El Tribunal Suprem del Regne Unit dicta una sentència ‘antiimmunitat’ a dies de l’apel·lació del rei Joan Carles

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha dictat amb data d’aquest dimecres, 6 de juliol, una sentència sobre la immunitat diplomàtica que posa una nova pedra en el camí del recurs de Joan Carles I en defensa de la seva immunitat per la demanda civil de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein per presumptes actes d’assetjament i seguiment il·legal d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a Londres i Mònaco. El cas es va escoltar en audiència els dies 13 i 14 d’octubre del 2021. La sentència, difosa pel Tribunal Suprem, surt quan falten sis dies perquè la Cort d’Apel·lacions, Divisió Civil, celebri dilluns que ve, 11 de juliol, una audiència (que el Tribunal ha autoritzat a retransmetre per streaming a Youtube), amb una durada calculada de sis hores, per escoltar els arguments dels advocats de les dues parts sobre la possibilitat d’autoritzar, o no, la presentació d’un recurs d’apel·lació contra la sentència del jutge del Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les Matthew Nicklin, que el 24 de març passat va denegar tant aquesta immunitat sobirana o d’Estat com la possibilitat d’apel·lar la seva decisió en súplica el 29 de març. Josephine Wong La sentència, de 65 pàgines (incloent el vot dissident de la minoria), del cas Khalid Basfar és la resposta a una apel·lació presenta per la treballadora domèstica filipina Josephine Wong contra una resolució del jutjat social que va decidir desestimar la seva demanda laboral d’indemnització a causa de l’escut de la immunitat diplomàtica esgrimit per Basfar. Segons la sentència, un diplomàtic que explota treballadors domèstics en condicions d’esclavitud no es pot escudar en l’estatut d’immunitat diplomàtica acordat pels estats. En aquest cas, la defensa de Basfar, que nega els fets, pretenia que, fins i tot en el cas de ser veraços, no es pot sotmetre a la jurisdicció civil o laboral del Regne Unit recolzant-se en la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques (1961). La defensa afirmava que, precisament, el concepte d’explotació d’un treballador encaixa dins l’«activitat comercial» que pot exercir un diplomàtic. Excepció a la immunitat Tanmateix, la convenció estableix una excepció que no està coberta per la immunitat: «Qualsevol activitat professional o comercial exercitada per l’agent diplomàtic al país visitant fora de les seves funcions oficials». La qüestió a dirimir en l’apel·lació, doncs, era si explotar una treballadora domèstica en les condicions denunciades constituïa desenvolupar una «activitat comercial» protegida per la immunitat de la Convenció de Viena. Josephine Wong va ser contractada per Basfar per a la seva casa de l’Aràbia Saudita el 2015 i es va traslladar amb el seu ocupador i família al Regne Unit. Segons la sentència, «se la va mantenir pràcticament incomunicada i només va ser autoritzada a parlar amb la seva família dos cops l’any a través del telèfon mòbil del senyor Basfar. Estava obligada a treballar diàriament des de les set del matí fins aproximadament les onze de la nit, sense dies lliures i havia de portar sempre un dispositiu d’alarma per estar a disposició de la família les 24 hores. Li cridaven i l’anomenaven amb noms ofensius. Quan la família era a casa, la senyoreta Wong estava autoritzada només a menjar les sobres; si els membres de la família eren fora de casa, li deixaven cuinar alguna cosa». Més enllà dels fets Com en el cas de Corinna versus Joan Carles I en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les i en la Cort d’Apel·lacions, el Tribunal Suprem no havia de determinar la veracitat dels fets recollits en la demanda de Josephine Wong, sinó si el tractament que li van dispensar està protegit o cobert per la immunitat diplomàtica de Basfar si es tractés d’un cas d’«esclavitud moderna». Segons la sentència, «el tractament del senyor Basfar cap a la senyoreta Wong equival a una forma d’esclavitud moderna, tant si és treball forçat, servilisme o tràfic de persones. Això mostra que la relació entre ells no ha sigut d’ocupació lliure com a part de la vida ordinària del senyor Basfar al Regne Unit com a resident diplomàtic. I mostra que la seva conducta va equivaler a una activitat comercial (en allò que interessa aquí) per a benefici personal. No és comparable a una relació ordinària d’ocupació incidental en la vida diària d’un diplomàtic i la seva família al país on són. Hi ha una diferència material i quantitativa entre aquestes activitats. L’ocupació és una relació voluntària, lliurement travada i governada pels termes d’un contracte». ¿Casos comparables? La conclusió de la sentència és que el cas de la senyoreta Wong encaixa en l’excepció per a la immunitat prevista en la Convenció de Viena. «Si els fets es proven, el senyor Basfar no té immunitat davant la jurisdicció civil dels tribunals del Regne Unit i es requereix una audiència per provar si les imputacions són veraces. Permetem el recurs i instem el tribunal laboral a modificar la sentència que va rebutjar la demanda». El cas de Joan Carles I és encara menys susceptible d’obtenir la immunitat, segons fonts jurídiques. Perquè és un excap d’Estat, a diferència de Basfar, que continua sent un diplomàtic saudita al Regne Unit. Segons explica Josep Gálvez, advocat ‘barrister’ de la firma Del Canto Chambers de Londres, a EL PERIÓDICO, «la immunitat de jurisdicció finalitza quan un cap d’Estat cessa de les seves funcions, mantenint-se l’esmentada immunitat únicament en relació amb els actes oficials portats a terme mentre era cap d’Estat, no als de la seva esfera privada».

El Tribunal Suprem del Regne Unit dicta una sentència ‘antiimmunitat’ a dies de l’apel·lació del rei Joan Carles

El cas Basfar o el diplomàtic saudita que ha explotat una treballadora domèstica filipina com «esclava moderna» forçant-la a portar una campana d’alarma les 24 hores per estar a disposició de la seva família

El més llegit