Rodríguez] Zapatero. En concret, ¿què vol derogar Feijóo de totes aquestes mesures? Faria bé a llegir-se la llei, a no dir barbaritats que són falsedats i a deixar anar llast una vegada per sempre del franquisme. La crítica obeeix que s’estén la mirada de la llei fins al 1983. No s’estén res. No la cobertura de la llei, però sí que es recull en una nova disposició addicional que una comissió tècnica estudiarà els casos de violació de drets d’aquells que van lluitar per la democràcia fins al 31 de desembre del 1983, ja amb González a la Moncloa. Convido que es llegeixi la llei. La llei té vigència fins a l’entrada en vigor de la Constitució. Hi ha una esmena que no és de Bildu, sinó del grup socialista [i d’Unides Podem], que estableix una comissió d’estudi, d’acadèmics, d’historiadors, de catedràtics, que òbviament no és d’investigació penal ni policial, sinó d’estudi històric, per conèixer casos que, després de l’entrada en vigor de la Constitució fins al 1983, puguin haver-se produït, de vulneracions de drets fonamentals, de persones que estaven compromeses amb la democràcia i la lluita per les llibertats. És absolutament normal, perquè en tots els trànsits d’una dictadura a una democràcia es produeixen inèrcies de la dictadura que es poden prolongar més enllà de l’entrada en vigor de la Constitució. El cas més conegut és el de Yolanda González, una estudiant que va ser assassinada [el 1980] per uns ultradretans per ser demòcrata. Aquest estudi de l’Acadèmia també té un valor indubtable en matèria de memòria. Reconeixerem aquestes persones que van patir vulneracions dels seus drets després de l’entrada en vigor de la Constitució i veurem com podríem, des de l’Estat, reparar aquestes persones. Aquesta és l’explicació de l’esmena, és absolutament normal en totes les legislacions, respon al que passa, segons tots els experts, en qualsevol procés transicional, i el que és important de la llei és que es condemna la dictadura i es reforça la base de la nostra democràcia, que és la Transició. La confusió ve pels GAL, perquè Bildu sí que ha fet gal·la d’haver aconseguit que s’investiguin els crims d’Estat. No sé d’on ve la confusió. A això es deu que González se senti ferit. U, qui es llegeixi la llei no podrà dir això, perquè és una barbaritat. I dos, en tot cas crec que és un deure de memòria el que tenim amb totes les persones que van patir la repressió franquista i que van patir la Guerra Civil en un bàndol o en un altre. Per tant, ¿per què Espanya no pot tenir una llei com tenen la resta de països del seu entorn? ¿Ha parlat amb González? Les converses privades, si em permet, les deixarem en això, en privades.

El més llegit