El millor de la democràcia és que, tot i que vostè tingui tots els diners del món, no pot saber qui guanyarà les eleccions a Andalusia aquest diumenge. Podem posar tantes vegades com vulguem la paraula ciència al costat de la paraula política, però això no canvia la realitat: els electors d’avui no són els de fa quatre anys (uns han complert 18 anys i d’altres han mort), les persones decideixen individualment el seu vot i fins i tot poden canviar-lo en l’últim segon per moltes enquestes que hagin respost i, encara més, a la sortida de l’escola poden declarar que han votat una cosa diferent del que han votat realment. Però els resultats electorals ho canvien tot; res en la política espanyola serà igual a partir de les nou d’aquesta nit. Per això, des d’uns mesos abans de les eleccions, els partits defugen qualsevol decisió que els pugui deixar amb el pas canviat. I per això dediquen hores i hores a especular sobre les escenaris possibles. En aquest cas, varien en funció de tres grans variables: el destí dels vots de Ciutadans, la correlació de forces entre PP i Vox i la ponderació de vots entre Yolanda Díaz i Podem. Així que aquest article, més que cap altre, té les hores comptades: a partir de les nou de la nit de diumenge ja no serveix per a res.