Així és com la pressió ciutadana està asfixiant webs d’extrema dreta

«¿Per què les feministes són més lletges que les dones normals?». El 24 de gener de 2017, el portal ultradretà Mediterráneo Digital va publicar una entrada en la seva pàgina web en la qual criminalitzava el físic d’activistes i polítiques d’esquerres com Anna Gabriel, llavors diputada de la CUP. La peça va aconseguir el seu objectiu i es va fer viral al despertar la indignació de molts usuaris que amb les seves denúncies van servir, sense voler-ho, d’amplificadors d’aquest missatge. Tanmateix, algunes van optar per etiquetar les empreses que, amb la seva publicitat, estaven alimentant aquesta web. Nissan i Toyota van assegurar que deixarien d’anunciar-se allà. Cinc anys després, ‘Mediterráneo Digital’ segueix funcionant, mirant d’explotar les emocions dels lectors amb titulars tan sensacionalistes com inexactes per convertir-los en visites que permetin mantenir aquest negoci a la superfície. Des d’aprofitar el temor i la inestabilitat causada per la covid per treure notícies falses sobre una «nova amenaça vírica» a anomenar «persones molt lletges i sense dutxar» algnus manifestants contra el racisme, l’estridència i la provocació s’han convertit en un mètode normalitzat per aconseguir el ‘click’, una tècnica cada vegada més recurrent entre portals digitals pseudoperiodístics de nova falca. En un context digital marcat per l’economia de l’atenció en el qual tot s’hi val per capturar el lector –també la mentida–, hi ha qui s’està rebel·lant contra aquest negoci de la desinformació. És el cas d’És País Valencià, una associació cultural progressista i apartidista que ha decidit utilitzar les xarxes per exposar les empreses que s’anuncien en aquests portals i que, per tant, financen la publicació de contingut «de caràcter racista, misogin, intolerant, homòfob i relacionat amb el discurs de l’odi». Un problema publicitari Així, el que el 2017 va ser un gest de protesta esporàdic s’ha convertit ara en una estratègia de pressió per tallar l’aixeta publicitària a aquestes webs. «No estem apel·lant al boicot, sinó a la responsabilitat social de les empreses», assenyala Kilian Cuerda, president d’És País Valencià. Posades davant el mirall, les empreses poden retirar la seva publicitat per compromís social o per evitar una possible crisi de reputació de marca. «Atacar la font econòmica d’aquests discursos és una via més pràctica i efectiva de combatre’ls sense caure en el seu marcs discursius», afegeix. I de moment ho està sent. Ikea, Banco Santander i Carrefour han sigut algunes de les grans empreses que han deixant d’anunciar-se a ‘Mediterráneo Digital’. Hi @taboola, your ads and service are at the spaniard bigot web "Mediterráneo Digital", where fake news, racist (n word), homophobic and sexist speech is promoted. Could you withdraw your service and publicity of this web? Thank you! https://t.co/itspcKBQDC pic.twitter.com/27UkPVh28w — És País Valencià 🔥 (@EsPaisValencia) 15 de junio de 2022 Moltes de les companyies que apareixen en aquestes webs ho desconeixen. Això es deu a la publicitat programàtica, un sistema per anunciar-se a internet molt estesa gràcies al seu baix cost. En lloc d’elegir manualment en quins portals s’anuncien, les empreses externalitzen aquesta gestió en plataformes que, mitjançant algoritmes, distribueixen els seus missatges per internet. Tanmateix, aquest procés automatitzat només té en compte l’impacte en audiències que proporciona la web, no si les visites s’aconsegueixen recorrent a insults com a «travelo», «negrata», «marica» o «feminazi», tots exemples reals. Per tallar aquest problema d’arrel, És País Valencià està aconseguint que empreses internacionals de publicitat programàtica estiguin abandonant el portal ultra. Portals d’odi ‘Mediterráneo Digital’ va néixer el 2010 com un blog i quatre anys més tard es va constituir com a empresa. Darrere d’aquest prolífic difusor de notícies falses hi ha l’Edgar Sánchez Agulló, administrador únic de la companyia i el seu director editorial. Abans de comandar aquest libel va formar part de la branca valenciana de Plataforma per Catalunya (PxC), partit ultradretà en el qual convivien persones amb antecedents neonazis i que es va dissoldre el 2019, de manera que van recomanar als seus membres que s’unissin a les files de Vox. Després de passar per fins a tres partits polítics marginals, Sánchez Agulló va optar per aixecar un altaveu de la desinformació reaccionària que utilitza l’efecte deformador de les xarxes socials per amplificar aquests missatges. Després d’aconseguir els primers cops a aquest portal valencià, la campanya ‘No financiïs l’odi’ ha posat el seu focus en Estado de Alarma TV, un videobloc convertit en un dels grans intoxicadors del panorama mediàtic nacional. Aquesta plataforma web va ser fundada el maig del 2020 per Javier Negre, polemista acomiadat d’‘El Mundo’ després de ser condemnat judicialment per inventar-se una entrevista i mentir en el titular, i per Cristina Seguí, cofundadora de Vox. Només l’any passat, aquest portal sensacionalista es va embutxacar gairebé 10.500 euros en publicitat institucional de l’Ajuntament de Madrid, en mans del PP de José Luis Martínez-Almeida. Aquí, un ejemplo de cómo en Estado de Alarma, junto a un bulo insultante para las víctimas del terrorismo, aparece publicidad institucional, financiando ese contenido. Pedimos a @psoe_m @MasMadrid__ @PodemosCMadrid @CsMadridCiudad que exijan a @ComunidadMadrid @MADRID su retirada pic.twitter.com/3Yjde0Dndm — És País Valencià 🔥 (@EsPaisValencia) 20 de junio de 2022 «Aquestes plataformes són una estratègia de l’extrema dreta per normalitzar l’odi, la intolerància i la violació dels drets humans com una opinió respectable més», denuncia Cuerda. Després dels passos dels EUA De Vox a aquests portals, l’extrema dreta política i mediàtica espanyola ha plagiat l’estratègia de desinformació preconitzades per l’ultraconservadorisme als Estats Units. Conscients d’això, des d’És País Valencià també van mirar a l’altre costat de l’Atlàntic per trobar una resposta a la intoxicació política del panorama informatiu. Allà van trobar Sleeping Giants, un projecte nascut el 2016 després de l’elecció presidencial de Donald Trump que va aconseguir involucrar ciutadans progressistes que, seguint aquest mètode de denúncia a les xarxes, puguin assecar el finançament publicitari del portal ultradretà ‘Breitbart’, llavors dirigit pel guru de l’etnonacionalisme blanc Steve Bannon. És per això que aquesta associació valenciana es va posar en contacte i ha comptat amb l’assessorament de l’experta publicitària Nandini Jammi, cofundadora de Sleeping Giants, que en els últims mesos ha aconseguit tallar el finançament publicitari d’importants figures mediàtiques de l’extrema dreta que van encoratjar la insurrecció violenta contra el Capitoli, també del canal Fox. «No fa falta aixecar una barricada per combatre l’odi. N’hi ha prou que qualsevol ciutadà enviï un correu electrònic avisant les empreses que el financen», apunta Cuerda.

Així és com la pressió ciutadana està asfixiant webs d’extrema dreta

L’associació És País Valencià busca frenar el finançament publicitari de portals reaccionaris com ‘Mediterráneo Digital’ o Estado de Alarma’ avisant els seus anunciants del contingut ultra que impulsen

El més llegit