Davant la impressionant galeria central del Museu del Prado, mentre ell i la seva dona, Begoña Gómez, exercien d’amfitrions i rebien els líders mundials, les càmeres captaven un Pedro Sánchez exultant. Eufòric. Relaxat i somrient. La primera jornada de la cimera de l’OTAN, la del dimecres 29 de juny, s’havia tancat a cor què vols per al Govern: els aliats havien creat un nou Concepte Estratègic, després de molts mesos de negociació, però sense tensions en el moment clau; s’havia desbloquejat l’adhesió de Suècia i Finlàndia, la logística havia anat com la seda. El mateix president havia atresorat un imponent arsenal d’imatges al llarg d’una trobada que estava aplegant a la capital d’Espanya 42 caps d’Estat i de Govern i que havia consagrat la «complementarietat» de l’OTAN i de la UE just en un moment de reordenació del món després de la invasió russa d’Ucraïna. Ja disposava fins i tot de l’anhelada foto amb Joe Biden a la Moncloa. I llavors, el Prado, una de les pinacoteques més importants del món, es convertia en un fabulós aparador internacional del patrimoni cultural del país. Els líders van recórrer les sales, van escoltar un petit recital de l’Orquestra Simfònica de Kíiv, es van fotografiar sols i amb els seus acompanyants davant la icònica obra mestra de Velázquez, ‘Las meninas’. Era l’aperitiu del sopar euroatlàntic, entre aliats i la UE, inèdit fins aquella nit.