Si existeix un aspecte en què el catalanisme s’ha obstinat sempre és a aconseguir una relació bilateral amb l’Estat. Els successius governs estatals, amb tot, sempre han mirat de diluir el conflicte territorial català en el magma de tots els territoris d’Espanya. Es pot anomenar Conferència de Presidents, Consell de Política Fiscal i Financera o qualsevol altre fòrum anàleg. La creació de la taula de diàleg i negociació va ser rebuda per ERC com una autèntica fita justament per això, més enllà que, sobretot, es reconegués l’existència d’un conflicte.