En política, com en gairebé tot en la vida, les reaccions compulsives són les pitjors. Respondre a l’última bufetada electoral sense analitzar els antecedents pot ser pitjor que no fer res. El penúltim exemple que hem viscut és el dePablo Casado, que va voler tapar el fracàs a Castella i Lleó carregant-se Isabel Díaz Ayuso, una maniobra que se’l va emportar a ell per davant. És evident que les eleccions andaluses són una molt mala notícia per al PSOE, no només per això que agrada tant a Madrid del canvi de cicle que ningú sap exactament el que és, sinó pels corrents de fons que evidencia: el PP absorbeix pràcticament tot Ciutadans i frena Vox, però el resultat és que l’espai a la dreta del PSOE és més ampli i la moderació formal de Núñez Feijóo pot fer-lo créixer encara més, com demostra el sondeig de GESOP per a Prensa Ibérica publicat divendres. Fins al punt que la suma de tot el que no és PP i Vox, del PNB a Bildu passant per Unides Podem, Esquerra, les marees, les confluències i fins i tot Junts, podria resultar insuficient, com ha passat a Andalusia. Vist el que ha fet aquesta primera setmana la Moncloa, alguns barons comencen a pensar que el millor és que Pedro Sánchez no faci res, excepte una cosa que no li agradaria en absolut.